22
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
19:16h
A la sala de màquines de Barcelona en Comú, el treball d'aquestes setmanes remet a escenes viscudes fa dos anys, quan prenia cos l'aposta política de Guanyem, d'arrel ciutadana, que va sacsejar el mapa municipal de la capital catalana en les últimes eleccions municipals. Es parla de processos deliberatius, es perfilen ponències, es formen equips de treball i es proposen esmenes. "Volem posar l'accent en la política i no en l'organització", raona una veu coneixedora del procés de gestació del nou partit que impulsa Ada Colau, que en els pròxims mesos ha d'aglutinar en unes úniques sigles les forces de l'esquerra alternativa que ja han estat socis electorals.
Barcelona en Comú i les altres marques municipals dels "comuns", a més de Podem, ICV, EUiA i Equo han encetat els debats inicials per conformar nou subjecte polític. Aquesta fase embrionària, que haurà de culminar a principis d'any amb una convenció constituent en què es validin els objectius polítics de la nova formació, es fa de moment de forma compartimentada.
Cada partit ha obert el seu procés, però amb un guió compartit, que fixa la discussió programàtica com a prioritat. Calendaritzats en documents interns, els treballs s'acceleraran a partir d'aquest mes de setembre. "Treballem en una proposta de país. Hem afrontat el debat del que volem fer abans que el de l'eina amb la qual ho volem fer", raona Susanna Segovia, membre de la direcció executiva de Barcelona en Comú.
Els actors que integren l'espai de l'esquerra alternativa -i que han de confluir en la nova marca- tenen clar que el debat ideològic ha d'anar per davant de la construcció de l'estructura organitzativa, que es deixarà per al tram final de la negociació. Tothom haurà de fer concessions sense perdre la seva singularitat, i en la confecció de l'organigrama es preveuen més dificultats que en les línies programàtiques.
El nom de la formació també formarà part de l'estadi final del diàleg. Primer s'afrontarà la discussió sobre quins han de ser els objectius polítics i el model de país, una anàlisi oberta a la ciutadania i al territori, que es farà online i també de forma presencial. En paral·lel, els representants de cada partit mantindran contactes formals, que han de començar en les pròximes setmanes. "La base de l'èxit serà replicar el model de Barcelona en Comú", detallen les veus consultades, en referència a la candidatura municipalista liderada per Colau la primavera del 2015.
NacióDigital detalla en aquest article, a partir de fonts de la confluència i de documents sotmesos ja a debat, com s'està construint el nou partit dels "comuns": del calendari al contingut polític dels debats, passant per les ponències inicials, les prioritats establertes en les converses i el manifest que servirà de punt d'inflexió del procés de gestació de les noves sigles, que aspiren a ser una "alternativa real" de govern.
El calendari: de les "ponències zero" al manifest del novembre
Els treballs per bastir el nou partit han arrencat, tot i que la fase preliminar es remunta als dies posteriors a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Els interlocutors s'han arromangat conscients que en sis mesos han de tenir-ho tot enllestit –com ha detallat Xavier Domènech- encara que s'hagin d'afrontar unes terceres eleccions espanyoles. Ja tenen sobre la taula l'esbós del calendari, que es proposen complir fil per randa.
Un cop definits els terminis, a l'octubre arrencarà el debat intern i obert a tota la ciutadania. Pivotarà en quatre ponències marc –o "ponències zero"-, que seran els fonaments del contingut polític. Es debatrà sobre drets humans i socials, radicalitat democràtica, sobiranies i plurinacionalitat, i defensa dels béns comuns. A més a més, també hi haurà deu ponències territorials distribuïdes per zones, que es corresponen en bona part amb les vegueries, per recollir les preocupacions i les prioritats de la població que va més enllà de l'àrea metropolitana.
Els "comuns" tenen clar que han de garantir-se una bona musculatura territorial per consolidar-se com una alternativa de Govern i són conscients que no serà fàcil. "Hem de soldar la dinàmica de l'àrea metropolitana amb la de la Catalunya interior", afirmen.
Al mes de novembre una plataforma subscrita per personalitats vinculades als moviments socials firmaran un manifest per portar al punt d'ebullició el debat de construcció ideològic del nou subjecte polític. L'objectiu és que siguin noms de reconeguda trajectòria fins ara aliens al projecte els encarregats de donar l'empenta per anar "més enllà" de Barcelona en Comú i els seus aliats.
Aquesta crida pública anirà acompanyada d'eines a les xarxes socials, tallers i una web de participació per fer-la extensiva a tota la ciutadania. "Ha de ser un procés que convidi la ciutadania a participar-hi", argumenta Segovia. A partir d'aquí, s'encararan uns mesos per donar forma al gruix programàtic que ha de culminar el mes de febrer amb la convenció o assemblea constituent. Aquest serà el tret de sortida definitiu per presentar el partit en societat, amb les eleccions al Parlament de la tardor a l'horitzó.
El primer document: l'ADN i el mètode
Des que l'alcaldessa de Barcelona va verbalitzar el gener del 2016, just després de la victòria d'En Comú Podem a les generals, que la confluència havia de transformar-se en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar, un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El primer document debatut a Barcelona en Comú -obert a canvis i esmenes, i al qual ha tingut accés NacióDigital- recull en quines coordenades s'ha de configurar el nou partit i fixa els passos a seguir.
Els "comuns" s'exigeixen instaurar la "radicalitat democràtica" a les institucions, així com la defensa del referèndum i d'un procés constituent a Catalunya que permeti l'exercici de "totes les sobiranies". Les fonts consultades subratllen -com recull el document- que es prioritza definir el model de país. Això implica des del model energètic fins a la gestió de l'aigua, passant per la fórmula de relació amb Espanya i Europa. "Hem de parlar sobre quin país volem", afirmava aquesta setmana la mateixa Colau a TV3.
El document de Barcelona en Comú, que serveix de pauta per definir el procés de creació del nou partit i que s'ha traslladat tant a altres candidatures municipalistes com als socis de la confluència, estableix un període de debat de base ciutadana.
La participació tindrà dos canals: una plataforma digital, en la qual es podran esmenar i votar les ponències; i sessions presencials al territori, on es debatran les ponències amb més suports. En paral·lel, els "comuns" mantindran contactes amb altres formacions polítiques, entitats i agents socials per eixamplar les bases de l'espai polític que avui representen. Els contactes polítics poden incloure la CUP i sectors sobiranistes que havien estat a l'òrbita del PSC.
Els debats essencials: la relació amb Espanya i la posició sobre Europa
Hi ha dues qüestions troncals a les quals les formacions que volen confluir hauran de donar resposta: la fórmula de relació amb Espanya i el model d'Europa. Barcelona en Comú ha avançat en la primera qüestió. En clau nacional, el dret a decidir és el principal denominador comú en el qual es troben còmodes les bases de la formació i els socis de la confluència.
Sense que la posició de Colau condicioni els passos -l'alcaldessa ha expressat públicament que el seu ideal és una República catalana federada amb una d'espanyola-, la nova marca apostarà previsiblement per definir Catalunya com un subjecte polític sobirà amb dret a decidir. Aquest camí implica, segons els "comuns", tant l'acumulació de forces a Catalunya com a Espanya. "Ens definim com a sobiranistes, defensem el dret a decidir-ho tot", detallen veus coneixedores del procés. El nou partit es concep com a sobiranista i aspira a desplaçar l'antiga Convergència de l'epicentre del tauler polític. "Som crítics amb l'hegemonia convergent del procés", afegeixen aquestes fonts.
En relació a la posició sobre Europa, el debat està menys madur. Les bases han d'escollir entre diversos camins: alimentar el clam de regeneració de la democràcia continental; una aposta més trencadora, en la línia de les tesis transformadores del moviment liderat per Iannis Varufakis, o, com la CUP, l'aposta per una sortida de la UE. Fins ara, el gran dèficit mostrat per la confluència de l'esquerra alternativa ha estat la construcció de relat polític més enllà del clam per substituir un model caduc, el que emana del règim del 78.
L'organització i l'estructura
"Afrontem primer la construcció ideològica i després els temes organitzatius, que és on podem tenir discrepàncies", expliquen fonts de la confluència. Que no serà fàcil que cada formació renunciï al seu perfil propi per confluir en una única identitat es fa més evident que mai aquests dies en la crisi que està vivint el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), del qual no en forma part Barcelona en Comú. Podem, ICV i EUiA volen visibilitat. Són dificultats que previsiblement es repetiran.
Qüestions com les sigles, el protagonisme dels dirigents i, fins i tot, una possible renúncia a les respectives seus seran qüestions a debatre. Tot i això, els arquitectes del nou espai esperen que el fet que prèviament Barcelona en Comú, ICV, Podem, EUiA i Equo ja hagin validat els pilars ideològics faciliti l'entesa. "Tots hem de ser més generosos", avisen fonts coneixedores del procés.
La filosofia de partida és que els candidats i els membres de les llistes siguin escollits per primàries obertes a la ciutadania i unificar totes les militàncies en una de sola. Tot i que es tracta de formacions de dimensions, influència i implantació territorials diferents, la voluntat és que no hi hagi quotes. "Una persona, un vot", subratllen per definir el funcionament intern.
El lideratge, el darrer debat
Ningú dubta que Colau serà el referent polític i el principal rostre públic del nou partit, però ella ja ha subratllat que no deixarà de ser l'alcaldessa de Barcelona. No necessàriament tindrà càrrec orgànic, però en serà l'ànima. Qui serà el líder de la formació i qui serà el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat seran qüestions que es deixaran per al final del debat.
Queda clar, però, que durant el procés hi haurà noms que prendran rellevància. De fet, tal i com va avançar NacióDigital, l'actual líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, serà el principal arquitecte del nou subjecte polític. Diverses veus pronostiquen, a més, que ell serà un dels noms propis en l'organigrama del partit. Després d'haver aconseguit guanyar dues vegades les eleccions al Congrés, Domènech ostenta un lideratge sòlid i és una figura que genera consens entre tots els actors.
Barcelona en Comú i les altres marques municipals dels "comuns", a més de Podem, ICV, EUiA i Equo han encetat els debats inicials per conformar nou subjecte polític. Aquesta fase embrionària, que haurà de culminar a principis d'any amb una convenció constituent en què es validin els objectius polítics de la nova formació, es fa de moment de forma compartimentada.
Cada partit ha obert el seu procés, però amb un guió compartit, que fixa la discussió programàtica com a prioritat. Calendaritzats en documents interns, els treballs s'acceleraran a partir d'aquest mes de setembre. "Treballem en una proposta de país. Hem afrontat el debat del que volem fer abans que el de l'eina amb la qual ho volem fer", raona Susanna Segovia, membre de la direcció executiva de Barcelona en Comú.
Els actors que integren l'espai de l'esquerra alternativa -i que han de confluir en la nova marca- tenen clar que el debat ideològic ha d'anar per davant de la construcció de l'estructura organitzativa, que es deixarà per al tram final de la negociació. Tothom haurà de fer concessions sense perdre la seva singularitat, i en la confecció de l'organigrama es preveuen més dificultats que en les línies programàtiques.
El nom de la formació també formarà part de l'estadi final del diàleg. Primer s'afrontarà la discussió sobre quins han de ser els objectius polítics i el model de país, una anàlisi oberta a la ciutadania i al territori, que es farà online i també de forma presencial. En paral·lel, els representants de cada partit mantindran contactes formals, que han de començar en les pròximes setmanes. "La base de l'èxit serà replicar el model de Barcelona en Comú", detallen les veus consultades, en referència a la candidatura municipalista liderada per Colau la primavera del 2015.
NacióDigital detalla en aquest article, a partir de fonts de la confluència i de documents sotmesos ja a debat, com s'està construint el nou partit dels "comuns": del calendari al contingut polític dels debats, passant per les ponències inicials, les prioritats establertes en les converses i el manifest que servirà de punt d'inflexió del procés de gestació de les noves sigles, que aspiren a ser una "alternativa real" de govern.
El calendari: de les "ponències zero" al manifest del novembre
Els treballs per bastir el nou partit han arrencat, tot i que la fase preliminar es remunta als dies posteriors a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Els interlocutors s'han arromangat conscients que en sis mesos han de tenir-ho tot enllestit –com ha detallat Xavier Domènech- encara que s'hagin d'afrontar unes terceres eleccions espanyoles. Ja tenen sobre la taula l'esbós del calendari, que es proposen complir fil per randa.
Un cop definits els terminis, a l'octubre arrencarà el debat intern i obert a tota la ciutadania. Pivotarà en quatre ponències marc –o "ponències zero"-, que seran els fonaments del contingut polític. Es debatrà sobre drets humans i socials, radicalitat democràtica, sobiranies i plurinacionalitat, i defensa dels béns comuns. A més a més, també hi haurà deu ponències territorials distribuïdes per zones, que es corresponen en bona part amb les vegueries, per recollir les preocupacions i les prioritats de la població que va més enllà de l'àrea metropolitana.
Els "comuns" tenen clar que han de garantir-se una bona musculatura territorial per consolidar-se com una alternativa de Govern i són conscients que no serà fàcil. "Hem de soldar la dinàmica de l'àrea metropolitana amb la de la Catalunya interior", afirmen.
El debat intern pivotarà en quatre grans ponències, que seran els fonaments polítics del nou partit: sobre drets humans i socials, radicalitat democràtica, sobiranies i plurinacionalitat, i defensa dels béns comuns
Al mes de novembre una plataforma subscrita per personalitats vinculades als moviments socials firmaran un manifest per portar al punt d'ebullició el debat de construcció ideològic del nou subjecte polític. L'objectiu és que siguin noms de reconeguda trajectòria fins ara aliens al projecte els encarregats de donar l'empenta per anar "més enllà" de Barcelona en Comú i els seus aliats.
Aquesta crida pública anirà acompanyada d'eines a les xarxes socials, tallers i una web de participació per fer-la extensiva a tota la ciutadania. "Ha de ser un procés que convidi la ciutadania a participar-hi", argumenta Segovia. A partir d'aquí, s'encararan uns mesos per donar forma al gruix programàtic que ha de culminar el mes de febrer amb la convenció o assemblea constituent. Aquest serà el tret de sortida definitiu per presentar el partit en societat, amb les eleccions al Parlament de la tardor a l'horitzó.
El primer document: l'ADN i el mètode
Des que l'alcaldessa de Barcelona va verbalitzar el gener del 2016, just després de la victòria d'En Comú Podem a les generals, que la confluència havia de transformar-se en un subjecte polític estable, va quedar clar que els "comuns" aspiraven a edificar un espai polític amb opcions de governar, un espai d'arrel municipalista i de caràcter "plural i confluent". El primer document debatut a Barcelona en Comú -obert a canvis i esmenes, i al qual ha tingut accés NacióDigital- recull en quines coordenades s'ha de configurar el nou partit i fixa els passos a seguir.
Els "comuns" s'exigeixen instaurar la "radicalitat democràtica" a les institucions, així com la defensa del referèndum i d'un procés constituent a Catalunya que permeti l'exercici de "totes les sobiranies". Les fonts consultades subratllen -com recull el document- que es prioritza definir el model de país. Això implica des del model energètic fins a la gestió de l'aigua, passant per la fórmula de relació amb Espanya i Europa. "Hem de parlar sobre quin país volem", afirmava aquesta setmana la mateixa Colau a TV3.
La participació tindrà dos canals: una plataforma digital, en la qual es podran esmenar i votar les ponències; i sessions presencials al territori, on es debatran les ponències amb més suports
El document de Barcelona en Comú, que serveix de pauta per definir el procés de creació del nou partit i que s'ha traslladat tant a altres candidatures municipalistes com als socis de la confluència, estableix un període de debat de base ciutadana.
La participació tindrà dos canals: una plataforma digital, en la qual es podran esmenar i votar les ponències; i sessions presencials al territori, on es debatran les ponències amb més suports. En paral·lel, els "comuns" mantindran contactes amb altres formacions polítiques, entitats i agents socials per eixamplar les bases de l'espai polític que avui representen. Els contactes polítics poden incloure la CUP i sectors sobiranistes que havien estat a l'òrbita del PSC.
Els debats essencials: la relació amb Espanya i la posició sobre Europa
Hi ha dues qüestions troncals a les quals les formacions que volen confluir hauran de donar resposta: la fórmula de relació amb Espanya i el model d'Europa. Barcelona en Comú ha avançat en la primera qüestió. En clau nacional, el dret a decidir és el principal denominador comú en el qual es troben còmodes les bases de la formació i els socis de la confluència.
Sense que la posició de Colau condicioni els passos -l'alcaldessa ha expressat públicament que el seu ideal és una República catalana federada amb una d'espanyola-, la nova marca apostarà previsiblement per definir Catalunya com un subjecte polític sobirà amb dret a decidir. Aquest camí implica, segons els "comuns", tant l'acumulació de forces a Catalunya com a Espanya. "Ens definim com a sobiranistes, defensem el dret a decidir-ho tot", detallen veus coneixedores del procés. El nou partit es concep com a sobiranista i aspira a desplaçar l'antiga Convergència de l'epicentre del tauler polític. "Som crítics amb l'hegemonia convergent del procés", afegeixen aquestes fonts.
Hi ha dos debats troncals que la nova formació ha de resoldre: quina és la fórmula de relació amb Espanya i quin és el model d'Europa en el qual se senten còmodes les bases
En relació a la posició sobre Europa, el debat està menys madur. Les bases han d'escollir entre diversos camins: alimentar el clam de regeneració de la democràcia continental; una aposta més trencadora, en la línia de les tesis transformadores del moviment liderat per Iannis Varufakis, o, com la CUP, l'aposta per una sortida de la UE. Fins ara, el gran dèficit mostrat per la confluència de l'esquerra alternativa ha estat la construcció de relat polític més enllà del clam per substituir un model caduc, el que emana del règim del 78.
L'organització i l'estructura
"Afrontem primer la construcció ideològica i després els temes organitzatius, que és on podem tenir discrepàncies", expliquen fonts de la confluència. Que no serà fàcil que cada formació renunciï al seu perfil propi per confluir en una única identitat es fa més evident que mai aquests dies en la crisi que està vivint el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), del qual no en forma part Barcelona en Comú. Podem, ICV i EUiA volen visibilitat. Són dificultats que previsiblement es repetiran.
Qüestions com les sigles, el protagonisme dels dirigents i, fins i tot, una possible renúncia a les respectives seus seran qüestions a debatre. Tot i això, els arquitectes del nou espai esperen que el fet que prèviament Barcelona en Comú, ICV, Podem, EUiA i Equo ja hagin validat els pilars ideològics faciliti l'entesa. "Tots hem de ser més generosos", avisen fonts coneixedores del procés.
La filosofia de partida és que els candidats i els membres de les llistes siguin escollits per primàries obertes a la ciutadania i unificar totes les militàncies en una de sola. Tot i que es tracta de formacions de dimensions, influència i implantació territorials diferents, la voluntat és que no hi hagi quotes. "Una persona, un vot", subratllen per definir el funcionament intern.
El lideratge, el darrer debat
Ningú dubta que Colau serà el referent polític i el principal rostre públic del nou partit, però ella ja ha subratllat que no deixarà de ser l'alcaldessa de Barcelona. No necessàriament tindrà càrrec orgànic, però en serà l'ànima. Qui serà el líder de la formació i qui serà el candidat o candidata a la presidència de la Generalitat seran qüestions que es deixaran per al final del debat.
Queda clar, però, que durant el procés hi haurà noms que prendran rellevància. De fet, tal i com va avançar NacióDigital, l'actual líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, serà el principal arquitecte del nou subjecte polític. Diverses veus pronostiquen, a més, que ell serà un dels noms propis en l'organigrama del partit. Després d'haver aconseguit guanyar dues vegades les eleccions al Congrés, Domènech ostenta un lideratge sòlid i és una figura que genera consens entre tots els actors.