El jurat popular declara culpable l'acusat de matar una menor a la Mar Bella

El magistrat deixa l'acusat en llibertat provisional a l'espera de la sentència ferma | La fiscalia i l'acusació particular han demanat 14 anys de presó per a Gilson Bolivar C. M.

L'acusat declarant durant el judici per la mort d'una menor a la Mar Bella el 2013
L'acusat declarant durant el judici per la mort d'una menor a la Mar Bella el 2013 | ACN
ACN
28 de setembre del 2016
Actualitzat el 29 de setembre a les 10:40h
El jurat popular de l'Audiència Provincial de Barcelona ha declarat, per unanimitat dels seus nou membres, culpable d'homicidi amb l'agreujant de superioritat a Gilson Bolivar C. M. acusat de matar una menor de 15 anys a la platja de la Mar Bella de Barcelona l'abril del 2013 i amagar-la a l'escullera. La fiscalia i l'acusació particular han demanat 14 anys de presó per a ell i que ingressi ja en un centre penitenciari, mentre que la defensa ha anunciat un recurs per demanar-ne l'absolució. El magistrat ha deixat en llibertat provisional l'acusat a l'espera de la sentència ferma.

Els membres del jurat admeten que no tenen proves directes contra l'acusat, però sí que diversos indicis el situen al lloc del crim durant la nit dels fets. En aquest sentit, tant per la declaració de l'acusat, com d'altres testimonis i la senyal dels telèfons mòbils, determinen que tots dos eren prop de l'espigó del restaurant Boo, on dies després es va trobar el cadàver. Igualment, creuen que l'acusat va abusar de la seva superioritat física perquè la noia tenia 15 anys, anava èbria i era de nit i no sabia nedar. Per tot això, han estimat, per 8 vots a 1, l'agreujant d'abús de superioritat i aprofitament de lloc i temps.

El suïcidi, descartat

D'altra banda, descarten que la mort fos per suïcidi, perquè la noia, segons testimonis, tenia molts plans i ganes de viure, fins i tot expressats aquella mateixa nit, i també neguen que fos un accident, ja que el cos no hauria estat despullat, amb les mans lligades amb els sostenidors i amagat dins d'un forat de menys de 70 centímetres de diàmetre. De fet, si hagués estat un accident o un suïcidi, el cos hagués presentat molts més senyals de cops contra les roques provocats per l'onatge. En el mateix sentit, creuen la versió policial que apunta que l'homicida era algú proper a la víctima, que va procurar amagar el cadàver per no ser descobert, ja que un desconegut no s'hagués arriscat a passar més estona a la zona.

Malgrat això, els membres del tribunal popular basen bona part de la seva decisió en les contradiccions, mentides i canvis de versions de l'acusat durant la desaparició de la noia i posterior investigació del crim, cosa que hauria fet, segons el veredicte, per retardar la descoberta del cos i que aquest es descomposés.

No hi ha indicis d'assassinat

També descarten que el crim fos un assassinat, ja que no veuen demostrada la circumstància agreujant de la traïdoria, perquè no consideren provat que el noi emborratxés directament la noia per tal d'aprofitar la situació, i tampoc es pot determinar el grau d'alcohol que presentava la noia degut al seu estat de descomposició. En el mateix sentit, no han apreciat l'atenuant d'embriaguesa per part del noi, ja que va poder arribar sol a casa amb Metro. Per últim, s'han oposat a l'indult o a la suspensió de la pena.

Tant la fiscalia com l'acusació particular han demanat 14 anys de presó per a l'acusat i deu anys d'allunyament i prohibició de comunicació respecte la mare i el germà de la víctima, a més de 135.000 i 280.000 euros d'indemnització per a tots dos, respectivament. En el mateix sentit, han demanat la presó immediata per a l'acusat, que està en llibertat provisional des del novembre del 2013, ja que consideren que ha augmentat el risc de fuga.

La defensa seguirà demanant l'absolució en un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha demanat que es mantinguin les mesures cautelars actuals contra el noi: llibertat provisional, entrega de passaport i ordre d'allunyament i prohibició de comunicació, a més de presentar-se periòdicament al jutjat.

El magistrat ho ha estimat així mateix, considerant que l'acusat està casat i a punt de tenir un fill i que mai s'ha intentat evadir de la justícia. A més, el jutge considera que hi ha una "possibilitat tangible" que el TSJC o el Suprem revoquin la sentència condemnatòria, ja que el veredicte s'ha basat, de forma "peculiar", en les contradiccions de l'acusat per a considerar-lo culpable, ha dit.
Arxivat a