29
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
15:35h
El PSOE és, a hores d'ara, un partit amb dos caps. Pedro Sánchez s'ha atrinxerat i no pensa deixar de ser el secretari general. A hores d'ara ha reunit els membres que queden de la direcció, sense els 17 crítics que ja van plegar ahir, per preparar un comitè federal que fixi un congrés imminent. Però mentre Sánchez exerceix unes funcions que considera intactes, la presidenta del comitè federal, Verónica Pérez, ha irromput a la seu de Ferraz i s'ha reivindicat com la màxima autoritat d'una direcció que considera dissolta. "En aquest moment, l'única autoritat que existeix al PSOE sóc jo", ha sentenciat a les portes de la seu a Madrid.
Sánchez i els seus afins consideren que la cadena de dimissions no té cap efecte en l'estructura de l'actual direcció. Pérez, en canvi, ha sol·licitat "formalment" la convocatòria urgent de la comissió de garanties i del comitè federal perquè "posi llum a aquells que fan una interpretació errònia" del que estableix el reglament del partit.
Amb tot, Pérez ha marxat de la seu del PSOE sense haver estat rebuda per ningú de la secretaria d'Organització, que recau sobre César Luena. Ha lamentat, en aquest sentit, haver rebut un "silenci com a resposta", ja que ni tan sols ha arribat a anar més enllà del rebedor de l'edifici de la seu.
L'expectació mediàtica ha convertit Ferraz en una olla a pressió. Sánchez haurà de gestionar un autèntic cop d'estat intern, perquè els crítics el consideren ja desautoritzat com a secretari general del partit en entendre que, un cop han dimitit més de la meitat de membres de l'executiva, la direcció es dissol de forma automàtica i la batuta ha de passar a mans d'una gestora.
Sánchez i els seus afins consideren que la cadena de dimissions no té cap efecte en l'estructura de l'actual direcció. Pérez, en canvi, ha sol·licitat "formalment" la convocatòria urgent de la comissió de garanties i del comitè federal perquè "posi llum a aquells que fan una interpretació errònia" del que estableix el reglament del partit.
Amb tot, Pérez ha marxat de la seu del PSOE sense haver estat rebuda per ningú de la secretaria d'Organització, que recau sobre César Luena. Ha lamentat, en aquest sentit, haver rebut un "silenci com a resposta", ja que ni tan sols ha arribat a anar més enllà del rebedor de l'edifici de la seu.
L'expectació mediàtica ha convertit Ferraz en una olla a pressió. Sánchez haurà de gestionar un autèntic cop d'estat intern, perquè els crítics el consideren ja desautoritzat com a secretari general del partit en entendre que, un cop han dimitit més de la meitat de membres de l'executiva, la direcció es dissol de forma automàtica i la batuta ha de passar a mans d'una gestora.