11
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
18:37h
“Cansats? No gens. El que estem és impacients”, deia Lluís Garcia, soci de l’ANC, davant de l’església de les Saleses, al passeig de Sant Joan amb València. “El que passa és que a Espanya no tenen un David Cameron i estan en un estat de ceguesa”. Preveia que la concentració d’aquest diumenge seria un altre èxit. A aquella hora, a quarts de quatre de la tarda, encara hi havia moltes clapes buides al passeig i molts interrogants sobre si la Diada 2016 mantindria viva la flama. Mitja hora més tard, els fets li donaven la raó. A la cruïlla de la Diagonal amb passeig de Sant Joan, l’allau era evident. A tocar del tram 44, aviat ja no hi cabria ni una agulla.
L’ambient era de mobilització i convenciment. La Josefa Landínez, mallorquina de sang basca, havia vingut a Barcelona per acompanyar la seva filla, Neus, que ha culminat els estudis de filòloga. Les dues estaven convençudes de l’èxit. “Ho teniu tot per ser independents”, deia la mare. “Nosaltres tenim problemes fins i tot per estudiar en català”. Per la Josefa, no hi ha res millor per fer-se independentista que tastar un govern del Partit Popular: ”Això dóna molta empenta”.
A la cua de la manifestació bategava la sensació d’haver donat una lliçó als pessimistes, com si la gent ho tingués més clar que la classe política. Ho afirmava rotunda la Carme Cusó: ”De cansats, res de res. Però ara els dirigents polítics han de fer política”. Al seu costat, Ascensión Victoria, nascuda a Almeria, trenta anys a Catalunya, castellanoparlant, anava assentint.
L'alçament
No és el primer cop que el passeig de Sant Joan exerceix un paper d’impulsor en la història del catalanisme. Hi ha una altra data mítica en les mobilitzacions ciutadanes a Catalunya. El 20 de maig del 1906, es va convocar la Festa de l’Homenatge als diputats i senadors catalans que s’havien posicionat en contra de l’anomenada Llei de Jurisdiccions espanyola, feta per castigar delictes contra l’exèrcit i la "unidad de la patria".
La llei es va fer en resposta a articles crítics amb l’exèrcit en la premsa catalana, com un acudit al setmanari Cu-Cut que va provocar una virulenta reacció de sectors militars, assalt a la redacció inclòs. En contra de les previsions, prop de dues-centes mil persones -una immensitat en aquell moment- van aplegar-se al passeig i, com a la Diada de 2016, van confluir fins a l’Arc de Triomf. Va ser l’inici d’un gran moviment polític que va consolidar el catalanisme com a gran aglutinant de la política catalana. Va ser el naixement de la Solidaritat Catalana, que va reunir catalanistes de tots els sectors. Joan Maragall ho va definir de manera emfàtica: "L’alçament".
L’ambient era de mobilització i convenciment. La Josefa Landínez, mallorquina de sang basca, havia vingut a Barcelona per acompanyar la seva filla, Neus, que ha culminat els estudis de filòloga. Les dues estaven convençudes de l’èxit. “Ho teniu tot per ser independents”, deia la mare. “Nosaltres tenim problemes fins i tot per estudiar en català”. Per la Josefa, no hi ha res millor per fer-se independentista que tastar un govern del Partit Popular: ”Això dóna molta empenta”.
A la cua de la manifestació bategava la sensació d’haver donat una lliçó als pessimistes, com si la gent ho tingués més clar que la classe política. Ho afirmava rotunda la Carme Cusó: ”De cansats, res de res. Però ara els dirigents polítics han de fer política”. Al seu costat, Ascensión Victoria, nascuda a Almeria, trenta anys a Catalunya, castellanoparlant, anava assentint.
Una batucada ambienta la prèvia de la manifestació de la Diada a Arc de Triomf Foto: Josep M. Montaner
L'alçament
No és el primer cop que el passeig de Sant Joan exerceix un paper d’impulsor en la història del catalanisme. Hi ha una altra data mítica en les mobilitzacions ciutadanes a Catalunya. El 20 de maig del 1906, es va convocar la Festa de l’Homenatge als diputats i senadors catalans que s’havien posicionat en contra de l’anomenada Llei de Jurisdiccions espanyola, feta per castigar delictes contra l’exèrcit i la "unidad de la patria".
La llei es va fer en resposta a articles crítics amb l’exèrcit en la premsa catalana, com un acudit al setmanari Cu-Cut que va provocar una virulenta reacció de sectors militars, assalt a la redacció inclòs. En contra de les previsions, prop de dues-centes mil persones -una immensitat en aquell moment- van aplegar-se al passeig i, com a la Diada de 2016, van confluir fins a l’Arc de Triomf. Va ser l’inici d’un gran moviment polític que va consolidar el catalanisme com a gran aglutinant de la política catalana. Va ser el naixement de la Solidaritat Catalana, que va reunir catalanistes de tots els sectors. Joan Maragall ho va definir de manera emfàtica: "L’alçament".