16
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
17:13h
Els líders polítics espanyols s’han abocat a les eleccions del 25-S. Sobretot, a les de Galícia, on Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es juguen molt més que uns bons resultats pel seu partit. Repetir la majoria aplanaria al líder del PP la possibilitat de seguir a la Moncloa. Els sondejos que han anat apareixent mostren un Partit Popular entre els 37 i els 41 escons (la xifra màgica de la majoria absoluta al Parlament gallec és 38). Rajoy pensa només en la seva investidura, mentre el secretari general del PSOE lluita per mantenir el segon lloc i no patir un sorpasso davant d’En Marea que faci encara menys viable la seva alternativa. Albert Rivera, per la seva banda, té previstos set mítings en la campanya i es conforma amb treure el cap a la cambra autonòmica.
Soraya i Feijóo, un duel a través d’enquestes
El periodista Xosé Mexuto, director del digital Sermos Galiza, és un bon observador de la realitat gallega. Ens explica que “hi ha moltes coses en joc el 25-S, molt més enllà del futur de Mariano Rajoy”. Mexuto declara a NacióDigital que es perceben les contradiccions entre el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i el nucli que envolta la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. “Hi ha un xoc en clau successòria. És curiós que l’enquesta del CIS i mitjans com La Razón mostressin un PP amb la majoria absoluta garantida i, en canvi, a La Voz de Galicia el PP surti amb 37 escons, fregant-la però sense tenir-la garantida", fa notar el director del mitjà sobiranista.
Per Mexuto tot plegat mostra un desig amagat des de l’àmbit sorayo d’un Núñez Feijóo que hagués de necessitar el suport de Ciutadans: “Tothom sap que el president de la Xunta pensa en la successió de Rajoy. Una majoria absoluta àmplia el reforçaria en aquest sentit. En canvi, en el PP gallec es vol tensar al màxim la campanya, no interessa la imatge que això ja està guanyat perquè pot desmobilitzar o donar-li a Ciutadans el grapat de vots que li asseguri presencia a la cambra”. Per arribar al Parlament, Ciutadans necessita el 5% dels vots, el que ara mateix no sembla pas garantit.
Els dos països
La imatge d’una Galícia rosegada pel caciquisme i lliurada al discurs del Partit Popular troba detractors. Un d’ells és David Lombao, periodista i director de Praza Pública, que considera que “Galícia és una societat en dues meitats". "És cert que hi ha una meitat que considera que s’està millor que a la resta de l’Estat, però també és veritat que l’altra meitat és més reivindicativa que l’esquerra espanyola”, fa notar. Lombao recorda totes les mobilitzacions produïdes en contra de les retallades, en defensa de la sanitat pública o de la llengua, i que el sindicat majoritari, el nacionalista CIG, és dels més combatius de l’Estat.
“Hi ha una Galícia satisfeta i una que no ho està. I les dues són reals”, assegura Lombao, per qui val la pena recordar el que va significar el moviment Nunca Máis, “que va ser clau en la derrota de Manuel Fraga, però també en la de José María Aznar”.
Pontevedra, punt feble del PP
És la Corunya la circumscripció que elegeix més diputats, 25. El feu del PP es troba en la Galícia profunda, Lugo i Ourense. Però és a Pontevedra, la pàtria de Rajoy, on hi ha un dels punts més febles del potencial electoral del PP, segons David Lombao. És la província on el partit de Núñez Feijóo no té garantit el 40%.
El PP estaria fregant el 44%, el que quasi dóna la majoria absoluta, però tot depèn de com quedi la distribució final dels escons. El que va succeir el 2005 és la gran esperança de l’oposició. Manuel Fraga va obtenir un bon resultat, però va quedar a un escó de l’absoluta, amb 37 diputats, i el PSdG d'Emilio Pérez Touriño i el BNG, ara en hores baixes, van governar.
El poder municipal de Marea s’activa
En els primers dies de la campanya, la participació dels alcaldes d’En Marea ha estat discreta. Però s’abocaran en la segona part de la campanya. Figures com Martiño Noriega (Santiago de Compostel·la), Jorge Suárez (el Ferrol) o Xulio Ferreiro (La Corunya) són estendards de l’aliança entre l’Anova que va fundar Xosé Manuel Beiras, Podem i Esquerda Unida. Una nova majoria absoluta del PP trencaria el relat de l’eclosió de les marees que es va produir amb les eleccions municipals de l’any passat.
Aquest cap de setmana, En Marea tindrà un reforç de luxe: l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’afegirà a la campanya i participarà en actes a Vigo i la Corunya. Per Lombao, “aquestes eleccions són ara o mai. Si el PP revalida la majoria absoluta, serà difícil foragitar el PP durant anys”.
Un nacionalisme en recomposició
Uxío-Breogán Diéguez, professor de la Universitat d’A Coruña, historiador i director de la revista Murguia, d’estudis històrics, explica a NacióDigital que “assistim a un moment de recomposició i reestructuració del nacionalisme gallec després d’anys de fractures i escissions. La irrupció de noves forces de matriu espanyola com ara Podem dins de la coalició En Marea és un factor nou”. Diéguez coincideix amb l’anàlisi d’altres observadors que subratllen el nou lideratge del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que presenta la primera dona candidata a la Xunta, Ana Pontón: “En el debat de candidats del dilluns passat, va fer un bon paper i va donar una imatge de solidesa”. Coincideix amb Lombao en què el BNG sembla haver anat de menys a més en la campanya.
Diéguez destaca la complicitat que s’ha anat generant entre les tres forces de l’esquerra: el PSdeG, En Marea i el BNG. Segons ell, “el candidat socialista, Xoaquín Fernández Leiceaga no és un sobiranista, però va militar al BNG i si el PP perd la majoria, les tres forces s’aplegaran per formar govern”. Recorda que el líder dels socialistes gallecs va imposar-se en unes primàries enfront sectors més espanyolistes com el que lidera l’alcalde de Vigo, Abel Caballero.
Soraya i Feijóo, un duel a través d’enquestes
El periodista Xosé Mexuto, director del digital Sermos Galiza, és un bon observador de la realitat gallega. Ens explica que “hi ha moltes coses en joc el 25-S, molt més enllà del futur de Mariano Rajoy”. Mexuto declara a NacióDigital que es perceben les contradiccions entre el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i el nucli que envolta la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. “Hi ha un xoc en clau successòria. És curiós que l’enquesta del CIS i mitjans com La Razón mostressin un PP amb la majoria absoluta garantida i, en canvi, a La Voz de Galicia el PP surti amb 37 escons, fregant-la però sense tenir-la garantida", fa notar el director del mitjà sobiranista.
Per Mexuto tot plegat mostra un desig amagat des de l’àmbit sorayo d’un Núñez Feijóo que hagués de necessitar el suport de Ciutadans: “Tothom sap que el president de la Xunta pensa en la successió de Rajoy. Una majoria absoluta àmplia el reforçaria en aquest sentit. En canvi, en el PP gallec es vol tensar al màxim la campanya, no interessa la imatge que això ja està guanyat perquè pot desmobilitzar o donar-li a Ciutadans el grapat de vots que li asseguri presencia a la cambra”. Per arribar al Parlament, Ciutadans necessita el 5% dels vots, el que ara mateix no sembla pas garantit.
Els dos països
La imatge d’una Galícia rosegada pel caciquisme i lliurada al discurs del Partit Popular troba detractors. Un d’ells és David Lombao, periodista i director de Praza Pública, que considera que “Galícia és una societat en dues meitats". "És cert que hi ha una meitat que considera que s’està millor que a la resta de l’Estat, però també és veritat que l’altra meitat és més reivindicativa que l’esquerra espanyola”, fa notar. Lombao recorda totes les mobilitzacions produïdes en contra de les retallades, en defensa de la sanitat pública o de la llengua, i que el sindicat majoritari, el nacionalista CIG, és dels més combatius de l’Estat.
“Hi ha una Galícia satisfeta i una que no ho està. I les dues són reals”, assegura Lombao, per qui val la pena recordar el que va significar el moviment Nunca Máis, “que va ser clau en la derrota de Manuel Fraga, però també en la de José María Aznar”.
Pontevedra, punt feble del PP
És la Corunya la circumscripció que elegeix més diputats, 25. El feu del PP es troba en la Galícia profunda, Lugo i Ourense. Però és a Pontevedra, la pàtria de Rajoy, on hi ha un dels punts més febles del potencial electoral del PP, segons David Lombao. És la província on el partit de Núñez Feijóo no té garantit el 40%.
El PP estaria fregant el 44%, el que quasi dóna la majoria absoluta, però tot depèn de com quedi la distribució final dels escons. El que va succeir el 2005 és la gran esperança de l’oposició. Manuel Fraga va obtenir un bon resultat, però va quedar a un escó de l’absoluta, amb 37 diputats, i el PSdG d'Emilio Pérez Touriño i el BNG, ara en hores baixes, van governar.
El poder municipal de Marea s’activa
En els primers dies de la campanya, la participació dels alcaldes d’En Marea ha estat discreta. Però s’abocaran en la segona part de la campanya. Figures com Martiño Noriega (Santiago de Compostel·la), Jorge Suárez (el Ferrol) o Xulio Ferreiro (La Corunya) són estendards de l’aliança entre l’Anova que va fundar Xosé Manuel Beiras, Podem i Esquerda Unida. Una nova majoria absoluta del PP trencaria el relat de l’eclosió de les marees que es va produir amb les eleccions municipals de l’any passat.
Aquest cap de setmana, En Marea tindrà un reforç de luxe: l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’afegirà a la campanya i participarà en actes a Vigo i la Corunya. Per Lombao, “aquestes eleccions són ara o mai. Si el PP revalida la majoria absoluta, serà difícil foragitar el PP durant anys”.
Un nacionalisme en recomposició
Uxío-Breogán Diéguez, professor de la Universitat d’A Coruña, historiador i director de la revista Murguia, d’estudis històrics, explica a NacióDigital que “assistim a un moment de recomposició i reestructuració del nacionalisme gallec després d’anys de fractures i escissions. La irrupció de noves forces de matriu espanyola com ara Podem dins de la coalició En Marea és un factor nou”. Diéguez coincideix amb l’anàlisi d’altres observadors que subratllen el nou lideratge del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que presenta la primera dona candidata a la Xunta, Ana Pontón: “En el debat de candidats del dilluns passat, va fer un bon paper i va donar una imatge de solidesa”. Coincideix amb Lombao en què el BNG sembla haver anat de menys a més en la campanya.
Diéguez destaca la complicitat que s’ha anat generant entre les tres forces de l’esquerra: el PSdeG, En Marea i el BNG. Segons ell, “el candidat socialista, Xoaquín Fernández Leiceaga no és un sobiranista, però va militar al BNG i si el PP perd la majoria, les tres forces s’aplegaran per formar govern”. Recorda que el líder dels socialistes gallecs va imposar-se en unes primàries enfront sectors més espanyolistes com el que lidera l’alcalde de Vigo, Abel Caballero.