09
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de setembre
a les
23:12h
La història de Nohemí Ortiz deixa bocabadat a tothom que l'escolta. Aquesta veïna de Castelldefels de 53 anys té reconegut un grau de discapacitat del 99%. No té mobilitat a les cames ni als braços, tampoc pot controlar els seus esfínters i són les seves filles i la seva neboda qui l'ajuden a menjar o canviar-se cada dia, atrapada al seu llit d'on només s'ha mogut un cop aquest any. Ho ha fet per anar a inscriure's com a demandant de feina. Per estrany que sembli, la Seguretat Social es nega a concedir-li la incapacitat total i ara ha d'apuntar-se a l'atur si vol cobrar alguna prestació.
Quan era jove, la Nohemí va patir una febre reumàtica que va provocar-li una artritis juvenil. A aquella malaltia latent se li va sumar una neurofibromatosi, una malaltia rara que li ha causat diversos tumors. Per sort, la fundació d'una coneguda assegurança va donar-li feina com a comercial a les seves oficines. "En aquell moment, ella anava en cadira de rodes i caminava coixa, però només necessitava ajuda per posar-se les jaquetes i baixar la cadira per l'ascensor", recorda la seva filla petita, Steffy Rosero, de 22 anys.
Ortiz va continuar treballant fins que no va poder més. Tant l'artritis com la neurofibromatosi que tenia eren degeneratives i autoimmunes. "És molt dur, perquè això vol dir que el seu cos està atacant-se ell mateix", explica Rosero. Els tumors que tenia eren gairebé impossibles d'operar i, a poc a poc, va anar perdent la mobilitat als braços i les mans i, fins i tot, part de la visió i la parla. En pocs mesos, la Nohemí va passar de tenir una feina que li agradava i certa autonomia a quedar reclosa al seu llit, d'on no surt més que un parell de cops l'any i sempre per tasques administratives.
El Ministeri porta a judici la seva pensió
El pitjor de la situació no va ser l'ansietat per veure com la seva vida canviava d'un dia per l'altre, sinó observar com l'administració li girava l'esquena. Ortiz va demanar la incapacitat total i va estar cobrant-la uns mesos fins que la Seguretat Social va decidir portar-la a judici. La pensió s'enfilava als 2.800 euros: 1.400 per allò que havia cotitzat i la resta per la seva condició de gran dependent. "Amb aquests diners podíem contractar algú que la cuidés o que una de nosaltres es quedés amb ella", detalla Rosero.
El jutjat social número 26 de Barcelona va donar-li la raó a Ortiz, però la Seguretat Social va recórrer la sentència. "Ens havien de donar uns 24.000 euros endarrerits", destaca la filla. En segona instància, tres jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van dictaminar a favor de l'Institut de la Seguretat Social (INSS), que depèn del Ministeri. Li denegaven la incapacitat total i l'estatus de gran dependent. Els jutges argumentaven que les seves malalties ja les patia quan treballava com a comercial. Un argument qüestionable, ja que obviava que eren malalties degeneratives.
"És cert que les malalties són les mateixes, però abans podia moure els braços i les mans i ara no. A més, li van detectar més tumors", lamenta Rosero. Tots els tribunals mèdics van apuntar el mateix. "Actualment, la progressió d'aquestes malalties l'incapaciten per desplaçar-se en la cadira de rodes a motor que fins ara controlava sense dificultat. Presenta una dependència severa i un risc social", assegura un informe de l'Institut Català de la Salut.
"La treballadora social ens paga les factures i ha aturat el pagament de la hipoteca"
A casa de la Nohemí hi viuen quatre persones i ella és l'única que tenia ingressos. La seva filla gran és ara a l'atur, la petita estudia Medicina i la neboda encara és a l'institut. A casa, s'arreglen com poden per cuidar-la entre totes tres. Tenen una assistent de la fundació Ecom, però només les ajuda cinc hores al dia. "Necessita algú amb ella les 24 hores, fins i tot per a dormir. Li hem de canviar de posicions i mudar-la", assegura Rosero.
L'advocat d'ofici d'Ortiz tampoc s'explica el cas. En comptes de recórrer la sentència al Tribunal Suprem, han decidit tornar a fer la sol·licitud d'incapacitat total "esperant que els nous jutges tinguin dos dits de front". Per cobrar la renda garantida, Ortiz havia d'estar registrada com a aturada. Per això, fa unes setmanes va sortir de casa seva –amb el rebombori i la incomoditat que implica– per visitar l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Allà tampoc li van permetre registrar-se perquè no complia els requisits i van recomanar-li que demanés la reincorporació a la seva antiga feina. De moment, la treballadora social s'ocupa de les seves factures i ha negociat perquè no hagin de pagar la hipoteca durant uns mesos. "Només volem preocupar-nos per ella i no haver d'estar lluitant per arribar a final de mes", defensa la filla petita.
Quan era jove, la Nohemí va patir una febre reumàtica que va provocar-li una artritis juvenil. A aquella malaltia latent se li va sumar una neurofibromatosi, una malaltia rara que li ha causat diversos tumors. Per sort, la fundació d'una coneguda assegurança va donar-li feina com a comercial a les seves oficines. "En aquell moment, ella anava en cadira de rodes i caminava coixa, però només necessitava ajuda per posar-se les jaquetes i baixar la cadira per l'ascensor", recorda la seva filla petita, Steffy Rosero, de 22 anys.
Ortiz va continuar treballant fins que no va poder més. Tant l'artritis com la neurofibromatosi que tenia eren degeneratives i autoimmunes. "És molt dur, perquè això vol dir que el seu cos està atacant-se ell mateix", explica Rosero. Els tumors que tenia eren gairebé impossibles d'operar i, a poc a poc, va anar perdent la mobilitat als braços i les mans i, fins i tot, part de la visió i la parla. En pocs mesos, la Nohemí va passar de tenir una feina que li agradava i certa autonomia a quedar reclosa al seu llit, d'on no surt més que un parell de cops l'any i sempre per tasques administratives.
El Ministeri porta a judici la seva pensió
El pitjor de la situació no va ser l'ansietat per veure com la seva vida canviava d'un dia per l'altre, sinó observar com l'administració li girava l'esquena. Ortiz va demanar la incapacitat total i va estar cobrant-la uns mesos fins que la Seguretat Social va decidir portar-la a judici. La pensió s'enfilava als 2.800 euros: 1.400 per allò que havia cotitzat i la resta per la seva condició de gran dependent. "Amb aquests diners podíem contractar algú que la cuidés o que una de nosaltres es quedés amb ella", detalla Rosero.
Una assistent l'ajuda a casa durant cinc hores al dia Foto: Judith Siches
El jutjat social número 26 de Barcelona va donar-li la raó a Ortiz, però la Seguretat Social va recórrer la sentència. "Ens havien de donar uns 24.000 euros endarrerits", destaca la filla. En segona instància, tres jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van dictaminar a favor de l'Institut de la Seguretat Social (INSS), que depèn del Ministeri. Li denegaven la incapacitat total i l'estatus de gran dependent. Els jutges argumentaven que les seves malalties ja les patia quan treballava com a comercial. Un argument qüestionable, ja que obviava que eren malalties degeneratives.
"És cert que les malalties són les mateixes, però abans podia moure els braços i les mans i ara no. A més, li van detectar més tumors", lamenta Rosero. Tots els tribunals mèdics van apuntar el mateix. "Actualment, la progressió d'aquestes malalties l'incapaciten per desplaçar-se en la cadira de rodes a motor que fins ara controlava sense dificultat. Presenta una dependència severa i un risc social", assegura un informe de l'Institut Català de la Salut.
"La treballadora social ens paga les factures i ha aturat el pagament de la hipoteca"
A casa de la Nohemí hi viuen quatre persones i ella és l'única que tenia ingressos. La seva filla gran és ara a l'atur, la petita estudia Medicina i la neboda encara és a l'institut. A casa, s'arreglen com poden per cuidar-la entre totes tres. Tenen una assistent de la fundació Ecom, però només les ajuda cinc hores al dia. "Necessita algú amb ella les 24 hores, fins i tot per a dormir. Li hem de canviar de posicions i mudar-la", assegura Rosero.
L'advocat d'ofici d'Ortiz tampoc s'explica el cas. En comptes de recórrer la sentència al Tribunal Suprem, han decidit tornar a fer la sol·licitud d'incapacitat total "esperant que els nous jutges tinguin dos dits de front". Per cobrar la renda garantida, Ortiz havia d'estar registrada com a aturada. Per això, fa unes setmanes va sortir de casa seva –amb el rebombori i la incomoditat que implica– per visitar l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Allà tampoc li van permetre registrar-se perquè no complia els requisits i van recomanar-li que demanés la reincorporació a la seva antiga feina. De moment, la treballadora social s'ocupa de les seves factures i ha negociat perquè no hagin de pagar la hipoteca durant uns mesos. "Només volem preocupar-nos per ella i no haver d'estar lluitant per arribar a final de mes", defensa la filla petita.