El duel Iceta-Parlon: entre la transició suau i la renovació profunda

Els dos dirigents comencen a recollir avals per guanyar el lideratge del PSC | El partit afronta l'elecció més incerta davant del repte de remuntar després d'anys de pèrdua de pes institucional

Miquel Iceta i Núria Parlon, en una imatge d'arxiu
Miquel Iceta i Núria Parlon, en una imatge d'arxiu | ACN
21 de setembre del 2016
Actualitzat a les 14:08h

Miquel Iceta i Núria Parlon, en un consell nacional del PSC. Foto: ACN


Miquel Iceta o Núria Parlon. Un dels dos serà l'encarregat de pilotar la nova etapa del PSC. Aquest dimecres al migdia es tanca el termini per presentar candidatures i es donarà oficialment el tret de sortida a la recollida d'avals per a les primàries que se celebraran el 15 d'octubre. Qui aconseguirà aplegar més suports? El debat pivota entre la renovació progressiva o la renovació profunda, entre la transició suau o el canvi radical. A partir d'ara, només la militància tindrà la paraula, tot i que els equips de les dues candidatures traçaran les seves estratègies per arribar a un acord que desemboqui en una direcció de confluència.

Aquesta és la tria més incerta que han d'afrontar els socialistes catalans de tota la seva història. En dos anys, han aconseguit deixar enrere l'etapa més convulsa del partit, quan van patir l'escissió del sector sobiranista i Pere Navarro va dimitir de la primera secretaria. Ara, però, el PSC explora quina és la millor forma de sortir de la subalternitat i recuperar centralitat política després d'haver patit una pèrdua de musculatura institucional sense precedents i d'haver-se empetitit per guanyar en cohesió interna.

Un pols a la vella guàrdia

En un any que serà clau per a la política catalana i amb unes eleccions a l'horitzó la tardor del 2017, els socialistes busquen la remuntada. Parlon, una de les poques alcaldesses del PSC que governa amb majoria absoluta, se sent més forta que mai per disputar-li el lideratge no només a Iceta, el primer secretari que ha aconseguit estabilitzar el partit, sinó també a la vella guàrdia que porta les regnes del partit des del congrés de Sitges del 1994. Tant Iceta com Parlon tenen ara, fins el 29 de setembre, el repte d'aconseguir el 5% dels avals dels militants (866 suports) o del 20% dels membres del Consell Nacional (89 suports) per oficialitzar les seves candidatures. Del 30 de setembre al 14 d'octubre serà la campanya de les primàries entre la militància.

Una sacsejada en l'organització interna, canvi de cares a la direcció però buscant també aliances generacionals, i recuperar el discurs més esquerranós per reconnectar amb la ciutadania és la fórmula que planteja Parlon per revitalitzar el socialisme a Catalunya. Els dirigents que li donen suport veuen en ella el rostre més indicat per plantar cara als "comuns", que si res canvia concorreran a les pròximes eleccions catalanes amb el seu nou partit.

La solidesa de l'experiència

Miquel Iceta, per la seva banda, reivindica la seva llarga experiència a la cuina del partit i els dos anys en què s'ha dedicat a recosir una formació que va quedar oberta en canal per prometre canvis segurs, no abruptes i sense ensurts. El seu discurs no causa temor entre els històrics capitans del partit i ell és la veu del PSC amb més autoritat dins del PSOE. Fa notar, a més, que tot i que porta molts anys al partit i dues dècades al Parlament, tot just fa dos anys que ell és la cara visible del partit i encara no ha pogut culminar el seu projecte. "No és el moment de canviar de líder", va dir divendres de la setmana passada en la presentació de la seva candidatura.

L'equip d'Iceta ha intentat fins l'últim moment una entesa amb Parlon per evitar que els dirigents s'enfrontin a les urnes. Ho han fet, fins i tot, cedint al fet que sigui Parlon qui ostenti la primera secretaria mentre Iceta es manté al capdavant del grup parlamentari. Fins ara, però, l'alcaldessa ha defensat que les primàries són necessàries. Especialment en un partit que ha fet bandera d'aquest sistema per triar els seus líders i candidats. Segons Parlon, és després de la votació quan s'hauran de forjar els acords. Els dos donen per fet que hauran d'acabar remant plegats per a una remuntada que es preveu com una autèntica triatló.