30
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:12h
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, abandona el càrrec després de vuit anys de mandat. Avui s'ha reunit el consell de govern extraordinari per convocar les eleccions al rectorat, que seran el 28 de novembre en primera volta, i l'1 de desembre si en cal una segona. Ramírez no pot romandre al capdavant de la UB fins que assumeixi el seu successor, ja que ha complert l'edat de jubilació. Serà Jordi Alberch, actual vicerector de Recerca, Innovació i Transparència, qui assumeixi com a rector en funcions fins que prengui possessió el guanyador del procés electoral.
Després del consell, Dídac Ramírez ha fet balanç de la universitat que deixa. Va ser elegit rector el 2008 i fou reelegit quatre anys més tard. Li ha tocat navegar la nau de la UB en un moment molt complicat, amb una universitat agitada per les protestes contra el pla de Bolonya. Aquest catedràtic de Matemàtica Financera i doctor en Filosofia ha hagut de combinar la seva visió científico-humanística del que han de ser els estudis superiors amb les exigències de rigor en la gestió dels números. I tot això en un context de retallades i de lògiques protestes en amplis sectors de la comunitat universitària. Només arribar, va haver d'afrontar l'ocupació del rectorat pels estudiants, en una crisi que va gestionar amb mà esquerra. Avui, en el moment del comiat, ha subratllat l'esforç fet resoldre les urgències econòmiques i el paper de la UB com a agent social.
.jpg)
La UB tenia fa deu anys un dèficit acumulat de 82 milions d'euros i s'ha pogut reduir en prop de 30 milions. Actualment, el pressupost corrent està equilibrat. No ha estat fàcil, en uns anys en què la UB ha assolit la seva plena integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior, un dels grans reptes de la universitat. També s'ha aprovat un ampli projecte de reestructuració de departaments i facultats.
L'etapa de Ramírez s'ha caracteritzat per un reforçament del paper social de la universitat. A través de la Fundació Solidaritat de la UB s'ha engegat un programa de suport als refugiats (amb un primer curs adreçat a estudiants sirians, que ja n'aplega quinze), un programa de lloguer social a Torre Baró, un banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil, i la UB s'ha convertit en la segona de l'Estat en voluntaris socials. El rector ha insistit en l'esforç que s'ha fet perquè cap estudiant que es trobés en una situació sobrevinguda (com la pèrdua de feina per part dels pares) hagués d'interrompre els seus estudis i que les famílies en situació de feblesa disposessin d'unes beques per no haver de costejar l'increment de les taxes. El programa bkUB ha estat bàsic en aquest vessant social. El rector també ha assenyalat que, segons l'enquesta d'inserció laboral elaborada per l'AQU 2014, la taxa d'ocupació dels titulats de la UB és del 83,4%.
Ramírez també ha estat el rector que ha fet aprovar pel claustre de la UB, per una quasi unanimitat, una declaració en suport al dret a decidir. En l'obertura del curs del sistema universitari català, en presència del president Carles Puigdemont, va proclamar que la universitat sempre estaria al costat de les institucions catalanes.
Forta en els rànquings internacionals
Una mostra gràfica del potencial de la UB la donen els rànquings internacionals. La UB ocupa una posició mitjana de 126 (la Complutense de Madrid ocupa el 282) entre les universitats del món. En alguns àmbits concrets, s'ha guanyat un lloc de lideratge. Així, ocupa la 51-75 en medicina, que és una posició molt destacada. Disposa també de segells rellevants en qualitat científica, com el molt cobejat del HR Excellence Research, l'institut que avala la poca endogàmia en les contractacions.
La UB té en aquests moments un seguit de projectes en marxa, molt avençats, com la Clínica Psicològica al campus Mundet, que serà pionera, l'ampliació de la Facultat de Dret (amb una sala de simulacions de judicis) o el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, que està al recinte històric, al campus de Pedralbes. Dels que s'han culminat en aquest període, destaquen el parc de les Humanitats de Can Jaumandreu i l'Aulari de Bellvitge, mostra de la vocació metropolitana de la UB, que també es comprova al campus de l'Alimentació de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet.
Després del consell, Dídac Ramírez ha fet balanç de la universitat que deixa. Va ser elegit rector el 2008 i fou reelegit quatre anys més tard. Li ha tocat navegar la nau de la UB en un moment molt complicat, amb una universitat agitada per les protestes contra el pla de Bolonya. Aquest catedràtic de Matemàtica Financera i doctor en Filosofia ha hagut de combinar la seva visió científico-humanística del que han de ser els estudis superiors amb les exigències de rigor en la gestió dels números. I tot això en un context de retallades i de lògiques protestes en amplis sectors de la comunitat universitària. Només arribar, va haver d'afrontar l'ocupació del rectorat pels estudiants, en una crisi que va gestionar amb mà esquerra. Avui, en el moment del comiat, ha subratllat l'esforç fet resoldre les urgències econòmiques i el paper de la UB com a agent social.
El rector Dídac Ramírez al claustre de la UB, aquest divendres. Foto: ACN
L'etapa de Ramírez s'ha caracteritzat per un reforçament del paper social de la universitat. A través de la Fundació Solidaritat de la UB s'ha engegat un programa de suport als refugiats (amb un primer curs adreçat a estudiants sirians, que ja n'aplega quinze), un programa de lloguer social a Torre Baró, un banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil, i la UB s'ha convertit en la segona de l'Estat en voluntaris socials. El rector ha insistit en l'esforç que s'ha fet perquè cap estudiant que es trobés en una situació sobrevinguda (com la pèrdua de feina per part dels pares) hagués d'interrompre els seus estudis i que les famílies en situació de feblesa disposessin d'unes beques per no haver de costejar l'increment de les taxes. El programa bkUB ha estat bàsic en aquest vessant social. El rector també ha assenyalat que, segons l'enquesta d'inserció laboral elaborada per l'AQU 2014, la taxa d'ocupació dels titulats de la UB és del 83,4%.
Ramírez també ha estat el rector que ha fet aprovar pel claustre de la UB, per una quasi unanimitat, una declaració en suport al dret a decidir. En l'obertura del curs del sistema universitari català, en presència del president Carles Puigdemont, va proclamar que la universitat sempre estaria al costat de les institucions catalanes.
Forta en els rànquings internacionals
Una mostra gràfica del potencial de la UB la donen els rànquings internacionals. La UB ocupa una posició mitjana de 126 (la Complutense de Madrid ocupa el 282) entre les universitats del món. En alguns àmbits concrets, s'ha guanyat un lloc de lideratge. Així, ocupa la 51-75 en medicina, que és una posició molt destacada. Disposa també de segells rellevants en qualitat científica, com el molt cobejat del HR Excellence Research, l'institut que avala la poca endogàmia en les contractacions.
La UB té en aquests moments un seguit de projectes en marxa, molt avençats, com la Clínica Psicològica al campus Mundet, que serà pionera, l'ampliació de la Facultat de Dret (amb una sala de simulacions de judicis) o el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, que està al recinte històric, al campus de Pedralbes. Dels que s'han culminat en aquest període, destaquen el parc de les Humanitats de Can Jaumandreu i l'Aulari de Bellvitge, mostra de la vocació metropolitana de la UB, que també es comprova al campus de l'Alimentació de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet.