01
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
18:34h
"El PSC sempre sempre s'ha entès amb el secretari general del PSOE". La frase la diu un gat vell del socialisme català coneixedor del sempre complex engranatge entre els dos partits. I és que amb els anys els socialistes catalans havien après a jugar sempre a cavall guanyador i a apostar sempre per la persona que tenia més possibilitats de governar Ferraz. Mantenir-hi una bona relació sempre ha estat clau per fer-se valer i, quan no ha estat així, les conseqüències sempre han estat nefastes. Prou ho va saber Pasqual Maragall –durant el mandat del qual van amenaçar de ressuscitar la federació catalana del PSOE– i també, en el seu dia, Pere Navarro.
Tot i això, en el darrer procés de primàries del PSOE el juliol del 2014, al PSC va ser Eduardo Madina el candidat favorit de les bases. Comptava amb el suport incondicional de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i de quadres joves del partit que ara estan darrere de la "renovació profunda" que oneja la dirigent que aspirar a governar el PSC. Però els socialistes catalans han sabut fer de la necessitat virtut i Miquel Iceta ha acabat abraçant Pedro Sánchez tal i com van fer dirigents de l'aparell en la campanya interna, que van comandar l'alcalde de Viladecans Carlos Ruíz i la veterana exdiputada lleidatana Teresa Cunillera.
Iceta ho va fer perquè Sánchez ha fet bandera de la reforma federal de la Constitució, però també perquè ha esdevingut el símbol del no al PP dins del socialisme espanyol. "Pedro, aguanta ferm. Per Déu, lliura'ns de Rajoy. Resisteix a les pressions", va proclamar Iceta a la Festa de la Rosa deixant-se la veu. Una trobada que, per cert, es va endarrerir i celebrar en dissabte, en la jornada de reflexió de les eleccions basques i gallegues, a petició del PSOE.
Amb els perdedors i fora de la gestora
Ara, amb la derrota de Sánchez per part dels crítics, el PSC queda totalment alineat amb el bàndol perdedor del PSOE, el que havia fet bandera del veto a Rajoy i donar veu a la militància. Els socialistes catalans, capitanejats per Iceta, han estat dels més fidels al secretari general i ara hauran de trobar la manera de recol·locar-se de nou. De moment han quedat exclosos de la comissió gestora. De fet, llevat de l'exministra Carme Chacón tot els representants del PSC al comitè federal, entre ells Núria Marín a la mesa i Pere Navarro a l'executiva federal, han donat suport al dimissionari.
Són conscients que pel PSC pot tenir unes conseqüències nefastes que el PSOE permeti un govern del PP. A Catalunya, difícilment pot ser entès per la militància que els socialistes acabin catapultant el partit que més s'ha esmerçat en atiar l'anticatalanisme arreu de l'estat espanyol i que ho ha fet, a més, ofegat per casos de corrupció d'abast, a hores d'ara, encara incalculable i amb una política inequívocament conservadora.
Amb Ciutadans van corregir el discurs
El suport als populars pot dificultar el camí del PSC per recuperar la centralitat en l'espectre polític català i sortir de la irrellevància parlamentària. Justament per això Parlon s'agafa ara al no al PP com a buc insígnia de la seva campanya de les primàries. L'única sortida que tenen els socialistes catalans és marcar perfil propi i desobeir la consigna de Ferraz si la gestora ordena, com és previsible, una abstenció a la investidura de Rajoy. L'alternativa seria, simplement, adaptar el discurs per acabar justificant que l'abstenció era l'única sortida de la mateixa manera que ja es va refer quan Sánchez va segellar l'acord amb Ciutadans, amb qui el PSC s'havia enfrontat per temes com la immersió lingüística.
"La dimissió de Sánchez era inevitable però impossibilita buscar una majoria alternativa al PP", ha dit Iceta a Twitter apuntant ja quin pot ser el posicionament de l'actual direcció. Val a dir, però, que en un missatge posterior ha recordat que el comitè federal ja va decidir "no emparar" un govern de Rajoy. El posicionament dels dos aspirants a liderar el PSC pot decantar del tot les primàries catalanes.
Tot i això, en el darrer procés de primàries del PSOE el juliol del 2014, al PSC va ser Eduardo Madina el candidat favorit de les bases. Comptava amb el suport incondicional de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i de quadres joves del partit que ara estan darrere de la "renovació profunda" que oneja la dirigent que aspirar a governar el PSC. Però els socialistes catalans han sabut fer de la necessitat virtut i Miquel Iceta ha acabat abraçant Pedro Sánchez tal i com van fer dirigents de l'aparell en la campanya interna, que van comandar l'alcalde de Viladecans Carlos Ruíz i la veterana exdiputada lleidatana Teresa Cunillera.
Iceta ho va fer perquè Sánchez ha fet bandera de la reforma federal de la Constitució, però també perquè ha esdevingut el símbol del no al PP dins del socialisme espanyol. "Pedro, aguanta ferm. Per Déu, lliura'ns de Rajoy. Resisteix a les pressions", va proclamar Iceta a la Festa de la Rosa deixant-se la veu. Una trobada que, per cert, es va endarrerir i celebrar en dissabte, en la jornada de reflexió de les eleccions basques i gallegues, a petició del PSOE.
Amb els perdedors i fora de la gestora
Ara, amb la derrota de Sánchez per part dels crítics, el PSC queda totalment alineat amb el bàndol perdedor del PSOE, el que havia fet bandera del veto a Rajoy i donar veu a la militància. Els socialistes catalans, capitanejats per Iceta, han estat dels més fidels al secretari general i ara hauran de trobar la manera de recol·locar-se de nou. De moment han quedat exclosos de la comissió gestora. De fet, llevat de l'exministra Carme Chacón tot els representants del PSC al comitè federal, entre ells Núria Marín a la mesa i Pere Navarro a l'executiva federal, han donat suport al dimissionari.
Són conscients que pel PSC pot tenir unes conseqüències nefastes que el PSOE permeti un govern del PP. A Catalunya, difícilment pot ser entès per la militància que els socialistes acabin catapultant el partit que més s'ha esmerçat en atiar l'anticatalanisme arreu de l'estat espanyol i que ho ha fet, a més, ofegat per casos de corrupció d'abast, a hores d'ara, encara incalculable i amb una política inequívocament conservadora.
Amb Ciutadans van corregir el discurs
El suport als populars pot dificultar el camí del PSC per recuperar la centralitat en l'espectre polític català i sortir de la irrellevància parlamentària. Justament per això Parlon s'agafa ara al no al PP com a buc insígnia de la seva campanya de les primàries. L'única sortida que tenen els socialistes catalans és marcar perfil propi i desobeir la consigna de Ferraz si la gestora ordena, com és previsible, una abstenció a la investidura de Rajoy. L'alternativa seria, simplement, adaptar el discurs per acabar justificant que l'abstenció era l'única sortida de la mateixa manera que ja es va refer quan Sánchez va segellar l'acord amb Ciutadans, amb qui el PSC s'havia enfrontat per temes com la immersió lingüística.
"La dimissió de Sánchez era inevitable però impossibilita buscar una majoria alternativa al PP", ha dit Iceta a Twitter apuntant ja quin pot ser el posicionament de l'actual direcció. Val a dir, però, que en un missatge posterior ha recordat que el comitè federal ja va decidir "no emparar" un govern de Rajoy. El posicionament dels dos aspirants a liderar el PSC pot decantar del tot les primàries catalanes.