03
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
16:45h
Des de la campanya de les eleccions plebiscitàries, ERC ha mantingut un perfil discret i ha preferit no significar-se massa. De la mà de CDC (després PDC) al grup parlamentari de Junts pel Sí i al Govern, els republicans han preferit no diferenciar-se massa dels seus socis, conscients que això podia donar arguments a aquells que els volguessin acusar de deslleials o de voler trencar la unitat independentista.
Tan sols s'han permès cert perfil propi en les eleccions espanyoles (on van preferir no fer coalició, tot i que primant la unitat d'acció), en votacions al Parlament molt puntuals (de forma pactada, en relació al monument franquista de Tortosa o les beques a les escoles que segreguen per sexe) o traient pit d'algunes polítiques concretes (com les desprivatitzacions per les que aposta el conseller de Salut, Toni Comín).
En canvi, els dirigents d'ERC han preferit no fer pública la seva opinió en aspectes tan rellevants com el debat entorn la investidura inicial d'Artur Mas, la reforma tributària per fer els impostos més progressiu que reclamava la CUP, o fins i tot el referèndum vinculant (el qual era ben vist pels republicans, que van preferir no reconèixer-ho per no dificultar la pedagogia interna de Carles Puigdemont en el si del PDC).
La competència partidista
Algunes de les diferències que han sacsejat el bloc independentista responen a la lògica competència partidista i a l'horitzó d'unes eleccions constituents posteriors al referèndum en què PDC i ERC (així com les altres forces polítiques) competirien per la presidència de la Generalitat en un tram clau de consolidació de la República catalana i per influir en la futura Constitució catalana des d’ideologies diverses.
Ara bé, el cert és que, per bé que els reptes i dificultats fins a l'aprovació de les lleis de desconnexió i la celebració del referèndum són importants i requereixen unitat, aquests comicis existeixen, són relativament propers (si es compleix el full de ruta) i poden marcar l'ADN del naixent nou estat i, per això, els partits hi tenen un ull posat i prenen posicions. I és que els republicans tenen clar que llavors no tindria sentit repetir una coalició amb l'antiga CDC, ja que donen per fet que la confrontació ideològica seria necessària per definir el pes de cada espectre polític en l'Assemblea constituent.
En aquest sentit, el PDC té previst realitzar una convenció ideològica per muscular el seu projecte i influir en la futura Constitució catalana. Al seu torn, ERC ja té més avançada aquesta tasca i aquesta mateixa setmana preveu començar a difondre per quin model social i polític aposta per a la República catalana, amb una campanya que mobilitzarà els principals dirigents del partit (incloent Oriol Junqueras i Marta Rovira) i culminarà amb una conferència política que aprovi el programa de les futures constituents.
De les xarxes a actes sectorials i territorials
Així, segons explica a NacióDigital el vicesecretaria general d'Acció Política dels republicans, Eduard López, els 26 d'àmbits sectorials en què s’organitza internament el partit ja han elaborat una proposta de com s'hauria de constituir el nou estat en aspectes rellevants com la cultura, l'educació, el treball, l'administració pública, la seguretat o el medi ambient (així com joventut, que és competència de les JERC).
I aquesta setmana ja s’hauria d'habilitar un espai al web de la formació per consultar com aquesta pretén dotar de contingut cada àrea o, el que és el mateix, què defensarà en una futura Assemblea constituent com la que ha de sorgir de les properes eleccions. Aquest serà el tret de sortida de la campanya, que durà per nom "La República que farem" i que permetrà també fer aportacions en cada àmbit sectorial des del mateix lloc web a persones de fora del partit.
Per altra banda, des de principis d’octubre o principis de novembre fins a l'abril o maig, ERC també organitzarà jornades sectorials en què presentarà el seu projecte en cada àrea a professionals i entitats que treballin en la temàtica exposada, així com per rebre’n també aportacions. Els secretaris nacionals republicans de cada àmbit, els diputats, els presidents de les sectorials i fins i tot els alts càrrecs del Govern en aquells àmbits sota gestió d'ERC s'implicaran en aquestes trobades.
Implicació de Junqueras, Rovira i tots els dirigents
Ara bé, els actes no només seran sectorials, sinó que també n'hi haurà de més genèrics al territori, més oberts i mediàtics. En una quinzena d'ells està prevista la presència com a oradors del president del partit i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras (ara implicat en aspectes tan rellevants a l'executiu com els pressupostos o la coordinació de l'arquitectura del referèndum), o la secretària general dels republicans, Marta Rovira.
En la resta d’actes, els oradors seran altres dirigents d'ERC o del Govern. Seran, en tot cas, els principals auditoris en què el partit es permeti marcar perfil propi i, més enllà de l’aliança tàctica amb el PDC, subratllar el seu caràcter de formació republicana i d'esquerres, ja que en aquests mítings s'hi exposarà el model de República catalana pel qual treballarà un cop executada la desconnexió i ja amb les mans lliures. "Hi haurà una presència al territori, amb perfil propi i de forma sostinguda", explica Eduard López, que afegeix que així es busca "muscular el partit i l'entorn".
Així mateix, els assistents a aquests actes també podran fer aportacions per escrit al projecte dels republicans. L'objectiu, en la línia de la nova política, és obrir el partit i enriquir el programa proposat per les seves sectorials amb idees i esmenes que arribin de fora. Per tot això, el plantejament gràfic que s'ha encarregat pretén ser còmode per a no militants, i el logotip d’ERC no serà omnipresent.
Una conferència nacional a l'entorn de l'estiu
L'horitzó de les eleccions constituents és indissimulat, ja que els continguts que es recullin des del web, les trobades sectorials o els actes oberts, així com la feina prèvia de les sectorials, serviran de base per a la ponència d'una conferència nacional de perfil constituent que ERC preveu celebrar un cop acabi la campanya.
La idea actual és celebrar-la en unes dates properes al juliol, tot i que dependrà del moment polític (llavors pot ser un moment convuls després de l'aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum), sempre abans de les eleccions constituents. En ella s'hi aprovaria la proposta programàtica per a aquests comicis.
Les possibles tensions amb el PDC
El partit de Junqueras no tem que la campanya posi en tensió la seva actual col·laboració amb el PDC, ja que la celebració de les constituents és un element que està consensuat i fixat en el full de ruta. Ara bé, el cert és que l'antiga Convergència ja es va mostrar obertament molesta quan els republicans van participar en un acte previ a la Diada junt a la CUP i els "comuns", on l'accent era clarament ideològic, un eix que separa ERC dels seus socis. Dirigents del PDC com Artur Mas o el president Carles Puigdemont ja han apuntat que, si hi ha unes terceres eleccions espanyoles, ERC i PDC haurien d'anar en coalició. Els republicans esperen estalviar-se el debat.
Tan sols s'han permès cert perfil propi en les eleccions espanyoles (on van preferir no fer coalició, tot i que primant la unitat d'acció), en votacions al Parlament molt puntuals (de forma pactada, en relació al monument franquista de Tortosa o les beques a les escoles que segreguen per sexe) o traient pit d'algunes polítiques concretes (com les desprivatitzacions per les que aposta el conseller de Salut, Toni Comín).
En canvi, els dirigents d'ERC han preferit no fer pública la seva opinió en aspectes tan rellevants com el debat entorn la investidura inicial d'Artur Mas, la reforma tributària per fer els impostos més progressiu que reclamava la CUP, o fins i tot el referèndum vinculant (el qual era ben vist pels republicans, que van preferir no reconèixer-ho per no dificultar la pedagogia interna de Carles Puigdemont en el si del PDC).
La competència partidista
Algunes de les diferències que han sacsejat el bloc independentista responen a la lògica competència partidista i a l'horitzó d'unes eleccions constituents posteriors al referèndum en què PDC i ERC (així com les altres forces polítiques) competirien per la presidència de la Generalitat en un tram clau de consolidació de la República catalana i per influir en la futura Constitució catalana des d’ideologies diverses.
Ara bé, el cert és que, per bé que els reptes i dificultats fins a l'aprovació de les lleis de desconnexió i la celebració del referèndum són importants i requereixen unitat, aquests comicis existeixen, són relativament propers (si es compleix el full de ruta) i poden marcar l'ADN del naixent nou estat i, per això, els partits hi tenen un ull posat i prenen posicions. I és que els republicans tenen clar que llavors no tindria sentit repetir una coalició amb l'antiga CDC, ja que donen per fet que la confrontació ideològica seria necessària per definir el pes de cada espectre polític en l'Assemblea constituent.
En aquest sentit, el PDC té previst realitzar una convenció ideològica per muscular el seu projecte i influir en la futura Constitució catalana. Al seu torn, ERC ja té més avançada aquesta tasca i aquesta mateixa setmana preveu començar a difondre per quin model social i polític aposta per a la República catalana, amb una campanya que mobilitzarà els principals dirigents del partit (incloent Oriol Junqueras i Marta Rovira) i culminarà amb una conferència política que aprovi el programa de les futures constituents.
De les xarxes a actes sectorials i territorials
Així, segons explica a NacióDigital el vicesecretaria general d'Acció Política dels republicans, Eduard López, els 26 d'àmbits sectorials en què s’organitza internament el partit ja han elaborat una proposta de com s'hauria de constituir el nou estat en aspectes rellevants com la cultura, l'educació, el treball, l'administració pública, la seguretat o el medi ambient (així com joventut, que és competència de les JERC).
I aquesta setmana ja s’hauria d'habilitar un espai al web de la formació per consultar com aquesta pretén dotar de contingut cada àrea o, el que és el mateix, què defensarà en una futura Assemblea constituent com la que ha de sorgir de les properes eleccions. Aquest serà el tret de sortida de la campanya, que durà per nom "La República que farem" i que permetrà també fer aportacions en cada àmbit sectorial des del mateix lloc web a persones de fora del partit.
Per altra banda, des de principis d’octubre o principis de novembre fins a l'abril o maig, ERC també organitzarà jornades sectorials en què presentarà el seu projecte en cada àrea a professionals i entitats que treballin en la temàtica exposada, així com per rebre’n també aportacions. Els secretaris nacionals republicans de cada àmbit, els diputats, els presidents de les sectorials i fins i tot els alts càrrecs del Govern en aquells àmbits sota gestió d'ERC s'implicaran en aquestes trobades.
Implicació de Junqueras, Rovira i tots els dirigents
Ara bé, els actes no només seran sectorials, sinó que també n'hi haurà de més genèrics al territori, més oberts i mediàtics. En una quinzena d'ells està prevista la presència com a oradors del president del partit i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras (ara implicat en aspectes tan rellevants a l'executiu com els pressupostos o la coordinació de l'arquitectura del referèndum), o la secretària general dels republicans, Marta Rovira.
En la resta d’actes, els oradors seran altres dirigents d'ERC o del Govern. Seran, en tot cas, els principals auditoris en què el partit es permeti marcar perfil propi i, més enllà de l’aliança tàctica amb el PDC, subratllar el seu caràcter de formació republicana i d'esquerres, ja que en aquests mítings s'hi exposarà el model de República catalana pel qual treballarà un cop executada la desconnexió i ja amb les mans lliures. "Hi haurà una presència al territori, amb perfil propi i de forma sostinguda", explica Eduard López, que afegeix que així es busca "muscular el partit i l'entorn".
Així mateix, els assistents a aquests actes també podran fer aportacions per escrit al projecte dels republicans. L'objectiu, en la línia de la nova política, és obrir el partit i enriquir el programa proposat per les seves sectorials amb idees i esmenes que arribin de fora. Per tot això, el plantejament gràfic que s'ha encarregat pretén ser còmode per a no militants, i el logotip d’ERC no serà omnipresent.
Una conferència nacional a l'entorn de l'estiu
L'horitzó de les eleccions constituents és indissimulat, ja que els continguts que es recullin des del web, les trobades sectorials o els actes oberts, així com la feina prèvia de les sectorials, serviran de base per a la ponència d'una conferència nacional de perfil constituent que ERC preveu celebrar un cop acabi la campanya.
La idea actual és celebrar-la en unes dates properes al juliol, tot i que dependrà del moment polític (llavors pot ser un moment convuls després de l'aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum), sempre abans de les eleccions constituents. En ella s'hi aprovaria la proposta programàtica per a aquests comicis.
Les possibles tensions amb el PDC
El partit de Junqueras no tem que la campanya posi en tensió la seva actual col·laboració amb el PDC, ja que la celebració de les constituents és un element que està consensuat i fixat en el full de ruta. Ara bé, el cert és que l'antiga Convergència ja es va mostrar obertament molesta quan els republicans van participar en un acte previ a la Diada junt a la CUP i els "comuns", on l'accent era clarament ideològic, un eix que separa ERC dels seus socis. Dirigents del PDC com Artur Mas o el president Carles Puigdemont ja han apuntat que, si hi ha unes terceres eleccions espanyoles, ERC i PDC haurien d'anar en coalició. Els republicans esperen estalviar-se el debat.