Caos a Ferraz: Quatre hores de discussions i el comitè federal del PSOE a l'aire

El desacord sobre com afrontar el debat ajorna més de tres hores l'inici del comitè federal | La mesa no es posa d'acord ni en l'ordre del dia ni en si cal votar sobre l'abstenció a Rajoy o formar una gestora i rellevar Sánchez | Els crítics han estat escridassats a l'entrada i han estat acusats de "traïdors" per desenes de militants

L'exlehendakari Patxi López, a les portes de Ferraz, envoltat de simpatitzants de Pedro Sánchez
L'exlehendakari Patxi López, a les portes de Ferraz, envoltat de simpatitzants de Pedro Sánchez | ACN
01 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 14:30h
El partit va fer una crida a la serenitat, però el PSOE travessa una crisi tan profunda que ja és impossible de contenir també la posada en escena. La seu de Ferraz és a hores d'ara una olla a pressió en què s'ha de decidir si Pedro Sánchez continua o no. Si els socialistes intenten forjar un govern alternatiu al de Rajoy o bé si aixequen el veto i deixen que governi el PP. El caos és l'únic que a hores d'ara governa el PSOE. El comitè federal fixat a a les 9 del matí encara no ha començat perquè la mesa no és capaç de posar-se d'acord ni en l'ordre del dia ni en què s'ha de votar. Els crítics no reconeixen la direcció de Sánchez i els de Sánchez no reconeixen a aquells a qui acusen de protagonitzar un cop intern. La discussió és entre si, com volen els afins a Sánchez, es vota entre abstenir-se a la investidura de Mariano Rajoy o dir-hi que no, o, si com volen els crítics es vota un informe que donaria per bones les dimissions a l'executiva, apartaria Sánchez de la secretaria general i formaria una gestora.

El PSOE, està obert en canal, les discussions són tenses i bizantines als despatxos de la seu del partit mentre els membres rasos del comitè federal esperen una solució al soterrani de la seu on se celebra la reunió. Hores d'ara es busca un acord, però davant l'enrocament de les posicions ja es comencen a sentir veus de dirigents que aposten per ajornar la reunió una setmana i esperar que els ànims es calmin.

L'entrada al comitè d'aquest matí ja es preveia difícil. Tot i que els crítics han optat per arribar d'hora estan sent escridassats per desenes militants que s'han concentrat a la porta de la seu i que els titllen de "colpistes" i "traïdors". Passen les hores però ningú es mou de la porta. Ni periodistes, als quals encara no han deixat accedir a la seu, ni militants, que sostenen pancartes i esperen inquiets alguna senyal. "No és no" s'ha convertit en la proclama més repetida pels simpatitzats que es concentren a l'entrada i que han fet passar un mal moment als contraris al líder socialista, en especial a José Blanco, que és justament una de les persones que en el seu dia més suport va donar a Pedro Sánchez.

En aquests moments un ampli dispositiu policial envolta Ferraz per evitar incidents. La presència de periodistes i de manifestants ha obligat a tallar el carrer. Tot i que a les nou del matí la majoria dels 295 membres del comitè federal ja havien arribat a la seu, el desacord de la mesa del comitè federal, presidida per la crítica Verónica Pérez, ha motivat un recés que ja ha acabat. Quasi quatre hores després del previst, el comitè ha començat.




Què es resol aquest dissabte?

Un cop encaixats els cops a Euskadi i Galícia, Sánchez es va agafar als mals resultats per justificar la convocatòria d'unes primàries i un congrés de forma imminent. Fixant la votació pel 23 d'octubre pretén assegurar-se que els crítics no tenen temps per construir una candidatura alternativa. Va ser el primer secretari general escollit per milers de vots de les bases i considera que aquest és el seu gran tresor per tornar a guanyar. A més, no vol passar a la història del PSOE com el secretari general que va permetre un govern del PP, amb la qual cosa, encara que només tingui 85 diputats, vol tornar a intentar un govern transversal explorant, de nou, l'acord amb Podem, C's, i fins i tot independentistes.

El full de ruta de Sánchez passa per la convocatòria del comitè federal aquest dissabte, que ha d'aprovar el calendari de primàries i del congrés. El procés congressual el planteja com un plebiscit: sí o no al seu lideratge i, en conseqüència, sí o no a un govern del PP que ell ja ha dit que no pensa facilitar. Per molt que li plantin cara, Sánchez està disposat a arribar fins al final, segons expliquen dirigents pròxims al secretari general.

Els crítics, en canvi, buscaran parar-li els peus. Reivindicaran que la reunió del comitè federal, màxim òrgan del partit entre congressos, no és legal. Donen per fet que, després de la dimissió de la meitat de l'executiva el passat dimecres la direcció actual no és vàlida i s'ha de deixar la batuta del partit a una gestora. Volen, per tant, que Sánchez plegui i que no s'afrontin les primàries i el congrés fins que no s'hagi resolt la governabilitat i la investidura. La gestora hauria de fixar, doncs, el posicionament socialista. Díaz i molts dels seus afins defensen entre bambolines que el PSOE no pot encarar unes terceres eleccions i que, per tant, s'hauria d'abstenir, permetre que Rajoy sigui president i marcar perfil com a cap de l'oposició. Per ara, però, cap dirigent socialista ha defensat aquesta via.

Qui guanyarà el pols? El comitè federal es preveu dur i llarg i no es descarten dimissions en funció de la deriva que prengui. Per fer fora Sánchez els crítics podrien fer una moció de censura, però necessitarien el suport d'un 20% dels 295 membres del comitè federal i aconseguir la majoria en una votació.