29
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
21:39h
“Avui, el Brasil, el món i la història ens observen”. La frase és de Dilma Rousseff, encara formalment presidenta del Brasil, en la sessió celebrada pel Senat dins del procés d’impeachment contra ella. Acompanyada de dirigents de la seva organització, el Partit dels Treballadors (PT), amb l’expresident del país Luiz Ignacio da Silva, Lula, al davant, Rousseff ha fet una intervenció plena de referències a la història. Ha titllat de cop d’estat el procés engegat per l’oposició política i ha rebutjat totes les acusacions (els “crims de responsabilitat”).
Rousseff ha volgut contraposar l’operació del parlament, segons ella animat per una elit, als interessos de la majoria de la població. “Vivim un intent de ruptura democràtica”, ha exclamat la líder del PT. Tot seguit, Dilma s’ha posat a disposició dels senadors, que han començat el torn de preguntes. Una de les figures més rellevants de l’oposició, la senadora Ana Amélia, li ha dit que no es pot afirmar que hi ha cop d’estat quan se segueix un procediment constitucional: “La seva presència aquí desmenteix un cop”. Dilma ha estat ràpida a contestar, tot afirmant que “un cop militar no, però sí un cop de tipus parlamentari”.
Si no hi ha cap canvi a darrera hora, serà el dimecres proper quan el Senat brasiler votarà, de manera definitiva, sobre l'impeachment contra Dilma Rousseff. Conclourà aleshores el drama polític iniciat el maig passat. Però com tantes vegades al Brasil, aquest serà tan sols un episodi. La trencadissa provocada pel procés contra Rousseff amenaça greument l'estabilitat política i social.
La memòria de Vargas i Goulart
Ha cridat l’atenció les referències fetes per Rousseff a altres presidents que van patir la ira i l’enemistat dels poders tradicionals. Com Getúlio Vargas, exponent del populisme brasiler, qui va haver de plantar cara a una ofensiva de la dreta brasilera abans d’acabar engegant-se un tret. Certament, un mal precedent.
La líder del PT ha citat també Joao Goulart, president a inicis dels anys seixanta, que va voler tirar endavant un programa de reformes socials i va topar amb un bloc d’interessos que el va aterrar. L’any 1964, un cop militar el va derrocar, inaugurant una llarga etapa de governs militars de quasi vint anys. Convocant la memòria de Vargas i Goulart, Rousseff ha volgut dramatitzar al màxim l’actual crisi política, donant una èpica a la seva defensa en una societat que –conclòs el parèntesi olímpic- comença a esquerdar-se.
Rousseff ha volgut contraposar l’operació del parlament, segons ella animat per una elit, als interessos de la majoria de la població. “Vivim un intent de ruptura democràtica”, ha exclamat la líder del PT. Tot seguit, Dilma s’ha posat a disposició dels senadors, que han començat el torn de preguntes. Una de les figures més rellevants de l’oposició, la senadora Ana Amélia, li ha dit que no es pot afirmar que hi ha cop d’estat quan se segueix un procediment constitucional: “La seva presència aquí desmenteix un cop”. Dilma ha estat ràpida a contestar, tot afirmant que “un cop militar no, però sí un cop de tipus parlamentari”.
Si no hi ha cap canvi a darrera hora, serà el dimecres proper quan el Senat brasiler votarà, de manera definitiva, sobre l'impeachment contra Dilma Rousseff. Conclourà aleshores el drama polític iniciat el maig passat. Però com tantes vegades al Brasil, aquest serà tan sols un episodi. La trencadissa provocada pel procés contra Rousseff amenaça greument l'estabilitat política i social.
La memòria de Vargas i Goulart
Ha cridat l’atenció les referències fetes per Rousseff a altres presidents que van patir la ira i l’enemistat dels poders tradicionals. Com Getúlio Vargas, exponent del populisme brasiler, qui va haver de plantar cara a una ofensiva de la dreta brasilera abans d’acabar engegant-se un tret. Certament, un mal precedent.
La líder del PT ha citat també Joao Goulart, president a inicis dels anys seixanta, que va voler tirar endavant un programa de reformes socials i va topar amb un bloc d’interessos que el va aterrar. L’any 1964, un cop militar el va derrocar, inaugurant una llarga etapa de governs militars de quasi vint anys. Convocant la memòria de Vargas i Goulart, Rousseff ha volgut dramatitzar al màxim l’actual crisi política, donant una èpica a la seva defensa en una societat que –conclòs el parèntesi olímpic- comença a esquerdar-se.