04
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
22:18h
El debat sobre el futur del zoo de Barcelona ha traspassat les parets de l'Ajuntament de Barcelona i ha arribat a l'opinió pública. Hi ha dues postures enfrontades: la d'aquells que defensen que el zoo continuï com fins ara i la dels que exigeixen el seu tancament. Tanmateix, els sectors més conscienciats amb el benestar animal han de saber que la clausura del zoològic és una arma de doble tall que pot acabar sent una notícia terrible pels animals que hi viuen.
Durant els últims anys, molts zoològics han tancat les seves portes, sigui per raons econòmiques o per motius ètics. En molts d'ells, els animals han acabat traslladats a altres zoològics o, en el pitjor dels casos, venuts a col·leccionistes. Leonardo Anselmi, activista animalista i promotor de ZOO XXI, creu que és extremadament complicat retornar tots els animals al seu hàbitat i alerta que, si el zoo de Barcelona tanqués, els seus exemplars podrien acabar a altres zoològics en pitjors condicions.
Per això, Anselmi defensa un canvi de model progressiu que implicaria esterilitzar tots els animals. D'aquesta manera, no en naixeria cap més i poc a poc anirien morint els que ja hi són. És una aposta a llarg termini, que podria culminar en uns setanta anys.
Una tercera via: la reconversió
Entre la clausura i el manteniment, una opció guanya cada cop més pes: la reconversió. És precisament la proposta d'Anselmi, que també veu amb bons ulls l'exdirectora del zoo de Barcelona Carme Maté. No és casualitat que el govern d'Ada Colau hagi escollit Maté com la persona que pilotarà la taula de treball que ha de decidir el futur de l'espai.
Aquesta reconversió implica deixar de banda l'exhibició d'animals exòtics i apostar per la recuperació d'animals ferits o amenaçats, sobretot els autòctons. A més, també es vol potenciar les noves tecnologies amb tècniques de realitat virtual i 3D.
Els promotors d'aquest nou model començaran a recollir signatures al setembre. Un cop hagin reunit les 16.000 que necessiten, els grups municipals del consistori hauran de decidir si aposten per la reconversió. Els membres de ZOO XXI es mostren optimistes i creuen que Barcelona pot ser la primera ciutat del món "en deixar enrere el model de zoo del segle XIX i abraçar el zoo modern del segle XXI".
Per Anselmi, aquest nou zoo ha de ser un agent polític que faci servir el seu altaveu per denunciar casos de maltractament animal i hauria de tenir espais dins del seu recinte on es promocioni l'adopció d'animals.
Un altre aspecte clau és que el zoològic deixi de ser gestionat per l'empresa municipal Barcelona Serveis Municipals (BSM). Anselmi creu que no tenen cap coneixement sobre zoologia i, a més, que gestionen l'espai "amb una perspectiva mercantilista, de negoci". Per això, els promotors de ZOO XXI defensen que ha de ser un comitè d'experts de diferents àmbits els que han de decidir i gestionar aquest nou model de zoo.
Durant els últims anys, molts zoològics han tancat les seves portes, sigui per raons econòmiques o per motius ètics. En molts d'ells, els animals han acabat traslladats a altres zoològics o, en el pitjor dels casos, venuts a col·leccionistes. Leonardo Anselmi, activista animalista i promotor de ZOO XXI, creu que és extremadament complicat retornar tots els animals al seu hàbitat i alerta que, si el zoo de Barcelona tanqués, els seus exemplars podrien acabar a altres zoològics en pitjors condicions.
Per això, Anselmi defensa un canvi de model progressiu que implicaria esterilitzar tots els animals. D'aquesta manera, no en naixeria cap més i poc a poc anirien morint els que ja hi són. És una aposta a llarg termini, que podria culminar en uns setanta anys.
Una tercera via: la reconversió
Entre la clausura i el manteniment, una opció guanya cada cop més pes: la reconversió. És precisament la proposta d'Anselmi, que també veu amb bons ulls l'exdirectora del zoo de Barcelona Carme Maté. No és casualitat que el govern d'Ada Colau hagi escollit Maté com la persona que pilotarà la taula de treball que ha de decidir el futur de l'espai.
Aquesta reconversió implica deixar de banda l'exhibició d'animals exòtics i apostar per la recuperació d'animals ferits o amenaçats, sobretot els autòctons. A més, també es vol potenciar les noves tecnologies amb tècniques de realitat virtual i 3D.
La realitat virtual guanyaria pes en el nou model que proposa ZOO XXI Foto: José M. Gutiérrez
Els promotors d'aquest nou model començaran a recollir signatures al setembre. Un cop hagin reunit les 16.000 que necessiten, els grups municipals del consistori hauran de decidir si aposten per la reconversió. Els membres de ZOO XXI es mostren optimistes i creuen que Barcelona pot ser la primera ciutat del món "en deixar enrere el model de zoo del segle XIX i abraçar el zoo modern del segle XXI".
Per Anselmi, aquest nou zoo ha de ser un agent polític que faci servir el seu altaveu per denunciar casos de maltractament animal i hauria de tenir espais dins del seu recinte on es promocioni l'adopció d'animals.
Un altre aspecte clau és que el zoològic deixi de ser gestionat per l'empresa municipal Barcelona Serveis Municipals (BSM). Anselmi creu que no tenen cap coneixement sobre zoologia i, a més, que gestionen l'espai "amb una perspectiva mercantilista, de negoci". Per això, els promotors de ZOO XXI defensen que ha de ser un comitè d'experts de diferents àmbits els que han de decidir i gestionar aquest nou model de zoo.