03
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
22:48h
Juan José Brugera, moderant un debat al Cercle d'Economia. Foto: ACN
El Cercle d'Economia ja escalfa motors de cara al procés electoral que ha de renovar la seva direcció. La junta directiva ha convocat els socis a les urnes el 12 de desembre. Fins un mes abans, hi ha temps per presentar candidatures. De moment, encara no se n'ha formalitzat cap, però tot indica que serà la de Juan José Brugera (Immobiliària Colonial) la que disposa de tots els suports interns i molt probablement serà l'única que es postularà.
Brugera ja va ser proposat per l'actual president, Antón Costas, per succeir-lo, com ja va informar NacióDigital. Va ser el juliol passat en la reunió d'expresidents de l'entitat, una fórmula que se segueix tradicionalment i que garanteix al candidat el consens de les forces vives del Cercle.
Les eleccions al Cercle no solen acabar en la competència entre dues o més candidatures, però sí que són fruit d'un procés complex de consens entre totes les sensibilitats de l'entitat, un "lobby" liberal que aplega empresaris, acadèmics i professionals d'ideologies diverses. No sempre és fàcil assolir acords molt amplis en el seu si. El posicionament davant el procés sobiranista s'ha expressat en diversos documents interns, i el president Costas ha hagut de fer de pont entre opinions diverses. El Cercle s'ha manifestat en contra del procés de desconnexió, però ha defensat la necessitat d'una consulta perquè la ciutadania s'expressi sobre la relació amb l'Estat.
A hores d'ara encara es desconeix si continuaran en el càrrec els tres vicepresidents actuals: Josep Oliu (Banc Sabadell), Marc Puig (grup Puig de perfums) i Artur Carulla (Agrolimen). Aquest darrer ha representat les posicions més explícitament catalanistes dins del Cercle.
La reelecció, prohibida
Els estatuts del Cercle d'Economia prohibeixen la reelecció dels presidents, que ho són per tres anys. Els fundadors del fòrum econòmic sempre han tingut clar que calia evitar, com ha passat en altres organitzacions, l'entronització de presidents "eterns".
En cas que, finalment, Brugera sigui l'únic candidat, això no l'evitarà de comparèixer a les urnes. A diferència d'altres entitats, els socis han d'avalar amb el seu "sí" o "no" el suport al candidat proposat.