Jordi Cuixart: «Tot demòcrata, sobiranista o no, hauria de participar a la Diada»

Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és president d’Òmnium Cultural des del novembre del 2015. Aquesta serà la seva primera Diada com a responsable d’una de les entitats més emblemàtiques del catalanisme cívic. Empresari i activista, Cuixart es considera un exemple de com funciona l’ascensor social a Catalunya. Cinquanta-cinc anys després que Òmnium fos fundada per exponents de la burgesia, l’entitat és presidida per un fill de família obrera –pare badaloní i mare murciana que parlen en castellà- que ha aixecat una empresa de més de seixanta treballadors.  
 
-Tinc un amic independentista, que va participar en totes les grans mobilitzacions que s’han fet els darrers anys, però m’ha dit que aquest any no sabia si anar a la Diada perquè li feia mandra. Com el convenceria?

- Una de les principals raons per sortir al carrer és que cada vegada que ho hem fet han passat coses. I no gens menors. Cada vegada que ens hem mobilitzat el procés ha avançat. Amb el 9-N, amb el 27-S i amb totes les grans fites. Una altra raó és que el món ens mira. El nostre procés és interclassista, intergeneracional, plural, i ho hem de tornar a reiterar. I un tercer motiu és que aquestes mobilitzacions són útils de cara endins. Per no perdre aquest esperit d’haver nascut de la base.
 
- Què fa aquesta Diada diferent de la dels anys anteriors?

- Aquesta Diada se celebra en un estadi de pre-República catalana. L’estadi autonòmic ja ha acabat. Aquest element podria semblar també desmobilitzador, però nosaltres fem una crida a la responsabilitat d’un poble que cada vegada que se l’ha convocat ho ha fet. Per això és important omplir els carrers de Barcelona i de les altres quatre seus.

- Més de 200.000 inscrits són molts, pocs…?

- En aquest país som campions en amortitzar els èxits col·lectius. Qualsevol altre país del món que reunís 200.000 participants ja ho viuria com un èxit sense precedents. En canvi, nosaltres ho minimitzem. Serà un èxit, però volem que sigui un èxit massiu que desbordi el passeig de Sant Joan, a Barcelona, i les altres seus.
 

Jordi Cuixart Foto: Adrià Costa

- Hi ha cansament en sectors del sobiranisme per un excés de polèmiques?

- El que estem fent és molt complex. Aquest és un procés molt divers, representatiu de la riquesa ideològica del país. És important per això que tota la diversitat del catalanisme es posi d’acord en un mateix sentit. És una cosa que estem veient que a l’estat espanyol no saben fer perquè no tenen aquesta praxi de posar-se d’acord. Per això estem orgullosos dels nostres representants polítics, però també els demanem sentit d’estat i celeritat. La independència no és res més que un instrument per millorar les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Un milió i mig de catalans en situació de pobresa, un 21% en perill d’exclusió social, 800.000 persones víctimes de la pobresa energètica, més de 200.000 persones sense cap ingrés… Aquesta situació només es podrà revertir amb un estat propi.   
 
- No és un error fixar terminis de mesos per un procés que és tan complex?

- Nosaltres, com entitat, sempre parlem de grans consensos de país. No entrem en terminis de mesos, sinó en la cruesa de les dades. I tenim clar que l’estat espanyol no fa més que impugnar les lleis que aproven els representants legítims del poble català. El que passa és que el procés no té manual d’instruccions, i demana del sentit d’estat dels nostres polítics.
 
- S’ha generat un debat entorn el referèndum unilateral d'independènci, el RUI. Imaginem que el procés s’aboca a un referèndum unilateral, però que no hi volen participar els partits unionistes.

- Ómnium –que vol dir de tots- treballa per grans consensos. En tot allò que generi consens hi serem. I si el RUI acaba recollint el consens del moviment sobiranista, que ningú dubti que Òmnium hi serà. No tenim tant un posicionament de com arribar-hi com la certesa que aquest arribar-hi l’hem de fer junts. Fixi’s que no es parla mai del full de ruta d’Òmnium. Perquè el nostre full de ruta és aquell que és capaç d’aglutinar el màxim consens possible. El procés d’emancipació nacional no té manual d’instruccions. El paper d’Òmnium és més silent, més discret, abocat a un munt d’àmbits, com que 170.000 escolars escriguin literatura en català, al que representa la Nit de Santa Llúcia, tots els projectes de cohesió social que fem. Volem ser un pont d’entesa.
  
- Abans es referia al bloqueig de la política espanyola. Quina reflexió li mereix l’espectacle que està donant?

- El que és evident és que si el senyor Rajoy no és president del govern és per la negativa dels líders espanyols a reconèixer el dret de Catalunya al referèndum. El bloqueig de la política espanyola –d’altra banda, no comparable a cap situació política europea de les darreres dècades- es deu a la incapacitat dels líders espanyols per reconèixer el dret de Catalunya a elegir el seu futur. Si el PSOE ho reconegués, avui a l’estat espanyol hi hauria govern. És un espectacle lamentable. L’Estat judicialitza un conflicte polític que només pot tenir una sortida si és dialogada. Cap tribunal farà renegar als catalans del convenciment compartit de decidir el nostre futur. A Catalunya, diverses tradicions del catalanisme s’han posat d’acord en un tema tan complex com construir un estat propi, mentre que a l’estat espanyol partits més propers són incapaços per tirar endavant un govern. Cal dir que l’Estat té un govern provisional, però que en canvi no està auditat i que impugna lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. És una anomalia democràtica. Per això fem una crida a tots els demòcrates catalans a participar a la Diada.- Creu que els demòcrates que no se sentin independentistes també han d’anar a la Diada?  

- La crida que nosaltres fem és que totes aquelles persones que se sentin demòcrates participin a l’Onze de Setembre perquè és l’única manera de poder garantir la viabilitat de la democràcia a Catalunya. L’estat espanyol ha renunciat des de fa molt a defensar els interessos del conjunt de la societat catalana. La democràcia a Catalunya és qüestionada sistemàtica per tot un seguit de fets com el cas Fernández Díaz o per les 25 lleis impugnades pel TC. Des de fora de Catalunya s’atreveixen a trencar el gran consens de país que és l’escola catalana. Tot demòcrata, sobiranista o no, hauria de participar a la Diada. Avui, democràcia és República catalana.
 
- Òmnium Cultural és una entitat que des de la seva fundació ha sabut acompanyar l’evolució del país. Amb Jordi Porta, es va renovar profundament. Després, amb Muriel Casals i Quim Torra, va implicar-se en el procés sobiranista. Té prop de 60.000 socis, el que vol dir molta pluralitat. Es pot dir que han sabut reinventar-se moltes vegades.  

- Anem creixent. Des de novembre, quan vaig assumir la presidència, s’ha passat de 55.000 a 60.000. És una entitat molt diversa. Molta gent ens coneix per les nostres convocatòries de l’Onze de Setembre. Però abans, se’ns ha conegut per la Festa de la Llibertat, per la Flama del Canigó pels Països Catalans, la Nit de Santa Llúcia, per les activitats que fem en més de 30 seus a Catalunya. Òmnium Cultural és un èxit col·lectiu i ha anat adaptant la seva aportació a la societat d’acord amb les seves necessitats.
  
- Presideix Òmnium des del novembre del 2015. Què creu que pot aportar a l’entitat?

- Òmnium va ser fundat a inicis dels anys seixanta per cinc empresaris que formaven part de la burgesia de Barcelona. Avui, 55 anys més tard, és presidida per una persona com jo, que sóc també empresari, però fill de família treballadora, de mare murciana, que gràcies a com ha funcionat en aquest país l’ascensor social, he pogut tirar endavant el seu projecte industrial. A casa dels meus pares es parla castellà amb tota normalitat, i això el país no només ho accepta sinó que ho assumeix com una riquesa.  - En quina llengua parla vostè amb els seus pares?

- En català. I ells em parlen en català i parlen entre ells en castellà. Aquest país, més enllà del que ens vulguin fer creure, és el mateix que a l’any 1982, un grup de pares, la majoria castellanoparlants, de Santa Coloma de Gramenet va elaborar el primer projecte d’immersió lingüística perquè els seus fills fossin educats en llengua catalana. Això ja denota la força del missatge de Candel que la immigració no ha anat en detriment del sentiment de pertinença. El sentiment de pertinença no demana a la gent el que es parla a casa. Un dels nostres èxits col·lectius és que hem despolititzat la llengua. El catalanisme té com eix vertebrador la llengua i la cultura catalana, però el català ha sobreviscut i ha reviscolat com eina de comunicació perquè la societat l’ha vist com un actiu.
 
- És un empresari mitjà que té més de quaranta treballadors.

- Més de seixanta, en una empresa que té tretze anys d’història.
 
- Ha estat fundador de FemCat, que aplega un seguit d’empresaris sobiranistes. Quins canvis s’han produït pel que fa a la posició empresarial sobre el procés?

- El paper dels empresaris a Catalunya ha estat exemplar i d’una escrupolositat democràtica digna d’admiració. Les úniques declaracions que hi ha hagut en contra del procés han estat de persones que són representatives de grans patronals però que no són reconegudes per cap projecte empresarial ambiciós o haver contribuït a l’economia productiva. Cada persona és un vot, i jo estic orgullós de l’actitud dels empresaris a Catalunya. Hem de trencar tabús. Un empresari de l’economia productiva real és una persona compromesa, favorable a la cohesió social, que vol unes infraestructures que funcionin, una ocupació de qualitat. Hi ha una part important dels empresaris petits, mitjans i grans que tenen clar que això només és possible si Catalunya és capaç de gestionar els seus propis recursos. I això només és possible si tenim un estat propi. Les inversions estrangeres a Catalunya han batut rècords en nivell europeu. El procés no espanta els sectors econòmics europeus. Encara podria ser un revulsiu, que molta gent veu que aquest país funcionaria molt millor si tingués la capacitat de decidir sobre les infraestructures, el port, les xarxes de comunicació, etc. Crec que els empresaris s’han comportat molt bé i saben que cada persona és un vot.