25
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
23:58h
La maçoneria estrena nou local i enceta una nova etapa. Per primer cop, tret d’un espai històric a Santa Cruz de Tenerife, els maçons tindran un gran espai en propietat a l’estat espanyol. La inauguració es farà el proper 1 d’octubre. La Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), amb seu a Barcelona, abandona el vell local del carrer d’Avinyó per instal·lar-se en un ampli espai de propietat a Sant Andreu que vol ser un gran centre d’activitats socials.
L’entrada al nou local dels maçons ja diu molt dels canvis produïts en una maçoneria que, després de patir persecucions durant el segle XIX i ser reprimida i quasi anihilada durant el franquisme, no ha deixat del tot de viure en la penombra. El sentiment de persecució, d’estar sota els focus d’enemics poderosos, i de ser incompresa en amplis segments de la societat –alguns més franquistitzats del que sembla-, ha acompanyat la represa de la maçoneria des de la mort de Franco.
Joan Ramon Rodoreda, director conservador del centre, ens rep a l’entrada, on una inscripció recorda la trilogia revolucionària que aplega els seus membres: llibertat, igualtat, fraternitat. Rodoreda, professor de Dret Tributari de la UB, porta molts anys en maçoneria. Cultivat i elegant, ens condueix per un espai (1.150 metres quadrats, quatre sales per a reunions de les lògies) que suposarà un revulsiu en el paper de la maçoneria a Catalunya. La titularitat del centre és de la Fundació Eugen Bleuler, que recorda la figura d’un metge suís, deixeble de Freud i maçó. Un lligam indestriable aquest, de ciència i lliurepensament, que ha fet un viatge ple d’ensurts per la història d’Europa.
Al vestíbul d’entrada, un panell mostra amb orgull alguns dels noms de figures històriques que formen part de la memòria dels maçons: des de George Washington a Gerald Ford, s’hi troben molts presidents dels Estats Units, científics com Newton, Ramón y Cajal i Freud, filòsofs com Goethe, escriptors com Mark Twain o Conan Doyle, líders de la independència americana com Benjamin Franklin o de la cubana com José Martí. Poques dones encara, com Emilia Pardo Bazán i Concepción Arenal. En un dels espais de l’interior s’hi poden veure retrats d’alguns dels catalans més rellevants que van ser maçons: el president Lluís Companys, Ventura i Gassol, el tenor Emili Vendrell, el filantrop Rossend Arús, l’escriptor Víctor Balaguer…
El centre acollirà les diverses lògies (grups de treball) de la maçoneria liberal, però alhora vol esdevenir seu de les activitats de la Fundació Bleuler, un think tank que promourà les idees de lliurepensament i tolerància. El local també s’obrirà al barri i acollirà diverses activitats d’entitats.
Un recorregut per les sales del centre fraternal no resol els enigmes del profà. A mesura que avança entre símbols i retrats, el visitant es pregunta què és la maçoneria. Rodoreda: “És un orde iniciàtic, que vol dir que s’hi entra a través d’una cerimònia d’iniciació, no com si un s’apuntés a un club, i que busca la llum, és a dir, el coneixement, i la millora de la humanitat”. Explica que la iniciació és una experiència personal en la qual cada candidat a formar part de la maçoneria ha de superar diverses proves simbòliques que li han de servir per prendre consciència d’ell mateix. Per Rodoreda, “la maçoneria dóna eines perquè cadascú trobi el seu camí al creixement personal, però no imparteix doctrina. Defensa la tolerància i manté les creences religioses de cadascú al marge”. I la simbologia? L’escaire, el compàs… Segons Joan Ramon Rodoreda, “és una metàfora de construcció personal, no té una finalitat en ella mateixa. Diem que venim a polir la pedra bruta per convertir-la en pedra cúbica, és a dir, fer-nos com a persones i com a ciutadans”.
Com a institució, la maçoneria es manifesta poc. Més aviat prefereix formar individualment els seus membres perquè, fora de la lògia (com anomenen els llocs de reunió), esdevinguin constructors d’una nova societat, amb menys injustícies i més drets i llibertats. Més que alliçonar, esperona i estableix ponts. Rodoreda recorda una trobada internacional a Luxemburg, en què un turc i un kurd van dialogar amb respecte, com un exemple de la capacitat de l’orde de teixir vies de proximitat entre diferents.
Al costat de Rodoreda, Maria Àngels Prats, maçona de llarg recorregut, membre del patronat de la Fundació Bleuler, assegura que “la maçoneria té molta història, però també porta un missatge de present i de futur”. Un futur que, per ella, ha de ser la de ser activa en defensa dels valors amenaçats de la democràcia i la cohesió social.
Dues tradicions maçòniques
La maçoneria va néixer a inicis del segle XVIII en una Anglaterra castigada per les lluites religioses. James Anderson va voler aplegar persones de confessions diferents sota un mateix sostre, i res millor que la simbologia dels antics constructors de catedrals per fer-ho possible. Símbols d’arquitectura per refer ponts trencats entre les diferents faccions en pugna. D’aquí que la maçoneria moderna s’anomeni especulativa enfront de la maçoneria operativa, la dels constructors. Les Constitucions d’Anderson de 1723 establien que per ser maçó calia ser home lliure, de bons costums, creient en un déu revelat i en la immortalitat de l’ànima. Quan la maçoneria va penetrar en el continent, i a mesura que entrava el segle XIX, la literalitat dels textos d’Anderson van ser qüestionats. La dona restava fora de la maçoneria. Així va néixer la maçoneria liberal, d’inspiració francesa, que va tenir com a referent el Gran Orient de França. Per la seva banda, la branca d’inspiració anglesa va continuar fidel als principis immutables de la Gran Lògia d’Anglaterra.
Actualment, a l’estat espanyol hi ha dues grans línies, la que representa la Gran Lògia d’Espanya, d’obediència anglesa, que no accepta les dones, i la que propugna la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que és mixta. Hi ha un seguit d’obediències (organitzacions) que també segueixen la línia francesa, com el Gran Orient de Catalunya, el Dret Humà i diverses obediències femenines. Com ha estat des de l’inici de la transició, Barcelona continua sent la seu de les principals organitzacions maçòniques de l’Estat.
L’últim discurs del dictador
La plaça d’Orient de Madrid es va omplir l’1 d’octubre de 1975 per escoltar un dictador assetjat. Els darrers afusellaments del règim –cinc execucions el 27 de setembre- van provocar una onada de protestes a tot el món. L’Ajuntament de Madrid va convocar a una manifestació d’adhesió a Franco. Va ser l’últim discurs i la gent va aplaudir quan Franco va afirmar que “todo obedece a una conspiración masónico-izquierdista en contubernio con el terrorismo comunista”. Al final dels seus dies –moriria el 20 de novembre-, Franco conservava tots els odis i obsessions que van conformar la seva dictadura des del triomf militar el 1939. Des de la instauració del règim franquista, la maquinària del nou Estat va desfermar una repressió ferotge contra els maçons.
La Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme va ser l’instrument legal per a la persecució. De fet, les lògies no s’han recuperat mai d’aquella ensulsiada. La ruptura que va suposar una dictadura de quaranta anys ha deixat una petjada difícil d’esborrar. Van haver de passar molts anys perquè les diferents obediències maçòniques recuperessin la normalitat. Ara, amb el nou centre de la Gran Lògia Simbòlica, que vol ser un espai “ecumènic” de totes les lògies liberals de l’orde, es dóna un pas de gegant en la normalització d’una organització que és present en tots els països amb una sòlida tradició democràtica.
L’entrada al nou local dels maçons ja diu molt dels canvis produïts en una maçoneria que, després de patir persecucions durant el segle XIX i ser reprimida i quasi anihilada durant el franquisme, no ha deixat del tot de viure en la penombra. El sentiment de persecució, d’estar sota els focus d’enemics poderosos, i de ser incompresa en amplis segments de la societat –alguns més franquistitzats del que sembla-, ha acompanyat la represa de la maçoneria des de la mort de Franco.
Joan Ramon Rodoreda, director conservador del centre, ens rep a l’entrada, on una inscripció recorda la trilogia revolucionària que aplega els seus membres: llibertat, igualtat, fraternitat. Rodoreda, professor de Dret Tributari de la UB, porta molts anys en maçoneria. Cultivat i elegant, ens condueix per un espai (1.150 metres quadrats, quatre sales per a reunions de les lògies) que suposarà un revulsiu en el paper de la maçoneria a Catalunya. La titularitat del centre és de la Fundació Eugen Bleuler, que recorda la figura d’un metge suís, deixeble de Freud i maçó. Un lligam indestriable aquest, de ciència i lliurepensament, que ha fet un viatge ple d’ensurts per la història d’Europa.
L'espai de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola està ple de símbols maçònics. Foto: Adrià Costa
Al vestíbul d’entrada, un panell mostra amb orgull alguns dels noms de figures històriques que formen part de la memòria dels maçons: des de George Washington a Gerald Ford, s’hi troben molts presidents dels Estats Units, científics com Newton, Ramón y Cajal i Freud, filòsofs com Goethe, escriptors com Mark Twain o Conan Doyle, líders de la independència americana com Benjamin Franklin o de la cubana com José Martí. Poques dones encara, com Emilia Pardo Bazán i Concepción Arenal. En un dels espais de l’interior s’hi poden veure retrats d’alguns dels catalans més rellevants que van ser maçons: el president Lluís Companys, Ventura i Gassol, el tenor Emili Vendrell, el filantrop Rossend Arús, l’escriptor Víctor Balaguer…
El centre acollirà les diverses lògies (grups de treball) de la maçoneria liberal, però alhora vol esdevenir seu de les activitats de la Fundació Bleuler, un think tank que promourà les idees de lliurepensament i tolerància. El local també s’obrirà al barri i acollirà diverses activitats d’entitats.
Una cambra de reflexió, on els aspirants a entrar en la maçoneria esperen la iniciació. Foto: Adrià Costa
Com a institució, la maçoneria es manifesta poc. Més aviat prefereix formar individualment els seus membres perquè, fora de la lògia (com anomenen els llocs de reunió), esdevinguin constructors d’una nova societat, amb menys injustícies i més drets i llibertats. Més que alliçonar, esperona i estableix ponts. Rodoreda recorda una trobada internacional a Luxemburg, en què un turc i un kurd van dialogar amb respecte, com un exemple de la capacitat de l’orde de teixir vies de proximitat entre diferents.
Al costat de Rodoreda, Maria Àngels Prats, maçona de llarg recorregut, membre del patronat de la Fundació Bleuler, assegura que “la maçoneria té molta història, però també porta un missatge de present i de futur”. Un futur que, per ella, ha de ser la de ser activa en defensa dels valors amenaçats de la democràcia i la cohesió social.
Dues tradicions maçòniques
La maçoneria va néixer a inicis del segle XVIII en una Anglaterra castigada per les lluites religioses. James Anderson va voler aplegar persones de confessions diferents sota un mateix sostre, i res millor que la simbologia dels antics constructors de catedrals per fer-ho possible. Símbols d’arquitectura per refer ponts trencats entre les diferents faccions en pugna. D’aquí que la maçoneria moderna s’anomeni especulativa enfront de la maçoneria operativa, la dels constructors. Les Constitucions d’Anderson de 1723 establien que per ser maçó calia ser home lliure, de bons costums, creient en un déu revelat i en la immortalitat de l’ànima. Quan la maçoneria va penetrar en el continent, i a mesura que entrava el segle XIX, la literalitat dels textos d’Anderson van ser qüestionats. La dona restava fora de la maçoneria. Així va néixer la maçoneria liberal, d’inspiració francesa, que va tenir com a referent el Gran Orient de França. Per la seva banda, la branca d’inspiració anglesa va continuar fidel als principis immutables de la Gran Lògia d’Anglaterra.
Un dels seients amb l'escaire i el compàs que presideix una lògia. Foto: Adrià Costa
Actualment, a l’estat espanyol hi ha dues grans línies, la que representa la Gran Lògia d’Espanya, d’obediència anglesa, que no accepta les dones, i la que propugna la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que és mixta. Hi ha un seguit d’obediències (organitzacions) que també segueixen la línia francesa, com el Gran Orient de Catalunya, el Dret Humà i diverses obediències femenines. Com ha estat des de l’inici de la transició, Barcelona continua sent la seu de les principals organitzacions maçòniques de l’Estat.
L’últim discurs del dictador
La plaça d’Orient de Madrid es va omplir l’1 d’octubre de 1975 per escoltar un dictador assetjat. Els darrers afusellaments del règim –cinc execucions el 27 de setembre- van provocar una onada de protestes a tot el món. L’Ajuntament de Madrid va convocar a una manifestació d’adhesió a Franco. Va ser l’últim discurs i la gent va aplaudir quan Franco va afirmar que “todo obedece a una conspiración masónico-izquierdista en contubernio con el terrorismo comunista”. Al final dels seus dies –moriria el 20 de novembre-, Franco conservava tots els odis i obsessions que van conformar la seva dictadura des del triomf militar el 1939. Des de la instauració del règim franquista, la maquinària del nou Estat va desfermar una repressió ferotge contra els maçons.
La Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme va ser l’instrument legal per a la persecució. De fet, les lògies no s’han recuperat mai d’aquella ensulsiada. La ruptura que va suposar una dictadura de quaranta anys ha deixat una petjada difícil d’esborrar. Van haver de passar molts anys perquè les diferents obediències maçòniques recuperessin la normalitat. Ara, amb el nou centre de la Gran Lògia Simbòlica, que vol ser un espai “ecumènic” de totes les lògies liberals de l’orde, es dóna un pas de gegant en la normalització d’una organització que és present en tots els països amb una sòlida tradició democràtica.
Washington, Luther King, Voltaire, Newton, foren maçons il·lustres. Foto: Adrià Costa