memòria històrica

La justícia argentina investiga un assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus el 1973

El germà de Cipriano Martos declara als Jutjats de Sabadell a requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría

La família ha traslladat el cas a Sud-amèrica, després de la passivitat de la justícia espanyola

, Sabadell | 30/08/2016 a les 15:08h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat, franquisme, memòria històrica, judici, Guàrdia Civil, Reus, Argentina, Sabadell
Antonio Martos i la seva esposa, amb una foto de Cipriano | Albert Segura
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha ferides que per molt que passi el temps segueixen obertes, i la Guerra Civil i la dictadura són l’origen de moltes que encara avui dia pateix una generació castigada per la història. És el cas d’Antonio Martos, que davant la passivitat que diu haver trobat a l’estat espanyol, ha decidit denunciar davant la justícia argentina l'assassinat del seu germà Cipriano l’any 1973 a mans de la Guàrdia Civil, a la caserna de Reus. Avui ha declarat als Jutjats de Sabadell, ciutat on viu i on també hi vivia el seu germà.
 
Cipriano Martos va ser detingut l’agost de 1973 juntament amb altres companys en una batuda a Reus, i el van traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil el 25 d’aquell mateix mes. “Tres dies més tard el van dur a l’hospital Sant Joan de Reus, on l’acusaven d’haver-se pres ell mateix a petites glopades un líquid àcid que hi havia a la sala d’interrogatoris de la caserna”, explica Felipe Moreno, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, i que avui ha acompanyat Martos als Jutjats.
 
Aquesta circumstància genera molts dubtes, donat que si teòricament tenia l'esòfag cremat per l’àcid, difícilment podria haver explicat als jutges del Tribunal 1 i 2 de Reus res al respecte, apunta. “Senzillament, no podia parlar”, explica Moreno. Finalment, el 17 de setembre va morir i al 18 van arribar els familiars, sense que poguessin veure’n el cos. El 20 el van enterrar en una fossa comuna, teòricament amb el consentiment del pare, però que en cap moment es va desplaçar fins al lloc.
 
A la porta dels Jutjats de Sabadell, Antonio Martos es mostrava visiblement nerviós amb la seva dona. Hi ha arribat emocionat, i ha estat rebut pels companys de la Xarxa, amb una bandera republicana i un cartell amb la foto del seu germà i el text: "Assassinat pels feixistes el 17 de setembre de 1973".
 
“Em temo que el llarg temps que ha passat faci que possiblement visquin pocs dels que van torturar el meu germà, i també pot ser que els que quedin no siguin els màxims responsables dels fets, però com a mínim espero que reconeguin el mal que han fet”, ha explicat abans de passar pels jutjats. Martos també ha expressat el seu desig que amb accions com aquesta es vagi sabent més de les atrocitats fetes durant la dictadura, tot i lamentar que sigui la justícia argentina qui faci un gest que hauria de fer l’espanyola.
 
De fet, el requeriment l'ha fet la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la Causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o lesa humanitat comesos pel franquisme i en la transició, del 17 de juliol de 1936 al 15 de juny del 1977. Tot i això, les proves s’han d’aportar davant de la Justícia de casa nostra, motiu pel qual Martos ha hagut de declarar davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Sabadell.
 
De proves en tenen poques, donat que s’han extraviat o perdut, segons han explicat fonts de la xarxa. Ara per ara, i de manera extraoficial, tenen les identitats dels set agents de la Guàrdia Civil que van practicar les tortures, alguns dels quals ja han mort.

Un obrer comunista mort per la Guàrdia Civil

Cipriano Martos Jiménez, nascut el 1942 a Loja (Granada), va marxar del seu poble natal amb la seva família per les dures condicions de la postguerra. Va treballar com a jornaler a Morón de la Frontera (Sevilla), com a miner a Teruel, a les fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa i com a manyà a Reus. Des de jove va estar afiliat a sindicats com Comissions Obreres i la Oposició Sindical Obrera, i també va militar al PCE i al FRAP.

L'agost de 1973 la Guàrdia Civil va detenir Martos, juntament amb altres companys, en una batuda a Reus. El 25 d'agost el van portar a la caserna de la població per ser interrogat, i dos dies més tard el van obligar a beure d'un recipient amb productes corrosius. El van traslladar a l'hospital Sant Joan de Reus, on va acabar morint la nit del dia 17 de setembre. El van enterrar tres dies més tard, sense que la família el pogués veure, en una fossa comuna del cementiri de Reus.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

...
Anònim, 30/08/2016 a les 17:11
+21
-21
Una democracia consolidada....
Vergonyós !!
Anònim, 30/08/2016 a les 17:19
+22
-22
Masses dubtes i fets que costen molt de justificar. Massa mandre i desidi per part de les autoritats a qui correspon aclarir aquests fets, qui amaga te por?.

Vergonya per un govern i país que s'autoproclama democràtic, fàstic d'injustícies ......
114.000 dessapareguts durant la dictadura ...
Francina, 30/08/2016 a les 23:00
+7
-10
... A més de tortures, presó i exili. I Fraga Iribarne exercint de polític. I Martin Villa tan pinxo ell. Recordo la temible comissaria de Via Laietana. I com apareixien els grisos a les 6 de la tarda al capdamunt de les Rambles disparant bales de goma. I ningú ha demanat responsabilitats. I els morts segueixen abandonats en una soledat fosca que va provocar el feixisme. I any rere any, ningú ha mogut un dit per retornar la dignitat a qui va ser castigat, assassinat, injustament. Espanya està malalta. I la seva malaltia no té cura. Ja estem veient com segueix aspirant al poder el partit més corrupte d'Espanya.
Viviu entre criminals
General Joseph de Moragues, 31/08/2016 a les 14:27
+4
-2
Mentre els torturaven a baix, a dalt de la ¨casa cuartel ¨ hi vivien les famílies dels botxins plàcidament. Les dones i fills, seran còmplices també ?
Això és espanya, la ¨fiesta nacional ¨. L'únic lloc del mon que la tortura és la festa tradicional.
Son la vergonya d'occident!!
España putrefacta es troba en fase terminal.
Tot això ho pagaran car, per desgracia com sempre, justos per pecadors.
Espanya tornarà a ser el que ha sigut sempre; misèria.
Adéu Espanya!!!

Franco no ha muerto
Mar Caspanya, 31/08/2016 a les 14:43
+3
-1
Per si algú ho dubtava, ha de venir una jutgessa argentina, la mateixa que va tapar les vinculacions del seu President Menem amb el diner del narcotràfic, per desenterrar els assassinats pel franquisme. I d'això en diuen democràcia. Potser si, democràcia a l'estil Putin, Erdogan o Maduro però en qualsevol cas no democràcia digna d'estar dins la CE.
Convido a tothom a buscar quina connexió té aquesta jutgessa amb Baltasar Garzón.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
Entrades anteriors »
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Ferran Casas
01/01/1970
Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat