12
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:08h
Ramon Llull va ser una ment preclara, un visionari avançat al seu temps que va desplegar una saviesa excepcional per mitjà de projectes immensos i d'una obra que no admet discussions. Ell va ser qui intuir els fils que enllacen els diversos elements de la realitat i qui va construir un sistema lògic per expressar aquest entramat. Ell va ser, també, qui va crear un sistema d'interrelacions que implicava Déu, l’home i el món.
Aquest llegat es va fer visible a través de centenars d’obres, tant de caràcter filosòfic com literari. Un corpus que batega al CCCB en l'exposició "La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»", que es pot degustar fins a l'11 de desembre a la sala barcelonina i que compta amb l'afegit d'una programació complementària per a paladars exigents i ments curioses.
El proper 14 de setembre l'espai acull el col·loqui "Generant significats a través de la lògica del software/hardware", que versarà sobre les problemàtiques de la producció d’art tecnològic. L'activitat aborda, des de diferents perspectives, algunes obres de l'artista Iván Marino amb l'objectiu de reflexionar sobre determinades problemàtiques associades a la producció d'art tecnològic.
Ramon Llull i la gramàtica del món
Més enllà d'aquesta activitat, el CCCB acull a partir del 29 de setembre el cicle "Debats Ramon Llull i la gramàtica del món", que constarà d’una primera conferència d’Amador Vega, catedràtic d’estètica d’Humanitats a la UPF, sobre la gramàtica lul·liana del món "i el seu ritme poètic". Una entrada de privilegi a un cervell immens.
El cicle continuarà resseguint la influència d’aquesta gramàtica a l’obra de quatre autors de referència, procedents de diverses disciplines, com són el matemàtic i assagista Lluís Nacenta i el músic Josep Maria Mestres Quadreny (6 d'octubre), l’escriptor i traductor Joan Francesc Mira (20 d’octubre) i el poeta i artista plàstic Perejaume (27 d’octubre).
Aquest llegat es va fer visible a través de centenars d’obres, tant de caràcter filosòfic com literari. Un corpus que batega al CCCB en l'exposició "La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»", que es pot degustar fins a l'11 de desembre a la sala barcelonina i que compta amb l'afegit d'una programació complementària per a paladars exigents i ments curioses.
El proper 14 de setembre l'espai acull el col·loqui "Generant significats a través de la lògica del software/hardware", que versarà sobre les problemàtiques de la producció d’art tecnològic. L'activitat aborda, des de diferents perspectives, algunes obres de l'artista Iván Marino amb l'objectiu de reflexionar sobre determinades problemàtiques associades a la producció d'art tecnològic.
Ramon Llull i la gramàtica del món
Més enllà d'aquesta activitat, el CCCB acull a partir del 29 de setembre el cicle "Debats Ramon Llull i la gramàtica del món", que constarà d’una primera conferència d’Amador Vega, catedràtic d’estètica d’Humanitats a la UPF, sobre la gramàtica lul·liana del món "i el seu ritme poètic". Una entrada de privilegi a un cervell immens.
El cicle continuarà resseguint la influència d’aquesta gramàtica a l’obra de quatre autors de referència, procedents de diverses disciplines, com són el matemàtic i assagista Lluís Nacenta i el músic Josep Maria Mestres Quadreny (6 d'octubre), l’escriptor i traductor Joan Francesc Mira (20 d’octubre) i el poeta i artista plàstic Perejaume (27 d’octubre).
Generant significats a través de la lògica del software/hardware, al CCCB Foto: CCCB