La pròrroga pressupostària situa el dèficit de Catalunya quasi a zero el juliol

Un informe de la Generalitat apunta que el dèficit ha caigut de més de 3.000 euros durant els set primers mesos del 2015 a només 44 milions en el mateix termini del 2016, una quantitat que representa el 0,02% del PIB

15 de setembre del 2016
Actualitzat a les 20:06h

Oriol Junqueras saluda Cristóbal Montoro, instants abans d'una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera Foto: ACN


Durant el debat sobre els pressupostos del 2016, el departament d'Economia ironitzava que, en cas que la CUP unís els seus vots als dels grups de l'oposició per tombar el projecte de llei (com va acabar passant), els anticapitalistes contribuirien a situar Catalunya com una de les comunitats més complidores d'un dèficit que precisament reclamaven desobeir obertament. I efectivament, les últimes dades d'execució pressupostària de la Generalitat indiquen que, entre els ajustos forçats per la situació de pròrroga i la reducció del cost dels interessos del deute, les institucions catalanes es troben en una situació quasi d'equilibri pressupostari.

Així es desprèn de l'últim informe sobre el grau de compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, regla de despesa i deute públic, un document que han de remetre al ministeri d'Hisenda abans del dia 30 de cada mes les nou autonomies que van superar el sostre de dèficit del 2015 i que s'han acollit al fons de liquiditat autonòmica (FLA) del 2016. L'últim és el referent als set primers de l'any i va ser enviat amb data de 6 de setembre i signat per la directora general de Pressupostos de la Generalitat, Anna Tarrach.

Segons aquest informe, "el saldo no financer del sector públic administratiu ha millorat sensiblement passant d'un dèficit superior als 3.000 milions d'euros el juliol de 2015 a un dèficit de 44 milions d'euros el juliol de 2016", és a dir, una situació pràcticament d'equilibri pressupostari, ja que aquest dèficit equival al 0,02% del PIB de Catalunya. Tot i això, des del departament d'Economia apunten que, si bé la diferència respecte el dèficit del juliol del 2015 evidencia que el forat financer s'ha reduït molt, aquest desequilibri mínim és excepcional i puntual, ja que el juliol és el mes en què s'ingressen els recursos provinents de l'impost de patrimoni i de la liquidació de les bestretes del model de finançament. Efectivament, el dèficit que reconeixia l'informe anterior, referent al juny, era de 776 milions, el qual s'ha reduït quasi a la totalitat en tan sols un mes fruit d'aquests ingressos concrets.

El dèficit de l'Estat creix respecte el 2015

D'aquesta manera, la conselleria avança que el dèficit anirà creixent els propers mesos (per ara, el sostre per al 2016 se situa en el 0,7% del PIB). Ara bé, també és cert que, entre les nou comunitats obligades a emetre mensualment aquest informe, Catalunya era el juliol la que en tenia un de més baix, tant en termes absoluts com relatius, un fet que anys anteriors era impensable. De fet, el ministeri d'Hisenda ha fet públic aquest mateix dijous que el dèficit de l'Estat se situava en el 2,66% del PIB el juliol, molt més que el de Catalunya i fins i tot un 19,6% superior al del mateix mes del 2015.

Aquest fet es deu, per una banda, a la contenció de la despesa a la que aboca la situació de pròrroga pressupostària, la qual no permet gastar en noves partides no previstes en els comptes de l'any anterior. Així, el mateix informe detalla que la despesa no financera del sector públic català (excloent el cost dels interessos del deute) s'ha reduït un 5,3% respecte els set primers mesos de l'any anterior, passant dels 13.950 milions als 13.207 milions. Per altra banda, en el mateix període, el cost dels interessos del deute ha caigut dels 901 milions als 420 milions, gràcies als tipus baixos del FLA. Finalment, els recursos provinents del sistema de finançament i de les bestretes pendents del 2014 han crescut en 1.704 milions fins el juliol. Són tres elements que expliquen en bona mesura la reducció tan important del dèficit de la Generalitat.

Per tot això, la Generalitat defensa que no cal prendre noves mesures per complir amb els objectius de dèficit, més enllà a les ja contemplades en el pla d'ajust pactat amb l'Estat. Malgrat això, el ministeri d'Hisenda va requerir recentment a la conselleria d'Economia que contingués encara més la despesa, una petició que el departament d'Oriol Junqueras rebutja en considerar que és necessari.