30
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
31
d'agost
a les
7:05h
Reminiscències de l’Espanya vella, ressons de pàtria antiga aquesta tarda a l’hemicicle del Congrés. Els diputats han escoltat un discurs del candidat a la investidura Mariano Rajoy embafat de referències a la “unidad” que ha sorprès el gruix de l’oposició. “La unitat és el nostre millor patrimoni històric”, ha proclamat. Ha fet una crida als partits que defensen els valors que la Constitució encarna i, al final, ha tornat a parlar d’unitat i igualtat entre els espanyols.
A diferència de l’anterior debat d’investidura, quan Pedro Sánchez amb prou feines va esmentar la situació a Catalunya, aquest cop ha estat diferent. Rajoy no només n’ha parlat, sinó que l’ha convertit en la gran protagonista. Un primer objectiu sembla clar: dinamitar les línies centrals del PSOE, posar en evidència les contradiccions entre el discurs nacional espanyol del partit de Pedro Sánchez i el dels seus possibles aliats, Podem i els nacionalistes, sense els quals tota suma alternativa és inviable.
D’altra banda, en el discurs de Rajoy hi ha molt objectiu electoralista. El PP afronta unes eleccions a Galícia en què els dos principals adversaris són el PSOE i el nacionalisme gallec, que podrien arribar a sumar forces. Rajoy té molt en ment el 25-S a Santiago de Compostel·la.
Barrar el pas a una alternativa
Des de l’inici del seu parlament, Rajoy ha llançat advertiments contra un possible govern al marge del PP, aquest govern que és inviable segons la dreta política i mediàtica, i també en opinió de figures com l’expresident Felipe González i alguns barons destacats. Barrar el pas a una hipotètica majoria alternativa ha estat un tema present en les paraules del líder del PP, qui ha fet un clam per evitar un govern “que no sigui una aventura de radicalisme, ineficàcia i incertesa”. Més endavant, ha dit que el seu govern es podia posar a treballar de seguida, mentre que un altre executiu perdria un any abans de posar ordre en les seves contradiccions.
Un altre govern que el que ell vol liderar seria per una altra cosa, ha dit: “un govern de mil colors”, “hipotecat per les exigències de partits el principal objectiu dels quals és desafiar les nostres institucions i trencar la unitat territorial”. Al fer tan explícita la referència a una possible majoria diferent a la liderada pel PP, Rajoy l’ha fet present, li ha donat cos davant l’hemicicle.
Contra l’alternativa, disciplinar Catalunya
Rajoy ha parlat del “desafiament que abusivament i demagògica es planteja des de les institucions autonòmiques de Catalunya”, i ha afirmat que “l’únic poble sobirà és el poble espanyol”. Però l’aspirant a continuar a La Moncloa ha superat totes les previsions quan s’ha endinsat en el terreny sempre relliscós de la “història sagrada” d’Espanya i ha dit que “se’ns elegeix per representar la sobirania completa. Això no ho hem inventat aquesta tarda. És així des del dia de Sant Josep de 1812, fa dos-cents anys”. D’aquesta manera, Rajoy ha convocat la Constitució aprovada el 19 de març del 1812, coneguda com “la Pepa”, per etzibar contra el procés català.
La Constitució de Cadis del 1812 és un text del primer liberalisme espanyol. Però és també un exponent del nacionalisme patri més tronat que és conscient que no pot presentar com a model de cohesió nacional el que va representar el franquisme.
Rajoy s’ha abonat a la retòrica més tòpica, afegint que “els espanyols portem formant part de la mateixa nació, la més antiga d’Europa, des de fa segles, en els que hem compartit la nostra història i la nostra cultura, els nostres èxits i els nostres fracassos, mesclant les nostres sangs i els nostres destins”.
El contingut del discurs, d'un to gris i amb poc tremp, ha estat vist com a decebedor fins i tot pels seus socis de Ciutadans. Diversos diputats del grup d'Albert Rivera han comentat a la sortida que el parlament de Rajoy havia estat avorrit. Juan Carlos Girauta, el portaveu, s'ha mostrat sorprès pel poc impuls mostrat per un candidat al qual només li falten sis vots per ser investit, i s'ha preguntat perquè no ha reclamat explícitament l'abstenció socialista. Un senyal del poc entusiasme que envolta la candidatura de Rajoy fins i tot en els seus aliats.
A diferència de l’anterior debat d’investidura, quan Pedro Sánchez amb prou feines va esmentar la situació a Catalunya, aquest cop ha estat diferent. Rajoy no només n’ha parlat, sinó que l’ha convertit en la gran protagonista. Un primer objectiu sembla clar: dinamitar les línies centrals del PSOE, posar en evidència les contradiccions entre el discurs nacional espanyol del partit de Pedro Sánchez i el dels seus possibles aliats, Podem i els nacionalistes, sense els quals tota suma alternativa és inviable.
D’altra banda, en el discurs de Rajoy hi ha molt objectiu electoralista. El PP afronta unes eleccions a Galícia en què els dos principals adversaris són el PSOE i el nacionalisme gallec, que podrien arribar a sumar forces. Rajoy té molt en ment el 25-S a Santiago de Compostel·la.
Barrar el pas a una alternativa
Des de l’inici del seu parlament, Rajoy ha llançat advertiments contra un possible govern al marge del PP, aquest govern que és inviable segons la dreta política i mediàtica, i també en opinió de figures com l’expresident Felipe González i alguns barons destacats. Barrar el pas a una hipotètica majoria alternativa ha estat un tema present en les paraules del líder del PP, qui ha fet un clam per evitar un govern “que no sigui una aventura de radicalisme, ineficàcia i incertesa”. Més endavant, ha dit que el seu govern es podia posar a treballar de seguida, mentre que un altre executiu perdria un any abans de posar ordre en les seves contradiccions.
Un altre govern que el que ell vol liderar seria per una altra cosa, ha dit: “un govern de mil colors”, “hipotecat per les exigències de partits el principal objectiu dels quals és desafiar les nostres institucions i trencar la unitat territorial”. Al fer tan explícita la referència a una possible majoria diferent a la liderada pel PP, Rajoy l’ha fet present, li ha donat cos davant l’hemicicle.
Contra l’alternativa, disciplinar Catalunya
Rajoy ha parlat del “desafiament que abusivament i demagògica es planteja des de les institucions autonòmiques de Catalunya”, i ha afirmat que “l’únic poble sobirà és el poble espanyol”. Però l’aspirant a continuar a La Moncloa ha superat totes les previsions quan s’ha endinsat en el terreny sempre relliscós de la “història sagrada” d’Espanya i ha dit que “se’ns elegeix per representar la sobirania completa. Això no ho hem inventat aquesta tarda. És així des del dia de Sant Josep de 1812, fa dos-cents anys”. D’aquesta manera, Rajoy ha convocat la Constitució aprovada el 19 de març del 1812, coneguda com “la Pepa”, per etzibar contra el procés català.
La Constitució de Cadis del 1812 és un text del primer liberalisme espanyol. Però és també un exponent del nacionalisme patri més tronat que és conscient que no pot presentar com a model de cohesió nacional el que va representar el franquisme.
Rajoy s’ha abonat a la retòrica més tòpica, afegint que “els espanyols portem formant part de la mateixa nació, la més antiga d’Europa, des de fa segles, en els que hem compartit la nostra història i la nostra cultura, els nostres èxits i els nostres fracassos, mesclant les nostres sangs i els nostres destins”.
El contingut del discurs, d'un to gris i amb poc tremp, ha estat vist com a decebedor fins i tot pels seus socis de Ciutadans. Diversos diputats del grup d'Albert Rivera han comentat a la sortida que el parlament de Rajoy havia estat avorrit. Juan Carlos Girauta, el portaveu, s'ha mostrat sorprès pel poc impuls mostrat per un candidat al qual només li falten sis vots per ser investit, i s'ha preguntat perquè no ha reclamat explícitament l'abstenció socialista. Un senyal del poc entusiasme que envolta la candidatura de Rajoy fins i tot en els seus aliats.