31
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
01
de setembre
a les
14:01h
La Constitució del 1812, Cánovas del Castillo, Sagasta, Calvo Sotelo, Azaña, Espartero, el testament d’Isabel la Catòlica, Felip V… La galeria d’estàtues de la història d’Espanya s’ha fet de cos present en la primera fase del debat d’investidura. Potser el responsable ha estat Mariano Rajoy, qui en el seu discurs d’ahir va fer una apel·lació patriotera a la Constitució de Cadis, del 1812, coneguda com la Pepa (va ser aprovada el dia de Sant Josep) com a referent de la nació espanyola.
Sánchez recorre a Azaña contra Rajoy
Al matí, Pedro Sánchez ha invocat l’esperit de l’expresident de la República Manuel Azaña perquè el protegís davant l’allau de patrioterisme que havia lluït el candidat del PP. Concretament, una frase en què Azaña deia que “ningú té dret a monopolitzar el patriotisme, cap problema polític té escrita la seva solució en el codi del patriotisme”. Citar Azaña sempre queda bé. És una figura del liberalisme espanyol que, per la seva brillantor, sempre ha exercit fascinació en sectors ideològicament diversos. Durant un temps, José María Aznar el citava.
Sánchez no ha estat l’únic dels intervinents que ha recordat l’exdirigent republicà. Xavier Domènech, d’En Comú Podem, també ho ha fet. En aquest cas, per citar un elogi d’Azaña als catalans que el 1714 van combatre per “les llibertats espanyoles” contra el model borbònic i autoritari d’Estat. Mariano Rajoy no ha volgut deixar sense resposta la cita històrica i ha dit en una rèplica que “emprar Azaña per defensar el dret a l’autodeterminació m’ho hauria d’explicar amb claredat meridiana”.
“Antes azul que rota”
Joan Tardà, per ERC, ha al començar la seva intervenció, després de queixar-se de l’actitud del PSOE de no fer possible una alternativa al PP per la seva oposició al referèndum, s’ha referit a José Calvo Sotelo. Aquest dirigent de la dreta extrema, assassinat en vigílies de la Guerra Civil, va pronunciar una frase famosa: “Antes roja que rota”, referint-se a que seria preferible una Espanya en mans dels “rojos” que fracturada. Segons Tardà, molts socialistes feien com Calvo Sotelo, però en aquest cas amb un matís cromàtic: “Antes azul (el color del PP) que rota”.
El parlamentari independentista també ha fet una incursió per l’època dels Reis Catòlics, per negar la suposada antiguitat d’Espanya. Rajoy ha quedat sobtat quan ha escoltat com Tardà ha viatjat fins al testament d’Isabel la Catòlica, per assegurar que la dona de Ferran d’Aragó es feia dir tan sols reina de Castella. Ni rastre d’Espanya.
Tardà també ha volgut llegir un text dels anys seixanta de Manuel Fraga, el fundador del PP, on l’exministre de Franco recordava les diferents invasions espanyoles patides per Catalunya des dels temps remots dels Àustria, amb Felip IV, passant per Felip V, Espartero i els franquistes.
Fraga ha estat un dels dirigents citats per varis oradors. Pablo Iglesias ho ha fet vàries vegades per recordar que el PP havia estat fundat per exministres de la dictadura. Albert Rivera, de Ciutadans, ha volgut fer la seva cita de la transició, però en aquest cas ha estat elogiosa, sobre la figura d’Adolfo Suárez, a qui els “taronges” han convertit en el seu sant patró.
També han tingut el seu instant de record polítics de finals del segle XIX, del règim caciquil de la Restauració, com Cánovas del Castillo i Sagasta. Tardà i Pablo Iglesias han citat Cánovas del Castillo, un dels dirigents conservadors decimonònics i protector del pitjor caciquisme. Iglesias ha recordat que una de les primeres fundacions del PP s’anomenava precisament Cánovas del Castillo. És clar que la figura de Cánovas és més complexa. Ningú ha recordat una frase que se li atribueix de quan es va elaborar la Constitució de 1876. El vell escèptic va dir en el moment de redactar l’article sobre la nacionalitat: “És espanyol el que pot ser una altra cosa”.
Per anar al debat d’avui al Congrés s’havia de saber història. En una sessió com la que s’ha viscut, amb molta tensió acumulada, la cita als morts il·lustres de cada grup és sempre un recurs que dóna resultat. Encara que més d’un dels esmentats es deu estar removent a la tomba en funció de qui se’ls vol fer seus.
Sánchez recorre a Azaña contra Rajoy
Al matí, Pedro Sánchez ha invocat l’esperit de l’expresident de la República Manuel Azaña perquè el protegís davant l’allau de patrioterisme que havia lluït el candidat del PP. Concretament, una frase en què Azaña deia que “ningú té dret a monopolitzar el patriotisme, cap problema polític té escrita la seva solució en el codi del patriotisme”. Citar Azaña sempre queda bé. És una figura del liberalisme espanyol que, per la seva brillantor, sempre ha exercit fascinació en sectors ideològicament diversos. Durant un temps, José María Aznar el citava.
Sánchez no ha estat l’únic dels intervinents que ha recordat l’exdirigent republicà. Xavier Domènech, d’En Comú Podem, també ho ha fet. En aquest cas, per citar un elogi d’Azaña als catalans que el 1714 van combatre per “les llibertats espanyoles” contra el model borbònic i autoritari d’Estat. Mariano Rajoy no ha volgut deixar sense resposta la cita històrica i ha dit en una rèplica que “emprar Azaña per defensar el dret a l’autodeterminació m’ho hauria d’explicar amb claredat meridiana”.
“Antes azul que rota”
Joan Tardà, per ERC, ha al començar la seva intervenció, després de queixar-se de l’actitud del PSOE de no fer possible una alternativa al PP per la seva oposició al referèndum, s’ha referit a José Calvo Sotelo. Aquest dirigent de la dreta extrema, assassinat en vigílies de la Guerra Civil, va pronunciar una frase famosa: “Antes roja que rota”, referint-se a que seria preferible una Espanya en mans dels “rojos” que fracturada. Segons Tardà, molts socialistes feien com Calvo Sotelo, però en aquest cas amb un matís cromàtic: “Antes azul (el color del PP) que rota”.
El parlamentari independentista també ha fet una incursió per l’època dels Reis Catòlics, per negar la suposada antiguitat d’Espanya. Rajoy ha quedat sobtat quan ha escoltat com Tardà ha viatjat fins al testament d’Isabel la Catòlica, per assegurar que la dona de Ferran d’Aragó es feia dir tan sols reina de Castella. Ni rastre d’Espanya.
Tardà també ha volgut llegir un text dels anys seixanta de Manuel Fraga, el fundador del PP, on l’exministre de Franco recordava les diferents invasions espanyoles patides per Catalunya des dels temps remots dels Àustria, amb Felip IV, passant per Felip V, Espartero i els franquistes.
Fraga ha estat un dels dirigents citats per varis oradors. Pablo Iglesias ho ha fet vàries vegades per recordar que el PP havia estat fundat per exministres de la dictadura. Albert Rivera, de Ciutadans, ha volgut fer la seva cita de la transició, però en aquest cas ha estat elogiosa, sobre la figura d’Adolfo Suárez, a qui els “taronges” han convertit en el seu sant patró.
També han tingut el seu instant de record polítics de finals del segle XIX, del règim caciquil de la Restauració, com Cánovas del Castillo i Sagasta. Tardà i Pablo Iglesias han citat Cánovas del Castillo, un dels dirigents conservadors decimonònics i protector del pitjor caciquisme. Iglesias ha recordat que una de les primeres fundacions del PP s’anomenava precisament Cánovas del Castillo. És clar que la figura de Cánovas és més complexa. Ningú ha recordat una frase que se li atribueix de quan es va elaborar la Constitució de 1876. El vell escèptic va dir en el moment de redactar l’article sobre la nacionalitat: “És espanyol el que pot ser una altra cosa”.
Per anar al debat d’avui al Congrés s’havia de saber història. En una sessió com la que s’ha viscut, amb molta tensió acumulada, la cita als morts il·lustres de cada grup és sempre un recurs que dóna resultat. Encara que més d’un dels esmentats es deu estar removent a la tomba en funció de qui se’ls vol fer seus.