29
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
12:48h
La qüestió de confiança d'aquesta setmana ha servit perquè Carles Puigdemont aclarís les principals incògnites que planaven entorn el full de ruta cap a la independència. L'anunci d'un referèndum amb o sense el permís de l'Estat ha estat la principal novetat fixada pel president de la Generalitat, i ja avançada per NacióDigital, però més enllà del titular, també va fixar alguns dels detalls que acompanyaran la votació. L'encàrrec al vicepresident, Oriol Junqueras, i al conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, d'organitzar l'arquitectura d'aquest referèndum, l'enèsima petició de pactar-lo amb el govern espanyol o la pressió directa a la CUP perquè avalés els pressupostos van ser alguns detalls que, segons ha pogut saber NacióDigital, Puigdemont i Junqueras van acabar de concretar dilluns en un sopar a la Casa dels Canonges.
En aquell àpat, els dos principals dirigents del Govern i representants de les dues forces que conformen l'executiu van polir els darrers detalls que el president català explicaria l'endemà als consellers i que exposaria dos dies més tard al Parlament. Va ser llavors quan es van acabar de llimar algunes diferències que havien sorgit les setmanes prèvies i que havien tensionat, per una banda, el PDC internament i, per l'altra, les relacions entre l'antiga CDC i ERC. Les brúixoles aleshores es van sincronitzar, però el cert és que feia dies que s'havien anat afinant els pilars del discurs que va obrir la qüestió de confiança.
Així, per exemple, la petició que Junqueras fos l'encarregat d'endegar l'arquitectura del referèndum, formalment pel fet de presidir la comissió interdepartamental d'impuls de l'autogovern, ja feia temps que es coïa. Ara bé, el nom de Romeva no es va posar sobre la taula fins dilluns, quan es va decidir que, com a responsable de l'àrea de participació, organitzés finalment la votació. Una decisió sorprenent, tenint en compte que l'àrea de processos electorals depèn de la consellera de Governació, Meritxell Borràs. Per què aquesta delegació?
Dubtes inicials a ERC davant l'encàrrec
Fonts dels republicans admeten que, quan els consellers d'ERC van conèixer aquests plans aquesta setmana, hi va haver cert neguit. Era un encàrrec enverinat perquè un Junqueras crític amb el desenvolupament del 9-N hagués de pugnar per celebrar un referèndum impecable, en un moment convuls i de xoc amb l'Estat per l'aprovació prèvia de les lleis de desconnexió? O per contra, era una via per garantir que l'organització no quedés en mans de consellers que s'havien mostrat dubtosos o recelosos d'aquesta nova etapa en el full de ruta? Fos el que fos, el líder dels republicans va entomar el repte i la sensació entre les files del seu partit a hores d'ara és que la seva coordinació pot ser un element per blindar el referèndum. A més, consideren que Puigdemont ha lligat el seu futur a aquesta fita i, per tant, confien que la voluntat sincera és que es resolgui amb èxit.
En tot cas, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que l'encàrrec de Puigdemont té a veure, en part, amb els equilibris interns del Govern. En aquest sentit, el fet que Meritxell Borràs fes explícits els seus dubtes a l'entorn del referèndum ha "influït" en el fet que el president hagi deslliurat el departament de Governació de la seva organització política. Ara bé, el cert és que els altres consellers implicats en la seva arquitectura tampoc no estaven massa alineats amb el president en aquesta aposta (en concret, el d'Interior, Jordi Jané, i la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz). Per això, el fet que Junqueras sigui el responsable de fiscalitzar que aquestes àrees treballen a bon ritme per tenir tots els preparatius llestos per a la segona quinzena del setembre deslliura Puigdemont d'una feina ingrata i de pugnes internes amb companys de partit, un cop ja ha imposat al PDC la seva voluntat de celebrar el referèndum, malgrat fortes reticències.
Tot i això, l'encàrrec del president no té a veure exclusivament amb els recels que ha trobat entre les seves pròpies files, sinó que també està relacionat amb el to "coral" amb el qual el president vol envernissar els propers passos. "Calia traslladar l'esperit de Junts pel Sí a l'executiu", ressalta un dirigent consultat. "Aquí hem vingut a fer de tot", destaquen fonts dels departaments implicats en la confecció del referèndum. Àcidament, fonts del PDC asseguren que situar Junqueras i Romeva a primera fila també servirà per "deixar-los sense excuses" a l'hora de la veritat. "No com al 9-N, que només teníem la CUP al costat", destaquen aquestes veus.
Entre la satisfacció i la perplexitat, al PDC
Els dirigents del PDC consultats destaquen dues reaccions en les files nacionalistes a l'anunci de Puigdemont. La primera és de "celebració" per la recuperació de la "unitat" amb una fita clara, com és el referèndum del setembre de l'any vinent. La segona és de "perplexitat" per la implicació directa de Junqueras i Romeva, amb qui ideològicament la formació hereva de Convergència té ganes de marcar distàncies. "Molta gent no s'ho esperava", resumeix una font. I és que ara aquests dos dirigents d'esquerres podran coordinar i manar en els àmbits referents al referèndum a departaments amb consellers del PDC, cosa que pot dur a incomoditats.
Sigui com sigui, altres arguments reforcen Puigdemont en la seva decisió de delegar aquestes funcions. Per una banda, el fet de situar el vicepresident al capdavant eleva el rang del referèndum i, a més, situa també sota el focus de la justícia el número dos de l'executiu davant eventuals xocs legals i possibles inhabilitacions, mentre que el president català ja s'exposa firmant decrets i lleis i liderant l'acció política. Per altra banda, Junqueras és també l'encarregat de coordinar les delegacions territorials de la Generalitat, les quals s'hauran d'implicar en la votació a l'hora de mobilitzar i garantir el funcionament de tota l'organització al territori. Finalment, el fet que Romeva també pugui patir conseqüències judicials per la celebració del referèndum reforça l'objectiu d'internacionalitzar el procés, ja que haurà estat el conseller que més s'haurà dedicat a viatjar i a entrevistar-se amb dirigents internacionals.
Un referèndum pactat, però sense frenar la via unilateral
Ara bé, aquests darrers dies també s'han hagut de tancar altres serrells i diferències entre les dues forces que composen el Govern. Així, per exemple, van saltar totes les alarmes a la seu republicana quan Puigdemont va condicionar el referèndum al pacte amb l'Estat, just després de la Diada, en entrevistes amb mitjans internacionals i a Catalunya Ràdio. El president català i Junqueras van tractar aquesta qüestió fins que van afinar la fórmula final del "referèndum o referèndum". És a dir, que tàcticament es pugui buscar una darrera temptativa d'acord amb el govern espanyol no ha de frenar els plans de celebrar-lo de forma unilateral. De fet, la fórmula per deixar-ho clar i que serà vinculant, però sense usar la paraula "unilateral", també ha estat un dels elements de discussió fins assolir l'acord intern a l'executiu.
Igualment, Puigdemont i Junqueras també han tractat detalls concrets de l'organització del referèndum, en base als informes que, com va avançar NacióDigital, han estat elaborant aquest estiu el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el director de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, Josep Maria Reniu, després de reunir-se amb tots els secretaris generals del Govern. Unes reunions que, segons fonts coneixedores, han servit també per acabar de concretar els reptes que encara queden per assolir de cara a la desconnexió prevista per d'aquí a un any i que tot just ara s'estan sistematitzant i documentant amb tot detall (efectius i recursos que caldrà com una república independent, canvis institucionals a preveure, estructures d'estat a edificar, tractats internacionals a subscriure...).
Una petició que naixerà del Parlament per esquivar el TC
Tot i això, quant al referèndum, un dels acords passa perquè l'encàrrec formal de la seva organització neixi del Parlament i, en concret, de la majoria de Junts pel Sí i la CUP. El Govern, llavors, es faria seva la petició i endegaria la maquinària per complir amb el mandat de la cambra. Aquest formalisme hauria de servir perquè, a l'hora de perseguir els impulsors del referèndum, l'executiu espanyol i el Tribunal Constitucional haguessin de posar el punt de mira en els diputats, com a impulsors de la iniciativa, i deslliurar així de certa pressió els membres del Govern. Una estratègia que, de fet, ja s'està impulsant amb les lleis de desconnexió, que neixen de les respectives ponències parlametàries, i no com a projectes de llei de l'executiu, per bé que els seus membres estan íntimament implicats en la redacció.
D'aquestes reunions entre Puigdemont i Junqueras fins i tot n'ha sortit la via per la qual el president es faria seva la petició de referèndum que, en un inici, va reclamar la CUP, sense que sembli una cessió als anticapitalistes i a l'ANC, que també va demanar incloure la votació al full de ruta. De fet, ERC també veia amb bons ulls de bon principi la iniciativa, però no ho va explicitar públicament perquè no semblés que els republicans també marcaven el pas a Puigdemont, cosa que hauria dificultat que aquest imposés la idea en el si del PDC, que no ho tenia tan clar. El fet de deixar de banda la terminologia de referèndum unilateral d'independència i les seves sigles, RUI, ha procurat navegar cap a aquesta direcció.
Pedagogia interna de Puigdemont al PDC
Ara bé, d'on ve l'aposta del president català pel referèndum? "Això no és flor d'un dia", mantenen diverses veus consultades. A l'estiu, la via de la consulta vinculant ja era tractada en converses privades dirigents polítics. El missatge que els traslladava: "Ara cal convèncer els meus". Es referia a la plana major del PDC, encapçalada per Artur Mas. L'expresident de la Generalitat no ha amagat en privat els seus dubtes sobre el referèndum, i els ha traslladat en reunions on no només hi havia dirigents de l'antiga Convergència, sinó també representants governamentals de Junts pel Sí. Els informes que Puigdemont va encarregar a Carles Viver i Pi-Sunyer i a Josep Maria Reniu van servir per vèncer els temors, almenys de moment.
Amb la decisió de tirar endavant el referèndum i d'envoltar-se de Junqueras i Romeva per encarrilar-lo, Puigdemont posa les bases del lideratge compartit que hi haurà al capdavant del Govern en la fase -ara sí- decisiva del procés. "El de dimecres va ser el seu veritable discurs d'investidura", sosté un alt càrrec.
Ara bé, més enllà del referèndum, els dos màxims representants del Govern també han tractat els passos posteriors que caldrà acordar amb la CUP. Just després d'aconseguir el sí dels anticapitalistes a la qüestió de confiança, ERC estava inquieta perquè entenia que, més enllà d'aquesta votació, Puigdemont no havia pressionat prou per garantir que, aquest cop, almenys garantissin també la superació del debat a la totalitat dels pressupostos del 2017 i, per tant, la seva tramitació en comissió.
Junqueras reclama implicació en els pressupostos
Per això, Junqueras li va plantejar dues qüestions. Per una banda, que, si ell assumia la coordinació del referèndum, Puigdemont s'havia d'implicar més en la validació dels comptes. Això explica, per tant, la seva vehemència a l'hora de vincular qüestió de confiança i pressupostos. "O s'aproven els pressupostos que enllesteix el vicepresident Junqueras i podem encarar el tram final, o faré ús de les facultats que tinc de convocar eleccions. Aconsello, per tant, que qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i demà no m'atorgui la confiança que reclamo", va asseverar dimecres.
Per altra banda, el vicepresident li va proposar que, per evitar un altre clatellot del Parlament a uns comptes del Govern, aquest cop ni tan sols s'enviessin a la cambra en cas que no hi hagués la garantia que la CUP permetrà tramitar-los. Segons fonts coneixedores de les converses, Puigdemont va acceptar-ho la setmana passada i, per tant, el consell executiu no validarà el projecte de pressupostos si no tenen l'aval inicial dels anticapitalistes. Un fet que, segons el discurs de dimecres, conduiria automàticament a eleccions i deixaria en paper mullat el suport del Parlament al president català mostrat aquest dijous.
En aquell àpat, els dos principals dirigents del Govern i representants de les dues forces que conformen l'executiu van polir els darrers detalls que el president català explicaria l'endemà als consellers i que exposaria dos dies més tard al Parlament. Va ser llavors quan es van acabar de llimar algunes diferències que havien sorgit les setmanes prèvies i que havien tensionat, per una banda, el PDC internament i, per l'altra, les relacions entre l'antiga CDC i ERC. Les brúixoles aleshores es van sincronitzar, però el cert és que feia dies que s'havien anat afinant els pilars del discurs que va obrir la qüestió de confiança.
Així, per exemple, la petició que Junqueras fos l'encarregat d'endegar l'arquitectura del referèndum, formalment pel fet de presidir la comissió interdepartamental d'impuls de l'autogovern, ja feia temps que es coïa. Ara bé, el nom de Romeva no es va posar sobre la taula fins dilluns, quan es va decidir que, com a responsable de l'àrea de participació, organitzés finalment la votació. Una decisió sorprenent, tenint en compte que l'àrea de processos electorals depèn de la consellera de Governació, Meritxell Borràs. Per què aquesta delegació?
Dubtes inicials a ERC davant l'encàrrec
Fonts dels republicans admeten que, quan els consellers d'ERC van conèixer aquests plans aquesta setmana, hi va haver cert neguit. Era un encàrrec enverinat perquè un Junqueras crític amb el desenvolupament del 9-N hagués de pugnar per celebrar un referèndum impecable, en un moment convuls i de xoc amb l'Estat per l'aprovació prèvia de les lleis de desconnexió? O per contra, era una via per garantir que l'organització no quedés en mans de consellers que s'havien mostrat dubtosos o recelosos d'aquesta nova etapa en el full de ruta? Fos el que fos, el líder dels republicans va entomar el repte i la sensació entre les files del seu partit a hores d'ara és que la seva coordinació pot ser un element per blindar el referèndum. A més, consideren que Puigdemont ha lligat el seu futur a aquesta fita i, per tant, confien que la voluntat sincera és que es resolgui amb èxit.
En tot cas, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que l'encàrrec de Puigdemont té a veure, en part, amb els equilibris interns del Govern. En aquest sentit, el fet que Meritxell Borràs fes explícits els seus dubtes a l'entorn del referèndum ha "influït" en el fet que el president hagi deslliurat el departament de Governació de la seva organització política. Ara bé, el cert és que els altres consellers implicats en la seva arquitectura tampoc no estaven massa alineats amb el president en aquesta aposta (en concret, el d'Interior, Jordi Jané, i la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz). Per això, el fet que Junqueras sigui el responsable de fiscalitzar que aquestes àrees treballen a bon ritme per tenir tots els preparatius llestos per a la segona quinzena del setembre deslliura Puigdemont d'una feina ingrata i de pugnes internes amb companys de partit, un cop ja ha imposat al PDC la seva voluntat de celebrar el referèndum, malgrat fortes reticències.
Tot i això, l'encàrrec del president no té a veure exclusivament amb els recels que ha trobat entre les seves pròpies files, sinó que també està relacionat amb el to "coral" amb el qual el president vol envernissar els propers passos. "Calia traslladar l'esperit de Junts pel Sí a l'executiu", ressalta un dirigent consultat. "Aquí hem vingut a fer de tot", destaquen fonts dels departaments implicats en la confecció del referèndum. Àcidament, fonts del PDC asseguren que situar Junqueras i Romeva a primera fila també servirà per "deixar-los sense excuses" a l'hora de la veritat. "No com al 9-N, que només teníem la CUP al costat", destaquen aquestes veus.
Entre la satisfacció i la perplexitat, al PDC
Els dirigents del PDC consultats destaquen dues reaccions en les files nacionalistes a l'anunci de Puigdemont. La primera és de "celebració" per la recuperació de la "unitat" amb una fita clara, com és el referèndum del setembre de l'any vinent. La segona és de "perplexitat" per la implicació directa de Junqueras i Romeva, amb qui ideològicament la formació hereva de Convergència té ganes de marcar distàncies. "Molta gent no s'ho esperava", resumeix una font. I és que ara aquests dos dirigents d'esquerres podran coordinar i manar en els àmbits referents al referèndum a departaments amb consellers del PDC, cosa que pot dur a incomoditats.
Sigui com sigui, altres arguments reforcen Puigdemont en la seva decisió de delegar aquestes funcions. Per una banda, el fet de situar el vicepresident al capdavant eleva el rang del referèndum i, a més, situa també sota el focus de la justícia el número dos de l'executiu davant eventuals xocs legals i possibles inhabilitacions, mentre que el president català ja s'exposa firmant decrets i lleis i liderant l'acció política. Per altra banda, Junqueras és també l'encarregat de coordinar les delegacions territorials de la Generalitat, les quals s'hauran d'implicar en la votació a l'hora de mobilitzar i garantir el funcionament de tota l'organització al territori. Finalment, el fet que Romeva també pugui patir conseqüències judicials per la celebració del referèndum reforça l'objectiu d'internacionalitzar el procés, ja que haurà estat el conseller que més s'haurà dedicat a viatjar i a entrevistar-se amb dirigents internacionals.
Un referèndum pactat, però sense frenar la via unilateral
Ara bé, aquests darrers dies també s'han hagut de tancar altres serrells i diferències entre les dues forces que composen el Govern. Així, per exemple, van saltar totes les alarmes a la seu republicana quan Puigdemont va condicionar el referèndum al pacte amb l'Estat, just després de la Diada, en entrevistes amb mitjans internacionals i a Catalunya Ràdio. El president català i Junqueras van tractar aquesta qüestió fins que van afinar la fórmula final del "referèndum o referèndum". És a dir, que tàcticament es pugui buscar una darrera temptativa d'acord amb el govern espanyol no ha de frenar els plans de celebrar-lo de forma unilateral. De fet, la fórmula per deixar-ho clar i que serà vinculant, però sense usar la paraula "unilateral", també ha estat un dels elements de discussió fins assolir l'acord intern a l'executiu.
Igualment, Puigdemont i Junqueras també han tractat detalls concrets de l'organització del referèndum, en base als informes que, com va avançar NacióDigital, han estat elaborant aquest estiu el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el director de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, Josep Maria Reniu, després de reunir-se amb tots els secretaris generals del Govern. Unes reunions que, segons fonts coneixedores, han servit també per acabar de concretar els reptes que encara queden per assolir de cara a la desconnexió prevista per d'aquí a un any i que tot just ara s'estan sistematitzant i documentant amb tot detall (efectius i recursos que caldrà com una república independent, canvis institucionals a preveure, estructures d'estat a edificar, tractats internacionals a subscriure...).
Una petició que naixerà del Parlament per esquivar el TC
Tot i això, quant al referèndum, un dels acords passa perquè l'encàrrec formal de la seva organització neixi del Parlament i, en concret, de la majoria de Junts pel Sí i la CUP. El Govern, llavors, es faria seva la petició i endegaria la maquinària per complir amb el mandat de la cambra. Aquest formalisme hauria de servir perquè, a l'hora de perseguir els impulsors del referèndum, l'executiu espanyol i el Tribunal Constitucional haguessin de posar el punt de mira en els diputats, com a impulsors de la iniciativa, i deslliurar així de certa pressió els membres del Govern. Una estratègia que, de fet, ja s'està impulsant amb les lleis de desconnexió, que neixen de les respectives ponències parlametàries, i no com a projectes de llei de l'executiu, per bé que els seus membres estan íntimament implicats en la redacció.
D'aquestes reunions entre Puigdemont i Junqueras fins i tot n'ha sortit la via per la qual el president es faria seva la petició de referèndum que, en un inici, va reclamar la CUP, sense que sembli una cessió als anticapitalistes i a l'ANC, que també va demanar incloure la votació al full de ruta. De fet, ERC també veia amb bons ulls de bon principi la iniciativa, però no ho va explicitar públicament perquè no semblés que els republicans també marcaven el pas a Puigdemont, cosa que hauria dificultat que aquest imposés la idea en el si del PDC, que no ho tenia tan clar. El fet de deixar de banda la terminologia de referèndum unilateral d'independència i les seves sigles, RUI, ha procurat navegar cap a aquesta direcció.
Pedagogia interna de Puigdemont al PDC
Ara bé, d'on ve l'aposta del president català pel referèndum? "Això no és flor d'un dia", mantenen diverses veus consultades. A l'estiu, la via de la consulta vinculant ja era tractada en converses privades dirigents polítics. El missatge que els traslladava: "Ara cal convèncer els meus". Es referia a la plana major del PDC, encapçalada per Artur Mas. L'expresident de la Generalitat no ha amagat en privat els seus dubtes sobre el referèndum, i els ha traslladat en reunions on no només hi havia dirigents de l'antiga Convergència, sinó també representants governamentals de Junts pel Sí. Els informes que Puigdemont va encarregar a Carles Viver i Pi-Sunyer i a Josep Maria Reniu van servir per vèncer els temors, almenys de moment.
Amb la decisió de tirar endavant el referèndum i d'envoltar-se de Junqueras i Romeva per encarrilar-lo, Puigdemont posa les bases del lideratge compartit que hi haurà al capdavant del Govern en la fase -ara sí- decisiva del procés. "El de dimecres va ser el seu veritable discurs d'investidura", sosté un alt càrrec.
Ara bé, més enllà del referèndum, els dos màxims representants del Govern també han tractat els passos posteriors que caldrà acordar amb la CUP. Just després d'aconseguir el sí dels anticapitalistes a la qüestió de confiança, ERC estava inquieta perquè entenia que, més enllà d'aquesta votació, Puigdemont no havia pressionat prou per garantir que, aquest cop, almenys garantissin també la superació del debat a la totalitat dels pressupostos del 2017 i, per tant, la seva tramitació en comissió.
Junqueras reclama implicació en els pressupostos
Per això, Junqueras li va plantejar dues qüestions. Per una banda, que, si ell assumia la coordinació del referèndum, Puigdemont s'havia d'implicar més en la validació dels comptes. Això explica, per tant, la seva vehemència a l'hora de vincular qüestió de confiança i pressupostos. "O s'aproven els pressupostos que enllesteix el vicepresident Junqueras i podem encarar el tram final, o faré ús de les facultats que tinc de convocar eleccions. Aconsello, per tant, que qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i demà no m'atorgui la confiança que reclamo", va asseverar dimecres.
Per altra banda, el vicepresident li va proposar que, per evitar un altre clatellot del Parlament a uns comptes del Govern, aquest cop ni tan sols s'enviessin a la cambra en cas que no hi hagués la garantia que la CUP permetrà tramitar-los. Segons fonts coneixedores de les converses, Puigdemont va acceptar-ho la setmana passada i, per tant, el consell executiu no validarà el projecte de pressupostos si no tenen l'aval inicial dels anticapitalistes. Un fet que, segons el discurs de dimecres, conduiria automàticament a eleccions i deixaria en paper mullat el suport del Parlament al president català mostrat aquest dijous.