30
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
20:58h
El PSOE afronta aquest dissabte una operació a cor obert. Una intervenció cruenta pel control del partit. Només un bisturí molt destre podria aconseguir que no hi hagi vencedors i vençuts. El secretari general, Pedro Sánchez, vol sortir-ne, un cop més, victoriós. Al llarg de dos anys i mig ja s'ha convertit en un expert funàmbul que ha après a caminar sobre la corda fluixa de forma permanent. Ho ha demostrat aquest mateix divendres a la nit -poques hores abans d'un comitè federal que es preveu explosiu-, quan ha acusat els crítics de voler fer president Mariano Rajoy.
En la que es preveu com la batalla més dura del seu mandat, intentarà que el seu full de ruta es mantingui intacte: el 23 d'octubre primàries per escollir secretari general, el 12 i 13 de novembre congrés per triar nova direcció i un darrer intent per construir un govern alternatiu al del PP. Considera que el PSOE no es pot permetre una abstenció perquè Mariano Rajoy governi i abans estaria disposat a pagar el preu d'unes terceres eleccions.
Els crítics, que aquesta setmana han protagonitzat un cop intern que per ara no ha reeixit, intentaran desactivar el seu pla. Donen per extingida l'actual direcció després que la meitat de membres hagin dimitit i demanen que una gestora piloti el partit. De congrés no en volen ni sentir a parlar fins que no estigui resolta la governabilitat, un assumpte en el qual bona part d'ells consideren que el PSOE ha de fer un gest aixecant el veto al PP.
1. Per què està qüestionat Pedro Sánchez?
Durant els dos anys i mig que porta al capdavant del PSOE, els crítics, que tenen de tòtem la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, no li han donat treva. Tot es remunta a l'acord que l'any 2014 va segellar Sánchez amb la dirigent andalusa. Tots dos tenien un objectiu comú: que Eduardo Madina no guanyés les primàries obertes a la militància que, per primera vegada, celebrava el PSOE per escollir secretari general.
Díaz va posar els vots de la federació andalusa, la que té més pes dins dels socialisme espanyol, a disposició de Sánchez. Això sí, a canvi que ell no es presentés com a candidat a les eleccions generals que s'havien de celebrar el 2015 perquè ella volia ser la cap de cartell però encara era massa d'hora -havia assumit la presidència d'Andalusia el setembre del 2013 després de la renúncia de José Antonio Griñán- com per fer un pas endavant.
Un cop Sánchez es va imposar a les primàries amb més del 48% dels suports -a Andalusia, especialment, va arrasar- el flamant secretari general es va desentendre del pacte amb Díaz i li va anunciar que sí voldria ser el candidat a les eleccions generals del 2015. Va ser aleshores quan la presidenta andalusa li va declarar la guerra.
Els successius daltabaixos electorals que ha encaixat Sánchez són el millor argument de Díaz per demanar que plegui. A les municipals i autonòmiques del 2015 els socialistes van aplegar un 25% dels vots, el pitjor resultat de la història. La patacada a les autonòmiques es va maquillar amb pactes amb Podem, com ara a Castella-la Manxa, on l'acord s'ha trencat. A les catalanes del 27-S, el PSC també va seguir en caiguda lliure -tot i que no tant com les enquestes pronosticaven- i es va quedar amb 16 escons.
Els cops més durs, però, van ser a les generals. Al 20-D, Sánchez va encaixar de nou una derrota històrica i, després d'una investidura fallida a través d'un acord fallit amb Ciutadans, encara va baixar més, fins als 85 escons, a les eleccions del 26-J. Ell, però, va intentar vendre aquests resultats com una victòria perquè no es va produir el temut sorpasso per part de Podem. Mantenir-se segon i retenir la supremacia de l'esquerra era vital per a la seva continuïtat. Les eleccions basques i gallegues del passat diumenge, on els socialistes van quedar quarts i tercers, respectivament, han estat l'estocada.
2. Quins suports té Sánchez i qui són els crítics?
No deixa de ser paradoxal que, malgrat que Eduardo Madina era preferit dels socialistes catalans per dirigir el PSOE, ara el PSC és un dels principals aliats que té Pedro Sánchez per superar el cop dels crítics. Miquel Iceta li dóna suport incondicional, entre altres motius perquè és conscient que mai podria justificar deixar governar el PP. També la presidenta de les Balears, Francina Armengol, i els socialistes bascos li donen, així com dirigents arreu de l'estat espanyol que advoquen per intentar fins el darrer moment un acord de govern alternatiu al PP, com ara la secretària General del PSOE a Madrid, Sara Hernández, i el seu homòleg de Castella i Lleó, Luis Tudanca. Sánchez té en el secretari d'Organització, César Luena, un dels seus millors aliats.
La majoria de crítics són a governs autonòmics. És el cas de Susana Díaz (Andalusia), Emiliano García-Page (Castella-La Manxa), Javier Lambán (Aragó), Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Javier Fernández (Astúries) i Ximo Puig (País Valencià). També dirigents com l'exministra Carme Chacón, el propi Madina i l'exsecretari general de Madrid Tomás Gómez, a qui Sánchez va fer plegar, li han plantat batalla. Tots ells abrigats per la vella guàrdia i encapçalats per l'expresident Felipe González. Això no vol dir que tots els detractors de Sánchez siguin partidaris d'una abstenció per permetre que governi el PP. Ximo Puig, per exemple, va trencar la relació amb Sánchez quan aquest li va negar que els socialistes valencians pactessin amb Podem al Senat.
Per entendre la connexió entre alguns crítics que aparentment defensen posicionaments diferents a l'hora d'afrontar la governabilitat d'Espanya cal remuntar-se al congrés de Sevilla que va enfrontar Rubalcaba i Chacón al febrer del 2012. L'exministra va perdre per tan sols 22 vots, però es van consolidar estretes relacions entre dirigents que donaven suport a Chacón com ara Puig, Díaz o Page.
3. Quin paper juga Eduardo Madina i quina relació té amb el PSC?
Fonts socialistes apunten que, més enllà de Susana Díaz, hi ha un dirigent clau entre els crítics: Eduardo Madina. La presidenta andalusa li va barrar el pas davant de Sánchez, però ara l'objectiu de tombar-lo uneix el dirigent basc i l'andalusa. Aquesta és, doncs, l'oportunitat per a Madina. Els crítics no descarten que sigui candidat si hi ha primàries el 23 d'octubre abrigat, ara sí, pels grans barons del partit. A més, és diputat al Congrés, fet que li permetria liderar l'oposició.
Madina va ser el candidat preferit per les bases del PSC a la secretaria general. De fet, el dirigent basc va tenir en l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i ara aspirant a liderar el PSC, Núria Parlon, una de les seves grans aliades en el seu intent de dirigir el PSOE.
4. Què es resol aquest dissabte?
Un cop encaixats els cops a Euskadi i Galícia, Sánchez es va agafar als mals resultats per justificar la convocatòria d'unes primàries i un congrés de forma imminent. Fixant la votació pel 23 d'octubre pretén assegurar-se que els crítics no tenen temps per construir una candidatura alternativa. Va ser el primer secretari general escollit per milers de vots de les bases i considera que aquest és el seu gran tresor per tornar a guanyar. A més, no vol passar a la història del PSOE com el secretari general que va permetre un govern del PP, amb la qual cosa, encara que només tingui 85 diputats, vol tornar a intentar un govern transversal explorant, de nou, l'acord amb Podem, C's, i fins i tot independentistes.
El full de ruta de Sánchez passa per la convocatòria del comitè federal aquest dissabte, que ha d'aprovar el calendari de primàries i del congrés. El procés congressual el planteja com un plebiscit: sí o no al seu lideratge i, en conseqüència, sí o no a un govern del PP que ell ja ha dit que no pensa facilitar. Per molt que li plantin cara, Sánchez està disposat a arribar fins al final, segons expliquen dirigents pròxims al secretari general.
Els crítics, en canvi, buscaran parar-li els peus. Reivindicaran que la reunió del comitè federal, màxim òrgan del partit entre congressos, no és legal. Donen per fet que, després de la dimissió de la meitat de l'executiva el passat dimecres la direcció actual no és vàlida i s'ha de deixar la batuta del partit a una gestora. Volen, per tant, que Sánchez plegui i que no s'afrontin les primàries i el congrés fins que no s'hagi resolt la governabilitat i la investidura. La gestora hauria de fixar, doncs, el posicionament socialista. Díaz i molts dels seus afins defensen entre bambolines que el PSOE no pot encarar unes terceres eleccions i que, per tant, s'hauria d'abstenir, permetre que Rajoy sigui president i marcar perfil com a cap de l'oposició. Per ara, però, cap dirigent socialista ha defensat aquesta via.
Qui guanyarà el pols? El comitè federal es preveu dur i llarg i no es descarten dimissions en funció de la deriva que prengui. Per fer fora Sánchez els crítics podrien fer una moció de censura, però necessitarien el suport d'un 20% dels 295 membres del comitè federal i aconseguir la majoria en una votació.
5. Com afecta la crisi interna del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy?
Rajoy espera pacient el desenllaç de la crisi del PSOE. Ho té tot al seu favor: a les eleccions del 26-J va ampliar la seva victòria, a les gallegues ha retingut la majoria absoluta i tot apunta que unes terceres eleccions podria millorar resultats. Així, a hores d'ara davant seu veu la possibilitat d'uns tercers comicis que li són favorables o bé un triomf dels crítics del PSOE que li aplanin el camí a la Moncloa amb una abstenció a la seva investidura.
En la que es preveu com la batalla més dura del seu mandat, intentarà que el seu full de ruta es mantingui intacte: el 23 d'octubre primàries per escollir secretari general, el 12 i 13 de novembre congrés per triar nova direcció i un darrer intent per construir un govern alternatiu al del PP. Considera que el PSOE no es pot permetre una abstenció perquè Mariano Rajoy governi i abans estaria disposat a pagar el preu d'unes terceres eleccions.
Els crítics, que aquesta setmana han protagonitzat un cop intern que per ara no ha reeixit, intentaran desactivar el seu pla. Donen per extingida l'actual direcció després que la meitat de membres hagin dimitit i demanen que una gestora piloti el partit. De congrés no en volen ni sentir a parlar fins que no estigui resolta la governabilitat, un assumpte en el qual bona part d'ells consideren que el PSOE ha de fer un gest aixecant el veto al PP.
1. Per què està qüestionat Pedro Sánchez?
Durant els dos anys i mig que porta al capdavant del PSOE, els crítics, que tenen de tòtem la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, no li han donat treva. Tot es remunta a l'acord que l'any 2014 va segellar Sánchez amb la dirigent andalusa. Tots dos tenien un objectiu comú: que Eduardo Madina no guanyés les primàries obertes a la militància que, per primera vegada, celebrava el PSOE per escollir secretari general.
Díaz va posar els vots de la federació andalusa, la que té més pes dins dels socialisme espanyol, a disposició de Sánchez. Això sí, a canvi que ell no es presentés com a candidat a les eleccions generals que s'havien de celebrar el 2015 perquè ella volia ser la cap de cartell però encara era massa d'hora -havia assumit la presidència d'Andalusia el setembre del 2013 després de la renúncia de José Antonio Griñán- com per fer un pas endavant.
Un cop Sánchez es va imposar a les primàries amb més del 48% dels suports -a Andalusia, especialment, va arrasar- el flamant secretari general es va desentendre del pacte amb Díaz i li va anunciar que sí voldria ser el candidat a les eleccions generals del 2015. Va ser aleshores quan la presidenta andalusa li va declarar la guerra.
Els successius daltabaixos electorals que ha encaixat Sánchez són el millor argument de Díaz per demanar que plegui. A les municipals i autonòmiques del 2015 els socialistes van aplegar un 25% dels vots, el pitjor resultat de la història. La patacada a les autonòmiques es va maquillar amb pactes amb Podem, com ara a Castella-la Manxa, on l'acord s'ha trencat. A les catalanes del 27-S, el PSC també va seguir en caiguda lliure -tot i que no tant com les enquestes pronosticaven- i es va quedar amb 16 escons.
Els cops més durs, però, van ser a les generals. Al 20-D, Sánchez va encaixar de nou una derrota històrica i, després d'una investidura fallida a través d'un acord fallit amb Ciutadans, encara va baixar més, fins als 85 escons, a les eleccions del 26-J. Ell, però, va intentar vendre aquests resultats com una victòria perquè no es va produir el temut sorpasso per part de Podem. Mantenir-se segon i retenir la supremacia de l'esquerra era vital per a la seva continuïtat. Les eleccions basques i gallegues del passat diumenge, on els socialistes van quedar quarts i tercers, respectivament, han estat l'estocada.
2. Quins suports té Sánchez i qui són els crítics?
No deixa de ser paradoxal que, malgrat que Eduardo Madina era preferit dels socialistes catalans per dirigir el PSOE, ara el PSC és un dels principals aliats que té Pedro Sánchez per superar el cop dels crítics. Miquel Iceta li dóna suport incondicional, entre altres motius perquè és conscient que mai podria justificar deixar governar el PP. També la presidenta de les Balears, Francina Armengol, i els socialistes bascos li donen, així com dirigents arreu de l'estat espanyol que advoquen per intentar fins el darrer moment un acord de govern alternatiu al PP, com ara la secretària General del PSOE a Madrid, Sara Hernández, i el seu homòleg de Castella i Lleó, Luis Tudanca. Sánchez té en el secretari d'Organització, César Luena, un dels seus millors aliats.
La majoria de crítics són a governs autonòmics. És el cas de Susana Díaz (Andalusia), Emiliano García-Page (Castella-La Manxa), Javier Lambán (Aragó), Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Javier Fernández (Astúries) i Ximo Puig (País Valencià). També dirigents com l'exministra Carme Chacón, el propi Madina i l'exsecretari general de Madrid Tomás Gómez, a qui Sánchez va fer plegar, li han plantat batalla. Tots ells abrigats per la vella guàrdia i encapçalats per l'expresident Felipe González. Això no vol dir que tots els detractors de Sánchez siguin partidaris d'una abstenció per permetre que governi el PP. Ximo Puig, per exemple, va trencar la relació amb Sánchez quan aquest li va negar que els socialistes valencians pactessin amb Podem al Senat.
Per entendre la connexió entre alguns crítics que aparentment defensen posicionaments diferents a l'hora d'afrontar la governabilitat d'Espanya cal remuntar-se al congrés de Sevilla que va enfrontar Rubalcaba i Chacón al febrer del 2012. L'exministra va perdre per tan sols 22 vots, però es van consolidar estretes relacions entre dirigents que donaven suport a Chacón com ara Puig, Díaz o Page.
3. Quin paper juga Eduardo Madina i quina relació té amb el PSC?
Fonts socialistes apunten que, més enllà de Susana Díaz, hi ha un dirigent clau entre els crítics: Eduardo Madina. La presidenta andalusa li va barrar el pas davant de Sánchez, però ara l'objectiu de tombar-lo uneix el dirigent basc i l'andalusa. Aquesta és, doncs, l'oportunitat per a Madina. Els crítics no descarten que sigui candidat si hi ha primàries el 23 d'octubre abrigat, ara sí, pels grans barons del partit. A més, és diputat al Congrés, fet que li permetria liderar l'oposició.
Madina va ser el candidat preferit per les bases del PSC a la secretaria general. De fet, el dirigent basc va tenir en l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i ara aspirant a liderar el PSC, Núria Parlon, una de les seves grans aliades en el seu intent de dirigir el PSOE.
4. Què es resol aquest dissabte?
Un cop encaixats els cops a Euskadi i Galícia, Sánchez es va agafar als mals resultats per justificar la convocatòria d'unes primàries i un congrés de forma imminent. Fixant la votació pel 23 d'octubre pretén assegurar-se que els crítics no tenen temps per construir una candidatura alternativa. Va ser el primer secretari general escollit per milers de vots de les bases i considera que aquest és el seu gran tresor per tornar a guanyar. A més, no vol passar a la història del PSOE com el secretari general que va permetre un govern del PP, amb la qual cosa, encara que només tingui 85 diputats, vol tornar a intentar un govern transversal explorant, de nou, l'acord amb Podem, C's, i fins i tot independentistes.
El full de ruta de Sánchez passa per la convocatòria del comitè federal aquest dissabte, que ha d'aprovar el calendari de primàries i del congrés. El procés congressual el planteja com un plebiscit: sí o no al seu lideratge i, en conseqüència, sí o no a un govern del PP que ell ja ha dit que no pensa facilitar. Per molt que li plantin cara, Sánchez està disposat a arribar fins al final, segons expliquen dirigents pròxims al secretari general.
Els crítics, en canvi, buscaran parar-li els peus. Reivindicaran que la reunió del comitè federal, màxim òrgan del partit entre congressos, no és legal. Donen per fet que, després de la dimissió de la meitat de l'executiva el passat dimecres la direcció actual no és vàlida i s'ha de deixar la batuta del partit a una gestora. Volen, per tant, que Sánchez plegui i que no s'afrontin les primàries i el congrés fins que no s'hagi resolt la governabilitat i la investidura. La gestora hauria de fixar, doncs, el posicionament socialista. Díaz i molts dels seus afins defensen entre bambolines que el PSOE no pot encarar unes terceres eleccions i que, per tant, s'hauria d'abstenir, permetre que Rajoy sigui president i marcar perfil com a cap de l'oposició. Per ara, però, cap dirigent socialista ha defensat aquesta via.
Qui guanyarà el pols? El comitè federal es preveu dur i llarg i no es descarten dimissions en funció de la deriva que prengui. Per fer fora Sánchez els crítics podrien fer una moció de censura, però necessitarien el suport d'un 20% dels 295 membres del comitè federal i aconseguir la majoria en una votació.
5. Com afecta la crisi interna del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy?
Rajoy espera pacient el desenllaç de la crisi del PSOE. Ho té tot al seu favor: a les eleccions del 26-J va ampliar la seva victòria, a les gallegues ha retingut la majoria absoluta i tot apunta que unes terceres eleccions podria millorar resultats. Així, a hores d'ara davant seu veu la possibilitat d'uns tercers comicis que li són favorables o bé un triomf dels crítics del PSOE que li aplanin el camí a la Moncloa amb una abstenció a la seva investidura.