Lluís Solà, el pes d'una figura cabdal

El poeta osonenc rep l'homenatge de la professió en un acte celebrat a l'Arts Santa Mònica | Aquest 2016, l'autor ha reunit tota la seva obra a l'extens volum "Poesia Completa" d'Edicions de 1984

Lluis Solà, poeta, traductor i dramaturg
Lluis Solà, poeta, traductor i dramaturg | Adrià Costa
27 de setembre del 2016
Actualitzat a les 11:44h
"La poesia fa contemporània la paraula que ens ve del passat i va cap al futur", afirmava Lluís Solà fa uns mesos, en aquesta entrevista. "Aquesta és la seva funció, perquè la poesia traspassa els sentiments, els valors, els pensaments, les imaginacions, les visions del món, la manera que tenim de veure les coses", rebla. Com si això fos la divisa del seu llegat, el poeta, assagista i dramaturg condensa en aquestes paraules una poètica i, alhora, el pes i rellevància que té la seva figura en les lletres catalanes actuals.

Exercint de baula entre tradició i modernitat, Solà (Vic, 1940) és, per trajectòria, per lucidesa humanista i per valor intel·lectual, una de les figures cabdals del país. Enguany, la publicació de l'imponent volum de Poesia Completa de l'autor ha vingut acompanyada de l'homenatge de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en un acte celebrat a l'Arts Santa Mònica aquest dilluns 26 de setembre.

L'esdeveniment ha comptat amb la participació del crític literari D. Sam Abrams –que ha fet una glossa del poeta–, de l'editor Josep Cots i dels poetes Vicent Alonso, Jordi Pàmies, Carles Camps, Víctor Obiols, Víctor Sunyol, Núria Martínez-Vernis, Maria Antònia Massanet,  Montse Caralt, Rosa Ardid i Rosa Cadafalch. La lectura de poemes ha anat intercalada amb projeccions de vídeo i de l'audició del poema El Cant del lloc, amb música del compositor Josep Baucells.

Solà, que s'ha mostrat visiblement emocionat i agraït en el decurs de l'acte, deixa testimoniatge d'una obra magna en un llibre que comença el 1958 i acaba a l'estiu de 2015, sense oblidar les diverses traduccions realitzades –"vaig començar a traduir per portar a la nostra llengua una part d'aquesta gran literatura, per enriquir el propi patrimoni amb el patrimoni del món", tal com explica l'autor–.