20
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
21
de setembre
a la
13:25h
Ciutadans està inquiet per l'obertura de noves delegacions exteriors de la Generalitat. Així ho evidencien dues preguntes parlamentàries del diputat liberal Fernando Maura al govern espanyol en funcions publicades aquest dimarts al Butlletí Oficial de les Corts Generals. En elles, el parlamentari del partit d'Albert Rivera es refereix a l'obertura de l'ambaixada de l'executiu català a Lisboa (en la primera, registrada el 6 de gener, l'endemà de la inauguració) i a l'anunci de quatre noves delegacions a Varsòvia, Ginebra, Zagreb i Copenhaguen (en la segona, registrada el 7 de gener, quan es van donar a conèixer aquests plans), accions que pressuposa que contravindran la legislació espanyola i, per això, demana al govern de l'Estat si actuarà per evitar-ho.
I és que, segons el veterà i dinàmic diputat (que va tenir escó al parlament basc de la mà del PP, posteriorment va ser eurodiputat d'UPyD i finalment va aconseguir una acta al Congrés en la candidatura de C's a la demarcació de Madrid), l'aprovació de la llei d'Acció i Servei Exterior aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy "no ha estat suficient per frenar la imparable expansió exterior de la Generalitat amb representacions en clau sobiranista". En aquest sentit, Maura pregunta si l'executiu central té previst "adoptar mesures més eficients".
La Junta andalusa sí que pot obrir delegacions a l'exterior
El diputat de C's alerta en els seus escrits de la intenció anunciada pel Govern de disposar de 17 "oficines de representació a l'exterior amb vocació d'ambaixades" i que la ja inaugurada a Lisboa i les quatre anunciades "se sumen a l'extens número d'ambaixades amb què ja compta el Govern català per tot el món". En total, vuit, comptant-hi la de la capital portuguesa. I això que C's va pactar amb la presidenta andalusa Susana Díaz el juny del 2015 que la Junta que lidera obri fins a 40 "oficines de suport a les empreses exportadores" andaluses arreu del món.
Ara bé, en el cas de les delegacions catalanes hi ha una diferència, i és que Maura considera que "aquesta infinitat de noves oficines de representació a l'exterior constitueixen un element més al servei del procés sobiranista" i presenten "altes probabilitats d'incompliment" de la llei d'Acció Exterior espanyola.
El diputat manté el nom suspès pel TC
Sigui com sigui, el que sí que està suspès ja pel Tribunal Constitucional és el nom de la conselleria de Raül Romeva, que ha hagut de rebatejar el seu departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència amb el nom d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència davant el veto de l'alt tribunal a l'expressió "Afers Exteriors", per referir-se a un àmbit on considera que la Generalitat no té competències. Tot i això, el diputat de C's presenta en tot moment qui va ser cap de llista de Junts pel Sí com l'"actual conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del Govern català", contravenint així la suspensió del Constitucional.
Amb un càrrec o altre, el liberal destaca que Romeva no va convidar cap representant de l'executiu espanyol en funcions a la inauguració de la delegació a Lisboa i retreu que, des d'una oficina situada "en el cor financer de la ciutat", vulgui "enfortir amb veu pròpia les relacions culturals, econòmiques i turístiques amb Portugal" i anunciés la intenció de "treballar més amb les autoritats portugueses en comunicació directa, sense intermediaris". I és que, segons recorda en les seves preguntes, "correspon al govern de la nació la direcció de la política exterior".
Informació prèvia al ministeri d'Exteriors
Per tot això, Maura també pregunta si l'executiu català va comunicar al ministeri d'Assumptes Exteriors amb caràcter previ la intenció d'obrir les noves delegacions, per tal que el govern espanyol dictaminés si aquestes s'adequaven "al principi d'unitat d'acció a l'exterior" i si complien amb "els principis d'eficiència en la gestió de recursos públics i repartiment competencial".
En tot cas, no està gens clar que el govern espanyol respongui aquestes preguntes, ja que, estant com està en funcions, té força desatesa aquesta tasca com a executiu pel que fa a les relacions amb el Congrés.
I és que, segons el veterà i dinàmic diputat (que va tenir escó al parlament basc de la mà del PP, posteriorment va ser eurodiputat d'UPyD i finalment va aconseguir una acta al Congrés en la candidatura de C's a la demarcació de Madrid), l'aprovació de la llei d'Acció i Servei Exterior aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy "no ha estat suficient per frenar la imparable expansió exterior de la Generalitat amb representacions en clau sobiranista". En aquest sentit, Maura pregunta si l'executiu central té previst "adoptar mesures més eficients".
La Junta andalusa sí que pot obrir delegacions a l'exterior
El diputat de C's alerta en els seus escrits de la intenció anunciada pel Govern de disposar de 17 "oficines de representació a l'exterior amb vocació d'ambaixades" i que la ja inaugurada a Lisboa i les quatre anunciades "se sumen a l'extens número d'ambaixades amb què ja compta el Govern català per tot el món". En total, vuit, comptant-hi la de la capital portuguesa. I això que C's va pactar amb la presidenta andalusa Susana Díaz el juny del 2015 que la Junta que lidera obri fins a 40 "oficines de suport a les empreses exportadores" andaluses arreu del món.
Ara bé, en el cas de les delegacions catalanes hi ha una diferència, i és que Maura considera que "aquesta infinitat de noves oficines de representació a l'exterior constitueixen un element més al servei del procés sobiranista" i presenten "altes probabilitats d'incompliment" de la llei d'Acció Exterior espanyola.
El diputat manté el nom suspès pel TC
Sigui com sigui, el que sí que està suspès ja pel Tribunal Constitucional és el nom de la conselleria de Raül Romeva, que ha hagut de rebatejar el seu departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència amb el nom d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència davant el veto de l'alt tribunal a l'expressió "Afers Exteriors", per referir-se a un àmbit on considera que la Generalitat no té competències. Tot i això, el diputat de C's presenta en tot moment qui va ser cap de llista de Junts pel Sí com l'"actual conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència del Govern català", contravenint així la suspensió del Constitucional.
Amb un càrrec o altre, el liberal destaca que Romeva no va convidar cap representant de l'executiu espanyol en funcions a la inauguració de la delegació a Lisboa i retreu que, des d'una oficina situada "en el cor financer de la ciutat", vulgui "enfortir amb veu pròpia les relacions culturals, econòmiques i turístiques amb Portugal" i anunciés la intenció de "treballar més amb les autoritats portugueses en comunicació directa, sense intermediaris". I és que, segons recorda en les seves preguntes, "correspon al govern de la nació la direcció de la política exterior".
Informació prèvia al ministeri d'Exteriors
Per tot això, Maura també pregunta si l'executiu català va comunicar al ministeri d'Assumptes Exteriors amb caràcter previ la intenció d'obrir les noves delegacions, per tal que el govern espanyol dictaminés si aquestes s'adequaven "al principi d'unitat d'acció a l'exterior" i si complien amb "els principis d'eficiència en la gestió de recursos públics i repartiment competencial".
En tot cas, no està gens clar que el govern espanyol respongui aquestes preguntes, ja que, estant com està en funcions, té força desatesa aquesta tasca com a executiu pel que fa a les relacions amb el Congrés.