memòria històrica

La justícia argentina investiga un assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus el 1973

El germà de Cipriano Martos declara als Jutjats de Sabadell a requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría

La família ha traslladat el cas a Sud-amèrica, després de la passivitat de la justícia espanyola

, Sabadell | 30/08/2016 a les 15:08h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat, franquisme, memòria històrica, judici, Guàrdia Civil, Reus, Argentina, Sabadell
Antonio Martos i la seva esposa, amb una foto de Cipriano | Albert Segura
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha ferides que per molt que passi el temps segueixen obertes, i la Guerra Civil i la dictadura són l’origen de moltes que encara avui dia pateix una generació castigada per la història. És el cas d’Antonio Martos, que davant la passivitat que diu haver trobat a l’estat espanyol, ha decidit denunciar davant la justícia argentina l'assassinat del seu germà Cipriano l’any 1973 a mans de la Guàrdia Civil, a la caserna de Reus. Avui ha declarat als Jutjats de Sabadell, ciutat on viu i on també hi vivia el seu germà.
 
Cipriano Martos va ser detingut l’agost de 1973 juntament amb altres companys en una batuda a Reus, i el van traslladar a la caserna de la Guàrdia Civil el 25 d’aquell mateix mes. “Tres dies més tard el van dur a l’hospital Sant Joan de Reus, on l’acusaven d’haver-se pres ell mateix a petites glopades un líquid àcid que hi havia a la sala d’interrogatoris de la caserna”, explica Felipe Moreno, membre de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, i que avui ha acompanyat Martos als Jutjats.
 
Aquesta circumstància genera molts dubtes, donat que si teòricament tenia l'esòfag cremat per l’àcid, difícilment podria haver explicat als jutges del Tribunal 1 i 2 de Reus res al respecte, apunta. “Senzillament, no podia parlar”, explica Moreno. Finalment, el 17 de setembre va morir i al 18 van arribar els familiars, sense que poguessin veure’n el cos. El 20 el van enterrar en una fossa comuna, teòricament amb el consentiment del pare, però que en cap moment es va desplaçar fins al lloc.
 
A la porta dels Jutjats de Sabadell, Antonio Martos es mostrava visiblement nerviós amb la seva dona. Hi ha arribat emocionat, i ha estat rebut pels companys de la Xarxa, amb una bandera republicana i un cartell amb la foto del seu germà i el text: "Assassinat pels feixistes el 17 de setembre de 1973".
 
“Em temo que el llarg temps que ha passat faci que possiblement visquin pocs dels que van torturar el meu germà, i també pot ser que els que quedin no siguin els màxims responsables dels fets, però com a mínim espero que reconeguin el mal que han fet”, ha explicat abans de passar pels jutjats. Martos també ha expressat el seu desig que amb accions com aquesta es vagi sabent més de les atrocitats fetes durant la dictadura, tot i lamentar que sigui la justícia argentina qui faci un gest que hauria de fer l’espanyola.
 
De fet, el requeriment l'ha fet la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la Causa 4591/2010 per crims de genocidi i/o lesa humanitat comesos pel franquisme i en la transició, del 17 de juliol de 1936 al 15 de juny del 1977. Tot i això, les proves s’han d’aportar davant de la Justícia de casa nostra, motiu pel qual Martos ha hagut de declarar davant la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Sabadell.
 
De proves en tenen poques, donat que s’han extraviat o perdut, segons han explicat fonts de la xarxa. Ara per ara, i de manera extraoficial, tenen les identitats dels set agents de la Guàrdia Civil que van practicar les tortures, alguns dels quals ja han mort.

Un obrer comunista mort per la Guàrdia Civil

Cipriano Martos Jiménez, nascut el 1942 a Loja (Granada), va marxar del seu poble natal amb la seva família per les dures condicions de la postguerra. Va treballar com a jornaler a Morón de la Frontera (Sevilla), com a miner a Teruel, a les fàbriques tèxtils de Sabadell i Terrassa i com a manyà a Reus. Des de jove va estar afiliat a sindicats com Comissions Obreres i la Oposició Sindical Obrera, i també va militar al PCE i al FRAP.

L'agost de 1973 la Guàrdia Civil va detenir Martos, juntament amb altres companys, en una batuda a Reus. El 25 d'agost el van portar a la caserna de la població per ser interrogat, i dos dies més tard el van obligar a beure d'un recipient amb productes corrosius. El van traslladar a l'hospital Sant Joan de Reus, on va acabar morint la nit del dia 17 de setembre. El van enterrar tres dies més tard, sense que la família el pogués veure, en una fossa comuna del cementiri de Reus.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

...
Anònim, 30/08/2016 a les 17:11
+21
-21
Una democracia consolidada....
Vergonyós !!
Anònim, 30/08/2016 a les 17:19
+22
-22
Masses dubtes i fets que costen molt de justificar. Massa mandre i desidi per part de les autoritats a qui correspon aclarir aquests fets, qui amaga te por?.

Vergonya per un govern i país que s'autoproclama democràtic, fàstic d'injustícies ......
114.000 dessapareguts durant la dictadura ...
Francina, 30/08/2016 a les 23:00
+7
-10
... A més de tortures, presó i exili. I Fraga Iribarne exercint de polític. I Martin Villa tan pinxo ell. Recordo la temible comissaria de Via Laietana. I com apareixien els grisos a les 6 de la tarda al capdamunt de les Rambles disparant bales de goma. I ningú ha demanat responsabilitats. I els morts segueixen abandonats en una soledat fosca que va provocar el feixisme. I any rere any, ningú ha mogut un dit per retornar la dignitat a qui va ser castigat, assassinat, injustament. Espanya està malalta. I la seva malaltia no té cura. Ja estem veient com segueix aspirant al poder el partit més corrupte d'Espanya.
Viviu entre criminals
General Joseph de Moragues, 31/08/2016 a les 14:27
+4
-2
Mentre els torturaven a baix, a dalt de la ¨casa cuartel ¨ hi vivien les famílies dels botxins plàcidament. Les dones i fills, seran còmplices també ?
Això és espanya, la ¨fiesta nacional ¨. L'únic lloc del mon que la tortura és la festa tradicional.
Son la vergonya d'occident!!
España putrefacta es troba en fase terminal.
Tot això ho pagaran car, per desgracia com sempre, justos per pecadors.
Espanya tornarà a ser el que ha sigut sempre; misèria.
Adéu Espanya!!!

Franco no ha muerto
Mar Caspanya, 31/08/2016 a les 14:43
+3
-1
Per si algú ho dubtava, ha de venir una jutgessa argentina, la mateixa que va tapar les vinculacions del seu President Menem amb el diner del narcotràfic, per desenterrar els assassinats pel franquisme. I d'això en diuen democràcia. Potser si, democràcia a l'estil Putin, Erdogan o Maduro però en qualsevol cas no democràcia digna d'estar dins la CE.
Convido a tothom a buscar quina connexió té aquesta jutgessa amb Baltasar Garzón.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
01/01/1970
Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona
Tensió entre membres ultres i antifeixistes | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
Dues manifestacions han coincidit a la mateixa hora a la part alta de la Rambla per l'atemptat
Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta | Míriam Hatibi
Esteve Plantada
01/01/1970
La portaveu de la Fundació Ibn Battuta i analista de dades assegura en aquesta entrevista a NacióDigital que els terroristes busquen "estigmatitzar tota una comunitat, la dels musulmans"
Mapa dels fets de l'atemptat terrorista a Barcelona | Guillem Bellafont
01/01/1970
L'atac a la Rambla reivindicat per Estat Islàmic commociona la capital catalana | En total, hi ha 14 morts i centenars de ferits | Els Mossos abaten cinc terroristes en un intent d'atemptat a Cambrils durant la matinada
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"