27
d'agost
del
2016
Actualitzat
a les
18:08h
El Districte de Nou Barris ha detectat 232 plaques d'habitatge franquistes que encara avui dia es conserven en edificis construïts durant la dictadura. Així ho reflecteix el catàleg que ha elaborat l'Assemblea d'Aturades i Aturats de Nou Barrris per encàrrec del Govern del Districte.
L'inventari s'ha finalitzat aquest estiu, i ha localitzat i classificat tott tipus de simbologia franquista present al districte. Per fer-lo l'Ajuntament ha contractat un equip de sis persones en situació d'atur, la majoria de llarga durada, per realitzar un mapeig exhaustiu de les plaques franquistes instal·lades en les façanes dels edificis del districte. Hi havia fins a 700 punts per inspeccionar, però en molts casos les plaques han estat retirades pels mateixos veïns.
En base a aquesta feina, s'ha realitzat un informe incorporant a les adreces assenyalades les fotos de les plaques existents o bé l'espai que ocupaven abans de ser retirades pels veïns/veïnes.
Segona fase del procés de retirada
Un cop inventariades i documentades, durant la tardor s'adreçarà una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s'indicarà la voluntat del Govern de Barcelona de retirar-les. Se'ls donarà un termini de resposta, i se'ls informarà que l'Ajuntament es farà càrrec de la retirada de la placa i de l'arranjament de l'espai on estava col·locada. En cas de no rebre resposta, l'Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d'acord amb la Llei 52/2007 de Memòria Històrica.
No queda cap escultura franquista a l'espai públic
Actualment, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l'espai públic. Però encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d'ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris, i moltes d'aquestes estan repartides per Nou Barris.
La Llei de Memòria Històrica indica que els privats s'han d'adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l'administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text, a més, no cedeix la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.
No obstant, el Districte considera que el simple fet de condicionar l'accés dels particulars i col·lectius i entitats privades a subvencions públiques no és suficient, i per aquest motiu impulsa proactivament l'eliminació del llegat del franquisme que continua visible al territori.
Altres actuacions
A més de la retirada de plaques i símbols, el Govern municipal treballa per revisar el nomenclàtor del Districte i obrir-lo a persones, entitats i associacions defensores de llibertats i protagonistes de diferents lluites, i a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats. I es farà tenint en compte la perspectiva de gènere, ja que es considera que els noms femenins estan infrarepresentats.
L'inventari s'ha finalitzat aquest estiu, i ha localitzat i classificat tott tipus de simbologia franquista present al districte. Per fer-lo l'Ajuntament ha contractat un equip de sis persones en situació d'atur, la majoria de llarga durada, per realitzar un mapeig exhaustiu de les plaques franquistes instal·lades en les façanes dels edificis del districte. Hi havia fins a 700 punts per inspeccionar, però en molts casos les plaques han estat retirades pels mateixos veïns.
En base a aquesta feina, s'ha realitzat un informe incorporant a les adreces assenyalades les fotos de les plaques existents o bé l'espai que ocupaven abans de ser retirades pels veïns/veïnes.
Segona fase del procés de retirada
Un cop inventariades i documentades, durant la tardor s'adreçarà una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s'indicarà la voluntat del Govern de Barcelona de retirar-les. Se'ls donarà un termini de resposta, i se'ls informarà que l'Ajuntament es farà càrrec de la retirada de la placa i de l'arranjament de l'espai on estava col·locada. En cas de no rebre resposta, l'Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d'acord amb la Llei 52/2007 de Memòria Històrica.
No queda cap escultura franquista a l'espai públic
Actualment, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l'espai públic. Però encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d'ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris, i moltes d'aquestes estan repartides per Nou Barris.
La Llei de Memòria Històrica indica que els privats s'han d'adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l'administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text, a més, no cedeix la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.
No obstant, el Districte considera que el simple fet de condicionar l'accés dels particulars i col·lectius i entitats privades a subvencions públiques no és suficient, i per aquest motiu impulsa proactivament l'eliminació del llegat del franquisme que continua visible al territori.
Altres actuacions
A més de la retirada de plaques i símbols, el Govern municipal treballa per revisar el nomenclàtor del Districte i obrir-lo a persones, entitats i associacions defensores de llibertats i protagonistes de diferents lluites, i a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats. I es farà tenint en compte la perspectiva de gènere, ja que es considera que els noms femenins estan infrarepresentats.