24
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
25
de setembre
a les
19:10h
Euskadi és una realitat nacional indiscutible. I, com Catalunya, ha viscut alts i baixos en la intensitat de les seves aspiracions. Després del pacte de Lizarra entre les formacions nacionalistes i la posada en marxa (i posterior fracàs) del Pla Ibarretxe entre finals dels 90 i principis del segle XXI, la reivindicació va entrar en una certa atonia. El final d'ETA, els efectes de la llei de partits -que van apartar el PNB del poder durant una legislatura- i el posterior vigor de l'esquerra abertzale han portat la formació del lehendakari Iñigo Urkullu a extremar la seva tradicional prudència. Així, aquest diumenge Euskadi es debat entre seguir ancorada en la pax autonomista i pujar al carro del procés català i intentar obrir un segon front a Madrid exercint el dret a decidir.
Economia i pactes en campanya
Tot això al racó de l'estat que, per la seva ubicació, autonomia i nivell de desenvolupament i benestar, menys s'ha ressentit de la crisi econòmica. El País Basc (com també Navarra) segueix gaudint d'un sistema de concert econòmic que els grans partits espanyols beneeixen i que li garanteix àmplia sobirania fiscal. L'economia i les aliances postelectorals han monopolitzat una campanya en que Urkullu (que parteix amb 27 dels 75 escons en joc) mai ha patit per mantenir la condició de favorit i que ha estat marcada per una lluita a l'esquerra: la que han mantingut EH Bildu (amb 21 escons), amb Arnaldo Otegi apartat de la condició de cap de cartell per la junta electoral abans d'arrencar però present en multitud d'actes, i Podem, que aspira a una forquilla entre 15 i 20 actes.
La formació morada ha aconseguit ser la primera força estatal en penetrar al bancal de vot nacionalista. Sense violència política, els blocs tradicionals s'han fet més permeables i la formació de l'esquerra alternativa ja va aconseguir guanyar al PNB en vots a les dues darreres eleccions estatals. Ara aspira a la segona posició tornant a xuclar el vot de l'esquerra abertzale i dels socialistes bascos. Pablo Iglesias va apostar per la candidata Pili Zabala, germana d'un militant d'ETA assassinat pel terrorisme d'estat, però la seva campanya ha anat de més a menys i ha pagat una certa inexperiència tot i el seu moment estel·lar al debat d'ETB en el primer tram de campanya.
Les dificultats de l'esquerra abertzale
Segons les darreres enquestes, difícilment aconseguirà desbancar l'esquerra abertzale de la segona posició. Tot i això els hereus de Batasuna perdran escons. El seu particular procés, després d'anys de debat intern sobre l'abandonament o no de la violència, no ha estat fàcil i el govern de Rajoy tampoc ha facilitat pistes d'aterratge per resoldre assumptes com el dels presos d'ETA.
A més de resoldre la incògnita de qui és segon, els electors bascos decidiran avui si el PNB en té prou amb els socialistes (que ara tenen 16 escons) per governar o necessita el PP o fins i tot Podem, que no ha estat excessivament severa amb l'actual govern de Vitòria, per anar fent camí. Fins ara la formació que lidera Idoia Media ha donat suport a Urkullu tant al parlament de Vitòria com a les diputacions i als grans ajuntaments.
El canvi de vots a Madrid
Cas que la suma PNB-PSE no aconseguís la majoria absoluta (les enquestes apunten molt desgast socialista) tampoc Urkullu hauria de tenir problemes per governar: per fer-ho no cal la majoria absoluta i n'hi ha prou amb ser el més votat a la cambra. En aquest sentit és poc versemblant la idea d'un PNB cedint a Madrid els seus cinc vots a Rajoy a canvi dels del grup de diputats (que perdrà diputats en relació als 10 actuals) que liderarà l'exministre Alfonso Alonso. Lluny queden els anys de Jaime Mayor Oreja quan el PP apareixia com l'alternativa. Ara ja no n'hi ha prou amb tenir el ministre de l'Interior.
La tria de socis que faci Urkullu i un PNB còmodament instal·lat al carril central i que fa de l'estabilitat oferta electoral, marcarà el futur d'Euskadi. EH BIldu s'ofereix com un soci lleial per fer un salt en l'autogovern i obrir una via catalana de la que el PNB s'ha desmarcat, tot i rebre el suport del PDC al tancament de campanya, i els socialistes com el paradigma de l'estabilitat. Urkullu sí que estaria disposat a entendre's amb Pedro Sánchez i a estudiar una actualització de l'autogovern que, d'entrada, afermés el concert. Els bascos trien: acceleració o pax autonomista. Amb el PNB sempre al volant, això sí.
Economia i pactes en campanya
Tot això al racó de l'estat que, per la seva ubicació, autonomia i nivell de desenvolupament i benestar, menys s'ha ressentit de la crisi econòmica. El País Basc (com també Navarra) segueix gaudint d'un sistema de concert econòmic que els grans partits espanyols beneeixen i que li garanteix àmplia sobirania fiscal. L'economia i les aliances postelectorals han monopolitzat una campanya en que Urkullu (que parteix amb 27 dels 75 escons en joc) mai ha patit per mantenir la condició de favorit i que ha estat marcada per una lluita a l'esquerra: la que han mantingut EH Bildu (amb 21 escons), amb Arnaldo Otegi apartat de la condició de cap de cartell per la junta electoral abans d'arrencar però present en multitud d'actes, i Podem, que aspira a una forquilla entre 15 i 20 actes.
La formació morada ha aconseguit ser la primera força estatal en penetrar al bancal de vot nacionalista. Sense violència política, els blocs tradicionals s'han fet més permeables i la formació de l'esquerra alternativa ja va aconseguir guanyar al PNB en vots a les dues darreres eleccions estatals. Ara aspira a la segona posició tornant a xuclar el vot de l'esquerra abertzale i dels socialistes bascos. Pablo Iglesias va apostar per la candidata Pili Zabala, germana d'un militant d'ETA assassinat pel terrorisme d'estat, però la seva campanya ha anat de més a menys i ha pagat una certa inexperiència tot i el seu moment estel·lar al debat d'ETB en el primer tram de campanya.
Les dificultats de l'esquerra abertzale
Segons les darreres enquestes, difícilment aconseguirà desbancar l'esquerra abertzale de la segona posició. Tot i això els hereus de Batasuna perdran escons. El seu particular procés, després d'anys de debat intern sobre l'abandonament o no de la violència, no ha estat fàcil i el govern de Rajoy tampoc ha facilitat pistes d'aterratge per resoldre assumptes com el dels presos d'ETA.
A més de resoldre la incògnita de qui és segon, els electors bascos decidiran avui si el PNB en té prou amb els socialistes (que ara tenen 16 escons) per governar o necessita el PP o fins i tot Podem, que no ha estat excessivament severa amb l'actual govern de Vitòria, per anar fent camí. Fins ara la formació que lidera Idoia Media ha donat suport a Urkullu tant al parlament de Vitòria com a les diputacions i als grans ajuntaments.
El canvi de vots a Madrid
Cas que la suma PNB-PSE no aconseguís la majoria absoluta (les enquestes apunten molt desgast socialista) tampoc Urkullu hauria de tenir problemes per governar: per fer-ho no cal la majoria absoluta i n'hi ha prou amb ser el més votat a la cambra. En aquest sentit és poc versemblant la idea d'un PNB cedint a Madrid els seus cinc vots a Rajoy a canvi dels del grup de diputats (que perdrà diputats en relació als 10 actuals) que liderarà l'exministre Alfonso Alonso. Lluny queden els anys de Jaime Mayor Oreja quan el PP apareixia com l'alternativa. Ara ja no n'hi ha prou amb tenir el ministre de l'Interior.
La tria de socis que faci Urkullu i un PNB còmodament instal·lat al carril central i que fa de l'estabilitat oferta electoral, marcarà el futur d'Euskadi. EH BIldu s'ofereix com un soci lleial per fer un salt en l'autogovern i obrir una via catalana de la que el PNB s'ha desmarcat, tot i rebre el suport del PDC al tancament de campanya, i els socialistes com el paradigma de l'estabilitat. Urkullu sí que estaria disposat a entendre's amb Pedro Sánchez i a estudiar una actualització de l'autogovern que, d'entrada, afermés el concert. Els bascos trien: acceleració o pax autonomista. Amb el PNB sempre al volant, això sí.