27
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
14:21h
Pocs dies després de la trobada entre els presidents català, Carles Puigdemont, i valencià, Ximo Puig, el president de la Generalitat ha viatjat a Barcelona per intervenir davant el Cercle d'Economia. El líder valencià ha parlat sobre “Competitivitat mediterrània i gestió de la diversitat”. Han estat els dos vessants de la seva conferència. Puig ha afirmat que l’Estat de les autonomies “està esgotat” i que cal anar a un model federal a través d’una reforma de la Constitució. Ha advocat per una política de diàleg, que ha de ser d’anada i de tornada. Ha ridiculitzat que totes les seus rellevants estiguin a Madrid (“fins i tot l’Institut Oceanogràfic!”). “La lleialtat institucional fa aigües per tot arreu”, ha asseverat, abans de dir que “calen polítics solvents que gestionin la pluralitat d’Espanya, i no n’estem sobrats”. Ha dit que “la independència seria un mal negoci per als catalans, i sobretot per als valencians”, però ha expressat el seu respecte per aquells qui ja han passat algunes pantalles.
Ximo Puig ha assegurat que la nova complexitat del segle XXI requereix solucions del segle XXI, no del segle XX , perquè això no seria nova política, ha afirmat. La riquesa s’ha de distribuir, però també s’ha de crear, tot fugint de sortides obsoletes. Pel president valencià, de totes les reformes imprescindibles, la més urgent és la del finançament, sense la qual l’autonomia acabarà sent inviable. L’infrafinançament, la mala gestió i la corrupció ha estat un còctel letal per a l’economia valenciana.
En la seva intervenció, ha assenyalat les febleses de l’economia europea i la desorientació que pateix el projecte europeu, que ha tingut com a dos pilars bàsics la socialdemocràcia ila democràcia cristiana. La crisi dels refugiats ha posat en evidència les contradiccions de la UE.
Puig ha destacat el canvi que ha suposat el govern que presideix al País Valencià: “Ara tenim un govern estable, honest i dialogant”, del tot abocat al creixement de la productivitat. Ha manifestat la seva preocupació pel fracàs escolar, el combat contra el qual ha definit com una de les prioritats del seu executiu. Ha denunciat la feblesa de la inversió de l’Estat (la comunitat ocupa la posició número onze en inversió per renda per càpita).
Ha fet una defensa encesa del Corredor Mediterrani. Les quatre comunitats de l’eix mediterrani representen un poder econòmic innegable. “El corredor ha de deixar enrere el seu estat d’anèmia”, ha manifestat, considerant inconcebible la manca d’una relació de normalitat entre Catalunya i el País Valencià els darrers vint anys.
Equilibri al debat sobre el PSOE
L’expectació generada per la visita del president valencià, però, depassava l’interès de la seva dissertació. Puig ha declarat abans de l’acte, lligant amb el títol de la seva xerrada, que ara toca saber gestionar la diversitat, també en el si del seu partit, i que cal prioritzar la governabilitat i després afrontar la situació del PSOE. Però no ha volgut posicionar-se de forma rotunda davant la divisió interna en el socialisme. Preguntat amb qui se sentia més a prop pel que fa a la idea d’Espanya, entre Pedro Sánchez i Susana Díaz, ha sorprès dient que “potser amb cap dels dos”.
Entre el públic, hi havia l’expresident Jordi Pujol, i dirigents del PSC com Miquel Iceta, Assumpta Escarp i l’exprimer secretari Pere Navarro, com també l’exministre Joan Majó i l’historiador Joan B. Culla. Tothom ha escoltat amb molta atenció les paraules del polític socialista. El president valencià s’ha convertit en un dels pocs interlocutors de la societat catalana fora de Catalunya.
La diplomàcia constant del Cercle
En els canvis produïts en la relació entre Catalunya i el País Valencià hi han tingut un pes determinant els empresaris. En aquest sentit, ha jugat el seu paper la bona entesa entre el Cercle d’Economia i l’Associació Valenciana d’Empresaris, que ve de molts anys enrere, quan l’entitat era presidida per Francesc Pons. Però ha estat sota la direcció de l’actual president, Vicente Boluda, que ha esdevingut un element de pressió a favor del corredor mediterrani.
El cas de Boluda és simptomàtic de les transformacions que viu la societat valenciana. Empresari rellevant del sector navilier, va ser president del Real Madrid. Però és el mateix Boluda que ha elogiat públicament Mònica Oltra com una política eficaç en la defensa dels interessos valencians. Hi ha altres figures que han estat fonamentals en el gir donat des dels àmbits econòmics valencians respecte a Catalunya. Un nom important és Joan Roig (Mercadona), ben relacionat també amb el Cercle.
L’empresariat valencià s’ha desmarcat de la dreta política, val a dir que de manera més nítida després que el Partit Popular perdés el poder a la Generalitat valenciana i als principals ajuntaments.
Ximo Puig ha assegurat que la nova complexitat del segle XXI requereix solucions del segle XXI, no del segle XX , perquè això no seria nova política, ha afirmat. La riquesa s’ha de distribuir, però també s’ha de crear, tot fugint de sortides obsoletes. Pel president valencià, de totes les reformes imprescindibles, la més urgent és la del finançament, sense la qual l’autonomia acabarà sent inviable. L’infrafinançament, la mala gestió i la corrupció ha estat un còctel letal per a l’economia valenciana.
En la seva intervenció, ha assenyalat les febleses de l’economia europea i la desorientació que pateix el projecte europeu, que ha tingut com a dos pilars bàsics la socialdemocràcia ila democràcia cristiana. La crisi dels refugiats ha posat en evidència les contradiccions de la UE.
Puig ha destacat el canvi que ha suposat el govern que presideix al País Valencià: “Ara tenim un govern estable, honest i dialogant”, del tot abocat al creixement de la productivitat. Ha manifestat la seva preocupació pel fracàs escolar, el combat contra el qual ha definit com una de les prioritats del seu executiu. Ha denunciat la feblesa de la inversió de l’Estat (la comunitat ocupa la posició número onze en inversió per renda per càpita).
Ha fet una defensa encesa del Corredor Mediterrani. Les quatre comunitats de l’eix mediterrani representen un poder econòmic innegable. “El corredor ha de deixar enrere el seu estat d’anèmia”, ha manifestat, considerant inconcebible la manca d’una relació de normalitat entre Catalunya i el País Valencià els darrers vint anys.
Equilibri al debat sobre el PSOE
L’expectació generada per la visita del president valencià, però, depassava l’interès de la seva dissertació. Puig ha declarat abans de l’acte, lligant amb el títol de la seva xerrada, que ara toca saber gestionar la diversitat, també en el si del seu partit, i que cal prioritzar la governabilitat i després afrontar la situació del PSOE. Però no ha volgut posicionar-se de forma rotunda davant la divisió interna en el socialisme. Preguntat amb qui se sentia més a prop pel que fa a la idea d’Espanya, entre Pedro Sánchez i Susana Díaz, ha sorprès dient que “potser amb cap dels dos”.
Entre el públic, hi havia l’expresident Jordi Pujol, i dirigents del PSC com Miquel Iceta, Assumpta Escarp i l’exprimer secretari Pere Navarro, com també l’exministre Joan Majó i l’historiador Joan B. Culla. Tothom ha escoltat amb molta atenció les paraules del polític socialista. El president valencià s’ha convertit en un dels pocs interlocutors de la societat catalana fora de Catalunya.
La diplomàcia constant del Cercle
En els canvis produïts en la relació entre Catalunya i el País Valencià hi han tingut un pes determinant els empresaris. En aquest sentit, ha jugat el seu paper la bona entesa entre el Cercle d’Economia i l’Associació Valenciana d’Empresaris, que ve de molts anys enrere, quan l’entitat era presidida per Francesc Pons. Però ha estat sota la direcció de l’actual president, Vicente Boluda, que ha esdevingut un element de pressió a favor del corredor mediterrani.
El cas de Boluda és simptomàtic de les transformacions que viu la societat valenciana. Empresari rellevant del sector navilier, va ser president del Real Madrid. Però és el mateix Boluda que ha elogiat públicament Mònica Oltra com una política eficaç en la defensa dels interessos valencians. Hi ha altres figures que han estat fonamentals en el gir donat des dels àmbits econòmics valencians respecte a Catalunya. Un nom important és Joan Roig (Mercadona), ben relacionat també amb el Cercle.
L’empresariat valencià s’ha desmarcat de la dreta política, val a dir que de manera més nítida després que el Partit Popular perdés el poder a la Generalitat valenciana i als principals ajuntaments.