30
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
17:30h
La política espanyola presenta elements de vodevil. Aquest dimarts, a les quatre de la tarda, comença al Congrés el ple d’investidura de Mariano Rajoy, el candidat proposat pel rei Felip VI. El líder del PP encara el mateix model d’investidura que havia criticat en el candidat del PSOE quan aquest va acceptar l’encàrrec reial, un cop el president en funcions va declinar. Si en aquell moment, el Partit Popular i tot l’aparell mediàtic de la dreta va abraonar-se contra el secretari general socialista per anar a la investidura sabent que no tenia els vots necessaris, ara el PP ataca el PSOE per no facilitar-li la investidura amb la seva abstenció.
En el mes de març, eren els dirigents del PP els qui ridiculitzaven l’intent d’una investidura sense prou suports. En canvi, era Pedro Sánchez qui clamava contra el “bloqueig”. Ara és Rajoy qui exigeix responsabilitat –bàsicament als socialistes- per sortir del punt mort. Però la crua realitat és que, emulant el trajecte recorregut pel líder del PSOE, Mariano Rajoy serà aquest divendres el segon candidat a La Moncloa des de la recuperació de la democràcia que no serà investit. Un fet que mostra l’excepcionalitat del moment polític que viu Espanya.
El mateix escenari que el març
Tot està preparat al Congrés dels Diputats perquè comenci el ple. Avui s’escoltarà tan sols el discurs del candidat, convertit en únic actor protagonista de l’obra. El mateix va passar el dimarts 1 de març. L’endemà, dimecres, intervindran tots els grups i es farà la primera votació. Si no s’arriba als 176 vots, la sessió es reprendrà 48 hores després, el 2 de setembre. El procediment és el mateix que el març i el resultat tot indica que serà també el d’una investidura fracassada. Això sí, amb unes xifres quantitativament diferents. En aquell cas, Sánchez només va aplegar 131 vots favorables, i Rajoy en té lligats 170.
El vot de Coalició Canària
Es donarà el fet curiós que la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que el mes de març va donar suport a la investidura de Sánchez, ho farà ara a favor del candidat Rajoy. Enmig dels canvis i giragonses d’uns i altres, cal subratllar la “coherència” de la parlamentària de CC: sempre vota a favor del candidat que sigui.
La por a que Sánchez ho intenti
La sessió d’avui ha vingut precedida per l’encontre entre Rajoy i Sánchez d’ahir al Congrés. Un simple formalisme "prescindible" –en paraules del mateix Sánchez-. Però la roda de premsa posterior del líder del PSOE va tornar a despertar el “fantasma”: la possibilita que, derrotat Rajoy divendres, es pugui obrir un escenari nou. La calculada ambigüitat del dirigent socialista (“quan arribi aquest riu, creuarem aquest pont” i “el PSOE estarà en la solució”) deixa les portes obertes a nous escenaris.
Res indica que Sánchez disposi de marge de maniobra per intentar-ho. La pressió dels barons del seu partit més aviat va en sentit contrari, cap a forçar una abstenció, però el simple fet que el secretari general socialista no hagi negat de manera rotunda que ho pugui intentar ha desfermat tot tipus d’especulacions. El realisme ve dels fets inapel·lables: caldria el suport de podem més algun tipus d’entesa amb les forces sobiranistes.