06
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
07
d'octubre
a les
17:17h
"Vaig fer el que pertocava, i ho tornaria a fer sense dubtar ni un moment". Carme Forcadell està convençuda que la seva actuació el 27 de juliol -quan va permetre la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent al Parlament- va ser adequada. Forcadell es manté ferma en els seus postulats, tot i que aquest dijous el Tribunal Constitucional (TC) hagi instat la Fiscalia a actuar penalment contra ella. El tribunal ha optat per la via que menys el compromet, perquè deriva en el ministeri fiscal la iniciativa de les actuacions penals, tot i que torni a posar en el punt de mira l'expresidenta de l'ANC, un dels noms propis del procés sobiranista. "Han triat la via que menys els crema", resumeix gràficament el penalista Joan Queralt per il·lustrar la varietat d'opcions que tenien els magistrats del TC després que el PP impulsés la reforma per facultar-lo com a sala penal amb l'objectiu de frenar els moviments de l'independentisme. "El tribunal ha sigut prudent en la gestió dels temps", raona Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB.
Sigui quin sigui el camí escollit pel TC en el cas de Forcadell, el curs ha arrencat amb un nou embat polític i judicial contra la nova fase del procés sobiranista. Només una setmana després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés el compromís de convocar un referèndum vinculant i el mateix dia que Junts pel Sí i la CUP han calendaritzat els següents passos -consulta el setembre del 2017 i eleccions constituents el març del 2018 en el cas de guanyar el "sí"-, l'unionisme ha intentat aturar el pronunciament del Parlament, i des dels tribunals han arribat avisos a Forcadell i Francesc Homs. En paral·lel a la causa que afecta la presidenta de la cambra, el Tribunal Suprem ha sol·licitat al Congrés -per la via del suplicatori- poder procedir penalment contra el diputat del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) per la seva participació en el 9-N. Com Forcadell, Homs ja ha fet constar que veu en aquestes actuacions voluntat d'"intimidar" el sobiranisme. En el procés del 9-N, la Fiscalia ja ha demanat nou anys i mig d'inhabilitació per a Artur Mas pels delictes de desobediència i prevaricació, i vuit anys i set mesos per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
L'ofensiva política i judicial s'ha renovat coincidint amb l'agitació que es viu a Madrid, al Congrés i als tribunals. A les Corts espanyoles continua la pressió del PP per forçar l'abstenció del PSOE -implosionat des del darrer comitè federal- a la investidura de Mariano Rajoy. L'ala més dura del PP, però, ja flirteja amb unes terceres eleccions que afavorissin els interessos populars. En qualsevol dels dos escenaris -un govern de la dreta validat pel PSOE o un nou horitzó electoral-, l'opció d'un referèndum pactat a Catalunya s'endevina una utopia. I als tribunals, el PP està enfangat amb els judicis del cas Gürtel i les "targetes black". L'actualització del combat a l'independentisme facilita una diversificació dels focus informatius, dispersió que beneficia als populars.
La pressa de la Fiscalia
"La Fiscalia actuarà ràpid, el judici ja és una altra cosa", exposa Joan Queralt, que veu una clara equivalència entre el cas Forcadell i la causa del 9-N. La Fiscalia ja va sol·licitar al TC a finals d'agost que obrís la via penal contra la presidenta del Parlament. Altres veus, com la de Xavier Arbós, exposen que tot i la predisposició del ministeri fiscal, el procés que implica Forcadell es pot allargar temps. "El ritme serà més ràpid que en el cas Atutxa", detalla el catedràtic de dret constitucional de la UB. L'expresident del parlament d'Euskadi Juan María Atutxa va ser inhabilitat pel Suprem per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. La causa, fins i tot, ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
Forcadell, de moment, podrà continuar presidint els plens del Parlament. El TC no ha decidit ni apartar-la per un període determinat ni multar-la, com preveu la reforma impulsada pel PP; ha optat per derivar el cas a la Fiscalia. "No és competència d'aquest tribunal resoldre si la conducta de la presidenta del Parlament és constitutiva d'alguna infracció penal", exposa la resolució aprovada al ple del TC, que subratlla que haurà de ser la Fiscalia qui decideixi si cal endegar un procés penal. "Si s'acaba demanant una pena d'inhabilitació, no s'executarà fins que hi hagi una sentència ferma", puntualitza Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la UAB, que detalla la incomoditat dels magistrats del TC per haver de fer d'àrbitres del procés. "Els estan obligant a donar una resposta jurídica a un tema polític", recalca. Forcadell, poca estona abans de presidir les votacions del debat de política general, ho verbalitzava d'una altra manera: "Els fa por l'essència del parlamentarisme". Ho deia pensant en la Moncloa. El curs polític i judicial ha començat mogut. I les turbulències s'accentuaran.
Sigui quin sigui el camí escollit pel TC en el cas de Forcadell, el curs ha arrencat amb un nou embat polític i judicial contra la nova fase del procés sobiranista. Només una setmana després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés el compromís de convocar un referèndum vinculant i el mateix dia que Junts pel Sí i la CUP han calendaritzat els següents passos -consulta el setembre del 2017 i eleccions constituents el març del 2018 en el cas de guanyar el "sí"-, l'unionisme ha intentat aturar el pronunciament del Parlament, i des dels tribunals han arribat avisos a Forcadell i Francesc Homs. En paral·lel a la causa que afecta la presidenta de la cambra, el Tribunal Suprem ha sol·licitat al Congrés -per la via del suplicatori- poder procedir penalment contra el diputat del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) per la seva participació en el 9-N. Com Forcadell, Homs ja ha fet constar que veu en aquestes actuacions voluntat d'"intimidar" el sobiranisme. En el procés del 9-N, la Fiscalia ja ha demanat nou anys i mig d'inhabilitació per a Artur Mas pels delictes de desobediència i prevaricació, i vuit anys i set mesos per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
L'ofensiva política i judicial s'ha renovat coincidint amb l'agitació que es viu a Madrid, al Congrés i als tribunals. A les Corts espanyoles continua la pressió del PP per forçar l'abstenció del PSOE -implosionat des del darrer comitè federal- a la investidura de Mariano Rajoy. L'ala més dura del PP, però, ja flirteja amb unes terceres eleccions que afavorissin els interessos populars. En qualsevol dels dos escenaris -un govern de la dreta validat pel PSOE o un nou horitzó electoral-, l'opció d'un referèndum pactat a Catalunya s'endevina una utopia. I als tribunals, el PP està enfangat amb els judicis del cas Gürtel i les "targetes black". L'actualització del combat a l'independentisme facilita una diversificació dels focus informatius, dispersió que beneficia als populars.
La pressa de la Fiscalia
"La Fiscalia actuarà ràpid, el judici ja és una altra cosa", exposa Joan Queralt, que veu una clara equivalència entre el cas Forcadell i la causa del 9-N. La Fiscalia ja va sol·licitar al TC a finals d'agost que obrís la via penal contra la presidenta del Parlament. Altres veus, com la de Xavier Arbós, exposen que tot i la predisposició del ministeri fiscal, el procés que implica Forcadell es pot allargar temps. "El ritme serà més ràpid que en el cas Atutxa", detalla el catedràtic de dret constitucional de la UB. L'expresident del parlament d'Euskadi Juan María Atutxa va ser inhabilitat pel Suprem per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. La causa, fins i tot, ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.
Forcadell, de moment, podrà continuar presidint els plens del Parlament. El TC no ha decidit ni apartar-la per un període determinat ni multar-la, com preveu la reforma impulsada pel PP; ha optat per derivar el cas a la Fiscalia. "No és competència d'aquest tribunal resoldre si la conducta de la presidenta del Parlament és constitutiva d'alguna infracció penal", exposa la resolució aprovada al ple del TC, que subratlla que haurà de ser la Fiscalia qui decideixi si cal endegar un procés penal. "Si s'acaba demanant una pena d'inhabilitació, no s'executarà fins que hi hagi una sentència ferma", puntualitza Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la UAB, que detalla la incomoditat dels magistrats del TC per haver de fer d'àrbitres del procés. "Els estan obligant a donar una resposta jurídica a un tema polític", recalca. Forcadell, poca estona abans de presidir les votacions del debat de política general, ho verbalitzava d'una altra manera: "Els fa por l'essència del parlamentarisme". Ho deia pensant en la Moncloa. El curs polític i judicial ha començat mogut. I les turbulències s'accentuaran.