07
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
08
de setembre
a les
19:26h
La cobertura que els mitjans fan del País Basc ha basculat entre la "basquitis" i la desinformació. És el que advertia el títol de la xerrada que organitzaven conjuntament el Grup Barnils i el casal de cultura Euskal Etxea aquest dimecres a Barcelona. Eli Zunzunegi, corresponsal d'EITB a Catalunya des de 1993, ha destacat que els bascos tenen una imatge nítida de com és la societat catalana, molt millor de la que els catalans tenen d'Euskal Herria. “Tot allò que no fa referència a ETA i al conflicte basc no interessa”, ha assegurat Zunzunegi, que ha posat TV3 com a exemple d’aquesta desinformació.
Antoni Batista, excorresponsal de La Vanguardia a Bilbao i autor d’una munió de llibres sobre el conflicte basc, ha descrit la dificultat de fer periodisme quan la basquitis sí que existia. “L’objectivitat era la que marcava Madrid”, ha assegurat. Per tant, aplicar la “polifonia de les veus” que ell desitjava, és a dir, escoltar tots els bàndols, es veia com un gest d’equidistància. “Jo era vist com un tibi i un còmplice”, ha remarcat Batista.
Segons Joan Rusiñol, corresponsal de La Vanguardia al País Basc, el sobiranisme català ha patit un desencís respecte a Euskadi. El pla Ibarretxe va ser un punt d'inflexió perquè allà van quedar paleses les aspiracions del PNB i el seu esperit pragmàtic, ha defensat Rusiñol. Des de l'altra banda, Zunzunegi considera que "Catalunya ha arribat on és massa de pressa" i Batista veu certa "condescendència" per part dels nacionalistes bascos cap a Convergència per no haver aconseguit cap pacte fiscal.
I ara, què?
Rusiñol creu que la societat basca ha passat la pàgina de la lluita armada “massa ràpidament”. El corresponsal creu que el que toca ara és “escriure el relat d’allò que ha passat” perquè les ferides “segueixen del tot obertes”.
L’horitzó de les eleccions basques del 25-S també ha marcat el col·loqui. Per Rusiñol, Euskadi fixarà després d’aquests comicis “una nova proposta d’autogovern” que presentarà al pròxim executiu espanyol. A Catalunya, aquesta fase ja s’ha transitat amb l’Estatut, sosté el mateix Rusiñol, que considera que si el País Basc no se’n surt “farà una reflexió de país” que tancarà una etapa.
Antoni Batista, excorresponsal de La Vanguardia a Bilbao i autor d’una munió de llibres sobre el conflicte basc, ha descrit la dificultat de fer periodisme quan la basquitis sí que existia. “L’objectivitat era la que marcava Madrid”, ha assegurat. Per tant, aplicar la “polifonia de les veus” que ell desitjava, és a dir, escoltar tots els bàndols, es veia com un gest d’equidistància. “Jo era vist com un tibi i un còmplice”, ha remarcat Batista.
Segons Joan Rusiñol, corresponsal de La Vanguardia al País Basc, el sobiranisme català ha patit un desencís respecte a Euskadi. El pla Ibarretxe va ser un punt d'inflexió perquè allà van quedar paleses les aspiracions del PNB i el seu esperit pragmàtic, ha defensat Rusiñol. Des de l'altra banda, Zunzunegi considera que "Catalunya ha arribat on és massa de pressa" i Batista veu certa "condescendència" per part dels nacionalistes bascos cap a Convergència per no haver aconseguit cap pacte fiscal.
I ara, què?
Rusiñol creu que la societat basca ha passat la pàgina de la lluita armada “massa ràpidament”. El corresponsal creu que el que toca ara és “escriure el relat d’allò que ha passat” perquè les ferides “segueixen del tot obertes”.
L’horitzó de les eleccions basques del 25-S també ha marcat el col·loqui. Per Rusiñol, Euskadi fixarà després d’aquests comicis “una nova proposta d’autogovern” que presentarà al pròxim executiu espanyol. A Catalunya, aquesta fase ja s’ha transitat amb l’Estatut, sosté el mateix Rusiñol, que considera que si el País Basc no se’n surt “farà una reflexió de país” que tancarà una etapa.