El PSOE vota a cara descoberta si es convoca un congrés

Caos. Ras i curt. Només així pot definir-se la jornada d'aquest dissabte a Ferraz. El PSOE segueix obert en canal, les discussions són tenses i bizantines als despatxos de la seu i ningú és capaç d'agafar el bisturí. Susana Díaz, plorant. Retrets a crits entre dirigents. El retrat, és dantesc. Finalment, però, el partit ha acceptat que es voti a mà alçada la conveniència de convocar un congrés extraordinari. La votació serà individual i per crida.

Aquest escenari és dóna després que la direcció afí a Sánchez hagi fet un intent de plantar les urnes perquè es voti sobre la convocatòria d'un congrés extraordinari, però els crítics l'han boicotejat en considerar-ho un "frau" i han aconseguit aturar la votació. I no només això, sinó que han contraatacat amb una moció de censura. Han aconseguit el 20% de sigatures necessàries dels 295 membres, però la direcció l'ha frenat. Argumenta que ni estava contemplat en l'ordre del dia ni han complert amb els cinc dies d'antelació per presentar-la que fixa el reglament.

"Desastre". Així defineix un dels membres del comitè federal la situació al partit sigui quin sigui el seu desenllaç. "El partit està trencat", ha diagnosticat el socialista Antonio Pérez Tapias, que va rivalitzar a les primàries del 2014 amb Sánchez i Eduardo Madina. El dirigent ha decidit marxar de Ferraz.

En plena reunió del comitè federal, el màxim òrgan del partit entre congressos, els crítics no reconeixen com a secretari general a un Pedro Sánchez que no aconsegueix desllorigar la situació però que està disposat a arribar fins al final. Els crítics, però, segueixen en peu de guerra. "Volen que Sánchez plegui com més aviat millor", explica un dels dirigents del comitè federal.

Sense ordre del dia i sense saber què es votarà finalment, el socialisme espanyol està lliurant una batalla just en el mateix edifici en el qual el fundador del PSOE, Pablo Iglesias, va morir l'any 1925. L'objectiu de Pedro Sánchez era que el partit triés avui entre convocar un congrés i mantenir el veto a Mariano Rajoy o bé imposar una gestora i canviar el posicionament per una abstenció en la investidura que regalaria la Moncloa al PP. Els crítics, però, que tenen en la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, la seva veu més potent, s'han negat des del principi al fet que el comitè federal es plantegi com un plebiscit.

Mig partit no reconeix l'altre mig. El comitè federal s'ha constituït amb els 18 membres de la direcció de Sánchez que no van dimitir, però els 17 que sí van plegar demanaven que no tinguessin dret a vot perquè consideren que la direcció s'ha de dissoldre i cedir la batuta a una gestora. Per intentar avançar, Sánchez ha pres la paraula -malgrat que la presidenta del comitè federal i membre dels crítics, Verónica Pérez, ho ha intentat impedir- i ha proposat, primer, readmetre a la direcció a tots els dimissionaris per celebrar dissabte vinent una nova convocatòria del comitè federal on tots tinguin dret a vot. No ha prosperat. Després ha plantat les urnes per votar la convocatòria d'un congrés extraordinari. Tampoc ha prosperat. Els crítics segueixen atrinxerats en la reivindicació d'una gestora que volen sotmetre a la votació dels 295 membres del comitè i han frenat la proposta de Sánchez.

Retrets i interrupcions

Segons explica Europa Press, just després que Pedro Sánchez hagi pres la paraula, el president d'Aragó, Javier Lambán, ha tirat en cara a Sánchez que ell ja no és el secretari general. La reunió s'està desenvolupant amb constants interrupcions i per ara tot apunta que aquest dissabte difícilment es desllorigarà la situació.

Els crítics no reconeixen la direcció de Sánchez i els de Sánchez no reconeixen a aquells a qui acusen de protagonitzar un cop intern. La discussió inicial era entre si, com volen els afins a Sánchez, es vota entre abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy o dir-hi que no, o, si com volen els crítics, es vota un informe que donaria per bones les dimissions a l'executiva, apartaria Sánchez de la secretaria general i formaria una gestora. Ara, però, el secretari general ha posat sobre la taula una tercera via que, si prospera, ajornaria el comitè federal fins a dissabte que ve a l'espera que els ànims es calmin.


Escridassats pels militants

L'entrada al comitè d'aquest matí ja es preveia difícil. Tot i que els crítics han optat per arribar d'hora, han estat escridassats per desenes de militants que s'han concentrat a la porta de la seu i que els han titllat de "colpistes" i "traïdors". Passen les hores però ningú es mou de la porta. Ni periodistes, als quals encara no han deixat accedir a la seu, ni militants, que sostenen pancartes i esperen inquiets alguna senyal. "No és no" s'ha convertit en la proclama més repetida pels simpatitzats que es concentren a l'entrada i que han fet passar un mal moment als contraris al líder socialista, en especial a José Blanco, que és justament una de les persones que en el seu dia més suport va donar a Pedro Sánchez.

En aquests moments un ampli dispositiu policial envolta Ferraz per evitar incidents. La presència de periodistes i de manifestants ha obligat a tallar el carrer.

Què es resol aquest dissabte?

Un cop encaixats els cops a Euskadi i Galícia, Sánchez es va agafar als mals resultats per justificar la convocatòria d'unes primàries i un congrés de forma imminent. Fixant la votació pel 23 d'octubre pretén assegurar-se que els crítics no tenen temps per construir una candidatura alternativa. Va ser el primer secretari general escollit per milers de vots de les bases i considera que aquest és el seu gran tresor per tornar a guanyar. A més, no vol passar a la història del PSOE com el secretari general que va permetre un govern del PP, amb la qual cosa, encara que només tingui 85 diputats, vol tornar a intentar un govern transversal explorant, de nou, l'acord amb Podem, C's, i fins i tot independentistes.

El full de ruta de Sánchez passa per la convocatòria del comitè federal aquest dissabte, que ha d'aprovar el calendari de primàries i del congrés. El procés congressual el planteja com un plebiscit: sí o no al seu lideratge i, en conseqüència, sí o no a un govern del PP que ell ja ha dit que no pensa facilitar. Per molt que li plantin cara, Sánchez està disposat a arribar fins al final, segons expliquen dirigents pròxims al secretari general.

Els crítics, en canvi, buscaran parar-li els peus. Reivindicaran que la reunió del comitè federal, màxim òrgan del partit entre congressos, no és legal. Donen per fet que, després de la dimissió de la meitat de l'executiva el passat dimecres la direcció actual no és vàlida i s'ha de deixar la batuta del partit a una gestora. Volen, per tant, que Sánchez plegui i que no s'afrontin les primàries i el congrés fins que no s'hagi resolt la governabilitat i la investidura. La gestora hauria de fixar, doncs, el posicionament socialista. Díaz i molts dels seus afins defensen entre bambolines que el PSOE no pot encarar unes terceres eleccions i que, per tant, s'hauria d'abstenir, permetre que Rajoy sigui president i marcar perfil com a cap de l'oposició. Per ara, però, cap dirigent socialista ha defensat aquesta via.

Qui guanyarà el pols? El comitè federal es preveu dur i llarg i no es descarten dimissions en funció de la deriva que prengui. Per fer fora Sánchez els crítics podrien fer una moció de censura, però necessitarien el suport d'un 20% dels 295 membres del comitè federal i aconseguir la majoria en una votació.