07
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
10
d'octubre
a les
7:03h
Un cop superada la qüestió de confiança i el debat de política general, la tercera prova de foc per ratificar el reimpuls del procés sobiranista (i potser la més complicada) són els pressupostos del 2017. Carles Puigdemont ja va deixar clar que, si la CUP no aprova els comptes, convocarà eleccions, cosa que faria embarrancar el full de ruta cap a la desconnexió. És per això que totes les parts s'estan activant perquè les negociacions arribin a bon port i, en aquest sentit, el vicepresident i conseller d'Economia i Finances, Oriol Junqueras, ja coneix quines són les demandes dels anticapitalistes per aconseguir el seu suport. No varien massa respecte les que van posar sobre la taula en la negociació del març, però ara l'entesa en el full de ruta fa que l'optimisme de cara a l'acord hagi crescut uns punts.
D'aquesta manera, per una banda, la CUP segueix reclamant que es reverteixin les retallades i més despesa social. Aquest cop, però, fonts de la formació expliquen a NacióDigital que centraran les seves demandes en un canvi de rumb al departament d'Ensenyament, capitanejat per Meritxell Ruiz (PDC), del qual en rebutgen frontalment la gestió i la titllen de "forat negre del Govern". En aquest sentit, per exemple, exigeixen més recursos a l'escola pública, no tancar línies de P3, reduir les ràtios d'alumnes, augmentar les beques menjador o desobeir del tot la llei Wert.
Algunes d'aquestes mesures van ser plasmades en dues propostes de resolució dels anticapitalistes en el debat de política general que només van rebre el suport de Catalunya Sí que es Pot i a les quals Junts pel Sí hi va votar en contra. Les posicions, d'entrada, són ben dispars. En canvi, la CUP no és tan crítica amb altres àrees socials del Govern, com les de Salut o d'Afers Socials, liderades per Toni Comín i Dolors Bassa, a proposta d'ERC.
Partides per al procés sobiranista
Per altra banda, la formació reclama que els pressupostos garanteixen la ruptura, la qual passa pel procés constituent i el referèndum, iniciatives que haurien de tenir una partida de despesa específica contemplada, tal com va avançar la diputada Anna Gabriel. De fet, tant Junqueras com el secretari d'Economia, Pere Aragonès, ja van afirmar que, si finalment s'acabava acordant el referèndum (com així ha estat), els comptes haurien de preveure recursos per realitzar-lo.
En el projecte fallit de pressupostos per a l'exercici present, Junqueras va inflar la partida destinada a participació ciutadana per incloure-hi els diners que preveia destinar a finançar la fase ciutadana del procés constituent. Els anticapitalistes, però, no en tenen prou i fonts de la formació expliquen que, aquest cop, volen que les partides siguin explícites per al referèndum i per al procés constituent. Això probablment duria a una suspensió d'aquests articles per part del Tribunal Constitucional i, atès que les finances de la Generalitat estan intervingudes, la CUP també proposa que, per garantir els recursos tot i l'actuació de l'alt tribunal i el ministeri d'Hisenda, es prevegin igualment més diners a partides com les de processos electorals o participació ciutadana per acabar finançant el full de ruta. Sens dubte, aquest no serà el punt més conflictiu de les converses.
Finalment, el tercer àmbit en què els anticapitalistes incidiran serà el de la fiscalitat, el qual va ser un roc en la negociació dels comptes del 2016. I en aquesta àrea, com en el de les polítiques educatives, les posicions de sortida són distanciades, ja que la CUP va presentar igualment dues propostes de resolució en el debat de política general que van ser tombades amb el vot en contra de Junts pel Sí. En una d'elles, instava a fer més progressiu el tram autonòmic de l'IRPF "afegint nous trams o modificants els ja existents i llurs límits per la banda superior i reduint les deduccions existents", eliminar el mínim exempt de l'impost de patrimoni i retornar a la regulació del 2008 de l'impost de successions i donacions (prèvia fins i tot a la rebaixa del tripartit).
Nous impostos a les grans fortunes
Malgrat tot, la CUP també obre la porta a crear nous impostos que gravin les rendes altes. És el cas d'un impost sobre grans fortunes "que tingui per objecte la imposició sobre la riquesa de les persones físiques entesa aquesta com els béns i drets de contingut econòmic de què siguin titulars", el qual té com a model un tribut que Bildu va implantar a Guipúscoa. De fet, Artur Mas ja va anunciar en el debat de política general del 2011 un impost a les grans fortunes que mai no va acabar veient la llum. Així mateix, la CUP també planteja un impost sobre rendes del capital "que tingui per objecte la imposició sobre els rendiments dels fons d'inversió, les SICAV i les entitats de tinença de valors estrangers". En cas que es constati que el Govern no tingui competències per aplicar-lo fins la desconnexió, es podria anar treballant per tenir-lo llest per a la futura República catalana.
En canvi, on sí que hi va haver entesa entre Junts pel Sí i els anticapitalistes durant el debat de política general va ser reformar la llei catalana d'estabilitat pressupostària, aprovada el 2012 per CiU i el PP i que fixa objectius de dèficit zero més exigents que la normativa espanyola. Segons la resolució aprovada dijous, la modificació ha de "deixar sense efecte els topalls de dèficit i la priorització del pagament del deute per davant de les polítiques socials". En realitat, l'afectació de la mesura serà mínima, ja que l'Estat seguirà collant amb els seus topalls de dèficit, però sí que és un gest del Govern.
Recuperar l'impost a la banca
Així mateix, l'únic element de caràcter netament fiscal que es va aprovar en el debat de política general va ser un punt d'una resolució de Junts pel Sí que insta a "recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals (com l'impost sobre nuclears i el de dipòsits bancaris) i, si fos el cas, els que estan pendents de sentència del Tribunal Constitucional (com l'impost sobre pisos buits), així com avançar cap a una fiscalitat verda, reformulant impostos com l'Impost sobre grans establiments comercials". És una reivindicació que la CUP també posava sobre la taula, però el cert és que l'acord en aquest punt ja s'havia assolit en la negociació dels comptes del 2016, tot i que Junqueras no havia quantificat els eventuals ingressos de l'impost a la banca ni els havia inclòs ens els pressupostos, sinó que havia fixat en la llei d'acompanyament que, si s'aconseguia recaptar el tribut, es destinarien els nous recursos a polítiques socials. Un compromís que els anticapitalistes veuen feble.
De fet, els anticapitalistes ja han iniciat a les xarxes una campanya amb el títol "Qui diu que no?" on, fer referència al debat dels comptes, deixen clares quines són les seves prioritats pressupostàries. Els tres àmbits que se citen són "referèndum", "pública" i "fiscalitat justa", i cada àrea disposa per ara d'un disseny propi amb les principals demandes. I en el cas del segon punt, es tracta l'àrea d'educació, deixant clar que aquest és el camp de les polítiques socials on més volen incidir:
D'aquesta manera, per una banda, la CUP segueix reclamant que es reverteixin les retallades i més despesa social. Aquest cop, però, fonts de la formació expliquen a NacióDigital que centraran les seves demandes en un canvi de rumb al departament d'Ensenyament, capitanejat per Meritxell Ruiz (PDC), del qual en rebutgen frontalment la gestió i la titllen de "forat negre del Govern". En aquest sentit, per exemple, exigeixen més recursos a l'escola pública, no tancar línies de P3, reduir les ràtios d'alumnes, augmentar les beques menjador o desobeir del tot la llei Wert.
Algunes d'aquestes mesures van ser plasmades en dues propostes de resolució dels anticapitalistes en el debat de política general que només van rebre el suport de Catalunya Sí que es Pot i a les quals Junts pel Sí hi va votar en contra. Les posicions, d'entrada, són ben dispars. En canvi, la CUP no és tan crítica amb altres àrees socials del Govern, com les de Salut o d'Afers Socials, liderades per Toni Comín i Dolors Bassa, a proposta d'ERC.
Partides per al procés sobiranista
Per altra banda, la formació reclama que els pressupostos garanteixen la ruptura, la qual passa pel procés constituent i el referèndum, iniciatives que haurien de tenir una partida de despesa específica contemplada, tal com va avançar la diputada Anna Gabriel. De fet, tant Junqueras com el secretari d'Economia, Pere Aragonès, ja van afirmar que, si finalment s'acabava acordant el referèndum (com així ha estat), els comptes haurien de preveure recursos per realitzar-lo.
En el projecte fallit de pressupostos per a l'exercici present, Junqueras va inflar la partida destinada a participació ciutadana per incloure-hi els diners que preveia destinar a finançar la fase ciutadana del procés constituent. Els anticapitalistes, però, no en tenen prou i fonts de la formació expliquen que, aquest cop, volen que les partides siguin explícites per al referèndum i per al procés constituent. Això probablment duria a una suspensió d'aquests articles per part del Tribunal Constitucional i, atès que les finances de la Generalitat estan intervingudes, la CUP també proposa que, per garantir els recursos tot i l'actuació de l'alt tribunal i el ministeri d'Hisenda, es prevegin igualment més diners a partides com les de processos electorals o participació ciutadana per acabar finançant el full de ruta. Sens dubte, aquest no serà el punt més conflictiu de les converses.
Finalment, el tercer àmbit en què els anticapitalistes incidiran serà el de la fiscalitat, el qual va ser un roc en la negociació dels comptes del 2016. I en aquesta àrea, com en el de les polítiques educatives, les posicions de sortida són distanciades, ja que la CUP va presentar igualment dues propostes de resolució en el debat de política general que van ser tombades amb el vot en contra de Junts pel Sí. En una d'elles, instava a fer més progressiu el tram autonòmic de l'IRPF "afegint nous trams o modificants els ja existents i llurs límits per la banda superior i reduint les deduccions existents", eliminar el mínim exempt de l'impost de patrimoni i retornar a la regulació del 2008 de l'impost de successions i donacions (prèvia fins i tot a la rebaixa del tripartit).
Nous impostos a les grans fortunes
Malgrat tot, la CUP també obre la porta a crear nous impostos que gravin les rendes altes. És el cas d'un impost sobre grans fortunes "que tingui per objecte la imposició sobre la riquesa de les persones físiques entesa aquesta com els béns i drets de contingut econòmic de què siguin titulars", el qual té com a model un tribut que Bildu va implantar a Guipúscoa. De fet, Artur Mas ja va anunciar en el debat de política general del 2011 un impost a les grans fortunes que mai no va acabar veient la llum. Així mateix, la CUP també planteja un impost sobre rendes del capital "que tingui per objecte la imposició sobre els rendiments dels fons d'inversió, les SICAV i les entitats de tinença de valors estrangers". En cas que es constati que el Govern no tingui competències per aplicar-lo fins la desconnexió, es podria anar treballant per tenir-lo llest per a la futura República catalana.
En canvi, on sí que hi va haver entesa entre Junts pel Sí i els anticapitalistes durant el debat de política general va ser reformar la llei catalana d'estabilitat pressupostària, aprovada el 2012 per CiU i el PP i que fixa objectius de dèficit zero més exigents que la normativa espanyola. Segons la resolució aprovada dijous, la modificació ha de "deixar sense efecte els topalls de dèficit i la priorització del pagament del deute per davant de les polítiques socials". En realitat, l'afectació de la mesura serà mínima, ja que l'Estat seguirà collant amb els seus topalls de dèficit, però sí que és un gest del Govern.
Recuperar l'impost a la banca
Així mateix, l'únic element de caràcter netament fiscal que es va aprovar en el debat de política general va ser un punt d'una resolució de Junts pel Sí que insta a "recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals (com l'impost sobre nuclears i el de dipòsits bancaris) i, si fos el cas, els que estan pendents de sentència del Tribunal Constitucional (com l'impost sobre pisos buits), així com avançar cap a una fiscalitat verda, reformulant impostos com l'Impost sobre grans establiments comercials". És una reivindicació que la CUP també posava sobre la taula, però el cert és que l'acord en aquest punt ja s'havia assolit en la negociació dels comptes del 2016, tot i que Junqueras no havia quantificat els eventuals ingressos de l'impost a la banca ni els havia inclòs ens els pressupostos, sinó que havia fixat en la llei d'acompanyament que, si s'aconseguia recaptar el tribut, es destinarien els nous recursos a polítiques socials. Un compromís que els anticapitalistes veuen feble.
De fet, els anticapitalistes ja han iniciat a les xarxes una campanya amb el títol "Qui diu que no?" on, fer referència al debat dels comptes, deixen clares quines són les seves prioritats pressupostàries. Els tres àmbits que se citen són "referèndum", "pública" i "fiscalitat justa", i cada àrea disposa per ara d'un disseny propi amb les principals demandes. I en el cas del segon punt, es tracta l'àrea d'educació, deixant clar que aquest és el camp de les polítiques socials on més volen incidir:
Qui diu que no? PER L'ESCOLA PÚBLICA... garantim més qualitat, més línies i més diners per la pública #perlarepública#sompública#DPG2016pic.twitter.com/xVqrVT04GQ
— CUP #sensepor (@cupnacional) 6 d’octubre de 2016