28
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
8:44h
Els catalans estem per tot arreu. Allà on viatgem podem trobar rastres del pas dels nostres ancestres. Però l'Argentina és, probablement, un dels llocs del món on més petjada hem deixat. Els primers catalans van creuar l'oceà Atlàntic i van arribar al sud del continent americà la segona meitat del segle XVIII. I, des de llavors, fins a l'actualitat.
L'empremta dels catalans al llarg de la història argentina ha estat tan important que molts dels seus noms encara es poden llegir als carrers de Buenos Aires o a municipis del país. A la província de Córdoba, hi ha una localitat anomenada Bialet Massé, en homenatge al metge i advocat català, artífex del primer gran dic-embassament d'Amèrica Llatina.
L'orfebre més important de l'Argentina, encarregat durant dècades de crear el "Bastó de comandament o presidencial" encara és un Pallarols. El primer es va establir a la capital el 1750. I el català Blai Parera i Moret és l'autor de l'himne nacional argentí, del 1813.
La Companyia de Minyons Catalans va ser una milícia que participà en la reconquesta de Buenos Aires durant la invasió anglesa el 1806. Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu la van impulsar. També s'hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac. El 1809, aquest cos de voluntaris va participar en la revolta contra el virrei Liniers, moviment que acabaria amb la revolució de maig del 1810 i la proclamació de la independència de l'Argentina el 1816.
"La societat argentina té molta relació amb Catalunya, potser per la quantitat d'argentins que viuen allà. Potser per Messi, però inclús abans", explica Josep Puig Bóo, l'actual president del Casal de Catalunya de Buenos Aires. "Una de les revistes d'humor argentines més important es diu Barcelona, perquè bona part dels amics que la van fundar eren de la capital catalana. I tothom té o ha tingut un familiar o conegut català".
Els casals catalans donen a conèixer Catalunya, la cultura i la llengua catalana arreu. Actualment, es calcula que hi ha més d'un centenar de centres amb aquesta missió i estan repartits per 38 països. A l'Argentina n'hi ha 16.
El més històric, el de Buenos Aires
El Casal de Catalunya va obrir les seves portes el 1886 i, actualment, és la segona institució catalana més antiga del país. La primera va ser el Montepío de Montserrat, creat en 1857, per donar ajuda social i curar els malalts.
"Històricament el Casal era un punt de trobada de tots aquells que fugien de la guerra o venien amb gana. Com no tornaven a Catalunya mai més, necessitaven mantenir l'idioma, les tradicions, conservar les cançons, la cultura i celebrar les festes", continua Puig Bóo. "Pel Casal van passar Francesc Macià, Pau Casals o Margarida Xirgu, entre molts altres noms il·lustres. Era el centre d'acollida de gent que demanava ajuda pels refugiats en França o per mantenir el govern català en l'exili. Buenos Aires va ser sempre un lloc de referència".
Situat en el cèntric barri de San Telmo, dins del nucli antic de la capital argentina, el terreny del Casal va ser comprat per Lluís Castells i la seva dona basca Elisa Uriburu. L'edifici és magnífic, té més de cinc mil metres quadrats i inclou la biblioteca catalana més important de tot el continent americà. "Tenim dues revistes que van començar a publicar-se el 1916: "Catalonia" i "Ressorgiment" i que ara estan en procés de digitalització. Totes dues van mantenir viva la flama de la identitat i la cultura catalana durant els anys de l'exili".
D'altra banda, la biblioteca del Casal Catalunya de Buenos Aires conserva la quantitat més gran d'obres de teatre traduïdes en català.
"Durant la dictadura franquista només aquí podíem representar obres en la nostra llengua", segueix relatant emocionat Puig Bóo, mentre mostra els exemplars de fa un segle. "Contradiccions de la vida, aquesta biblioteca no forma part de la Xarxa de Biblioteques públiques de Catalunya, tot i que abans de la guerra civil sí que ho era, perquè el Casal era comissionat de premsa".
L'altra gran joia d'aquest centre és el Teatre Margarida Xirgu, pel qual han passat reconeguts artistes durant generacions. Avui continua en actiu i és espai de trobades multitudinàries.
El procés català a milers de quilòmetres de distància
Els casals catalans a l'Argentina són molt pocs comparats amb el centenar de casals bascos. Però la tasca que fan a més de 10 mil quilòmetres de distància és enorme.
Gustau Capdevila és advocat i secretari del Casal dels Països Catalans de la ciutat de La Plata, fill i nét de catalans. "Treballem intensament perquè tothom conegui el fet diferencial català, que som una nació mil·lenària, que tenim una llengua, que no som Espanya. És igual si Espanya no vol reconèixer la independència de Catalunya. Cal fer-la igualment".
El model dels casals ara ha canviat respecte al principi del segle XX, quan molts deixaven enrere una terra, a la qual possiblement no tornarien. Ara s'obren les portes a terceres i quartes generacions, descendents de catalans, a més dels catalanòfils.
El pare de l'arquitecta Mercè Porqueres era del Priorat. Va viatjar a l'Argentina a principis del segle XX per uns mesos però, finalment, va passar la resta de la seva vida. Farà uns vint anys que ella, juntament amb altres catalans de segones i terceres generacions, van fundar el Casal de Catalunya de Paraná. "Ens ocupem molt d'integrar Catalunya en la cultura argentina. Quan vam començar tothom deia que Dalí era espanyol. Ara ja diuen que és català, igual que Gaudí o el Barça".
El que diu Porqueres és significatiu perquè segons Capdevila "hi va haver una feina d'espanyolització durant el govern de Peron, les dictadures militars i amb els amics de Franco que van fer molt mal. Sempre explico l'anècdota que quan era petit li deia a la mestra que Barcelona era la capital de Catalunya i aquesta s'emprenyava amb mi responent que era una ciutat d'Espanya".
Porqueres relata que tot i la distància, segueixen el procés amb gran interès i les convocatòries per la independència. "Aquí vam anar al 9N, hem fet la Via Catalana i celebrat les Diades igual que allà". Per a Capdevila, el procés s'està vivint amb molta intensitat des de l'Argentina. "A la diàspora, la majoria de gent que va venir fa un segle era independentista. La revista Ressorgiment la van fundar aquells catalans. I al llarg del segle, entre la comunitat hem mantingut el sentiment. Però a partir de les manifestacions del 2010, la visibilitat de Catalunya ha canviat a l'Argentina. També el Barça, Guardiola i Messi han contribuït al fet que la gent descobrís l'estelada, a preguntar què està passant políticament i per què es vol la independència".
"Ser català a l'Argentina es viu amb molt d'entusiasme i emoció", continua Josep Puig Bóo. "Ens passem informació uns als altres. La independència és la il·lusió de moltes generacions. Des de la distància es veu i s'enyora una Catalunya més sobirana".
Reconeixement des de Catalunya
"Però costa molt que des de Catalunya s'entengui la importància de la tasca que fem", afegeix el president del Casal Catalunya de Buenos Aires, "És una llàstima no poder fer més des de l'Argentina més convenis amb institucions per agilitzar tràmits i abaratir costos. Per potenciar encara més la gastronomia catalana, la biblioteca, organitzar setmanes de cinema o dedicar-nos més al turisme. Hem aconseguit que 27% d'argentins vagin a Catalunya interessats en la cultura catalana!".
Tots els casals catalans organitzen una varietat increïble de xerrades, conferències i activitats que uneixen la comunitat però també enamoren a argentins. "Sóc catalanòfil, em sento còmode amb la cultura catalana", explica el realitzador de televisió i fotògraf, Fabián Braña. El seu segon cognom és Guardiola. "De petit vaig començar a jugar a hoquei sobre patins, que aquí és un esport desconegut, però súper popular allà". Aquesta vinculació el va portar a crear CasalTV, un mitjà audiovisual que emet en streaming i documenta totes les activitats del centre porteny."No et pots fer una idea de què significa mantenir amb vida un casal. Aconseguir una senyera ja és una aventura", explica Mercè Porqueres, vicepresidenta del centre de Paraná. "Fem molt més que paelles i ballar sardanes. Ningú cobra res, i gratem temps a les nostres vides professionals i a les famílies, que intentem involucrar-les al màxim. Ho fem perquè sentim Catalunya part nostra".
Capdevila considera que des del punt de vista econòmic, els casals a l'Argentina no es poden queixar perquè reben una compensació de la Generalitat. Però sí reclama que s'expliqui més el rol que tenen ara i el que van tenir en moments que la nostra identitat estava perseguida. "Els governs catalans han fet poc per difondre la feina que fem. Al segle XX, vam mantenir la llengua quan a Catalunya no es podia parlar. El Casal de Rosario enviava medicaments i roba als catalans de la postguerra. I des d'aquí vam mantenir la flama de la independència quan la dictadura no ho permetia".
Situant-nos en el segle XXI, Capdevila recorda una reivindicació de tots els promotors de Catalunya a l'exterior: "Sempre que un membre del govern, un científic, un artista o una persona rellevant de la cultura viatgi a l'Argentina, que es posi en contacte amb el casal més pròxim al lloc que visita. Per a nosaltres, serà un motiu més per organitzar una activitat, congregar als catalans de la zona i continuar amb la nostra tasca".
Cada dos anys es retroben els impulsors dels casals catalans argentins per debatre sobre la situació a Catalunya i l'evolució dels centres. Enguany, la cita serà a finals de setembre a Mar de Plata, una ciutat a uns 400 km de Buenos Aires. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, viatjarà fins allà i serà l'ambaixador que tots esperen per saber més sobre el procés i per alimentar les esperances d'una independència somiada per moltes generacions de catalans a l'Argentina.
L'empremta dels catalans al llarg de la història argentina ha estat tan important que molts dels seus noms encara es poden llegir als carrers de Buenos Aires o a municipis del país. A la província de Córdoba, hi ha una localitat anomenada Bialet Massé, en homenatge al metge i advocat català, artífex del primer gran dic-embassament d'Amèrica Llatina.
L'orfebre més important de l'Argentina, encarregat durant dècades de crear el "Bastó de comandament o presidencial" encara és un Pallarols. El primer es va establir a la capital el 1750. I el català Blai Parera i Moret és l'autor de l'himne nacional argentí, del 1813.
Uniforme de la Companyia els Minyons Catalans Foto: Casal Catalunya de Buenos Aires
"La societat argentina té molta relació amb Catalunya, potser per la quantitat d'argentins que viuen allà. Potser per Messi, però inclús abans", explica Josep Puig Bóo, l'actual president del Casal de Catalunya de Buenos Aires. "Una de les revistes d'humor argentines més important es diu Barcelona, perquè bona part dels amics que la van fundar eren de la capital catalana. I tothom té o ha tingut un familiar o conegut català".
Els casals catalans donen a conèixer Catalunya, la cultura i la llengua catalana arreu. Actualment, es calcula que hi ha més d'un centenar de centres amb aquesta missió i estan repartits per 38 països. A l'Argentina n'hi ha 16.
El més històric, el de Buenos Aires
El Casal de Catalunya va obrir les seves portes el 1886 i, actualment, és la segona institució catalana més antiga del país. La primera va ser el Montepío de Montserrat, creat en 1857, per donar ajuda social i curar els malalts.
"Històricament el Casal era un punt de trobada de tots aquells que fugien de la guerra o venien amb gana. Com no tornaven a Catalunya mai més, necessitaven mantenir l'idioma, les tradicions, conservar les cançons, la cultura i celebrar les festes", continua Puig Bóo. "Pel Casal van passar Francesc Macià, Pau Casals o Margarida Xirgu, entre molts altres noms il·lustres. Era el centre d'acollida de gent que demanava ajuda pels refugiats en França o per mantenir el govern català en l'exili. Buenos Aires va ser sempre un lloc de referència".
El president del Casal de Catalunya de Buenos Aires m'ensenya el Llibre de firmes il·lustres Foto: Fabián Braña
Situat en el cèntric barri de San Telmo, dins del nucli antic de la capital argentina, el terreny del Casal va ser comprat per Lluís Castells i la seva dona basca Elisa Uriburu. L'edifici és magnífic, té més de cinc mil metres quadrats i inclou la biblioteca catalana més important de tot el continent americà. "Tenim dues revistes que van començar a publicar-se el 1916: "Catalonia" i "Ressorgiment" i que ara estan en procés de digitalització. Totes dues van mantenir viva la flama de la identitat i la cultura catalana durant els anys de l'exili".
Biblioteca del Casal Catalunya porteny Foto: Karma Peiró
"Durant la dictadura franquista només aquí podíem representar obres en la nostra llengua", segueix relatant emocionat Puig Bóo, mentre mostra els exemplars de fa un segle. "Contradiccions de la vida, aquesta biblioteca no forma part de la Xarxa de Biblioteques públiques de Catalunya, tot i que abans de la guerra civil sí que ho era, perquè el Casal era comissionat de premsa".
L'altra gran joia d'aquest centre és el Teatre Margarida Xirgu, pel qual han passat reconeguts artistes durant generacions. Avui continua en actiu i és espai de trobades multitudinàries.
El procés català a milers de quilòmetres de distància
Els casals catalans a l'Argentina són molt pocs comparats amb el centenar de casals bascos. Però la tasca que fan a més de 10 mil quilòmetres de distància és enorme.
Gustau Capdevila és advocat i secretari del Casal dels Països Catalans de la ciutat de La Plata, fill i nét de catalans. "Treballem intensament perquè tothom conegui el fet diferencial català, que som una nació mil·lenària, que tenim una llengua, que no som Espanya. És igual si Espanya no vol reconèixer la independència de Catalunya. Cal fer-la igualment".
El model dels casals ara ha canviat respecte al principi del segle XX, quan molts deixaven enrere una terra, a la qual possiblement no tornarien. Ara s'obren les portes a terceres i quartes generacions, descendents de catalans, a més dels catalanòfils.
Colla Bastonera al Casal dels Països Catalans de La Plata Foto: Gustau Capdevila
El pare de l'arquitecta Mercè Porqueres era del Priorat. Va viatjar a l'Argentina a principis del segle XX per uns mesos però, finalment, va passar la resta de la seva vida. Farà uns vint anys que ella, juntament amb altres catalans de segones i terceres generacions, van fundar el Casal de Catalunya de Paraná. "Ens ocupem molt d'integrar Catalunya en la cultura argentina. Quan vam començar tothom deia que Dalí era espanyol. Ara ja diuen que és català, igual que Gaudí o el Barça".
El que diu Porqueres és significatiu perquè segons Capdevila "hi va haver una feina d'espanyolització durant el govern de Peron, les dictadures militars i amb els amics de Franco que van fer molt mal. Sempre explico l'anècdota que quan era petit li deia a la mestra que Barcelona era la capital de Catalunya i aquesta s'emprenyava amb mi responent que era una ciutat d'Espanya".
Porqueres relata que tot i la distància, segueixen el procés amb gran interès i les convocatòries per la independència. "Aquí vam anar al 9N, hem fet la Via Catalana i celebrat les Diades igual que allà". Per a Capdevila, el procés s'està vivint amb molta intensitat des de l'Argentina. "A la diàspora, la majoria de gent que va venir fa un segle era independentista. La revista Ressorgiment la van fundar aquells catalans. I al llarg del segle, entre la comunitat hem mantingut el sentiment. Però a partir de les manifestacions del 2010, la visibilitat de Catalunya ha canviat a l'Argentina. També el Barça, Guardiola i Messi han contribuït al fet que la gent descobrís l'estelada, a preguntar què està passant políticament i per què es vol la independència".
Milers de catalans segueixen el procés des de l'Argentina Foto: Fabián Braña
"Ser català a l'Argentina es viu amb molt d'entusiasme i emoció", continua Josep Puig Bóo. "Ens passem informació uns als altres. La independència és la il·lusió de moltes generacions. Des de la distància es veu i s'enyora una Catalunya més sobirana".
Reconeixement des de Catalunya
"Però costa molt que des de Catalunya s'entengui la importància de la tasca que fem", afegeix el president del Casal Catalunya de Buenos Aires, "És una llàstima no poder fer més des de l'Argentina més convenis amb institucions per agilitzar tràmits i abaratir costos. Per potenciar encara més la gastronomia catalana, la biblioteca, organitzar setmanes de cinema o dedicar-nos més al turisme. Hem aconseguit que 27% d'argentins vagin a Catalunya interessats en la cultura catalana!".
Tots els casals catalans organitzen una varietat increïble de xerrades, conferències i activitats que uneixen la comunitat però també enamoren a argentins. "Sóc catalanòfil, em sento còmode amb la cultura catalana", explica el realitzador de televisió i fotògraf, Fabián Braña. El seu segon cognom és Guardiola. "De petit vaig començar a jugar a hoquei sobre patins, que aquí és un esport desconegut, però súper popular allà". Aquesta vinculació el va portar a crear CasalTV, un mitjà audiovisual que emet en streaming i documenta totes les activitats del centre porteny.
Catalans a Buenos Aires celebren la Via Catalana Foto: Fabián Braña
Capdevila considera que des del punt de vista econòmic, els casals a l'Argentina no es poden queixar perquè reben una compensació de la Generalitat. Però sí reclama que s'expliqui més el rol que tenen ara i el que van tenir en moments que la nostra identitat estava perseguida. "Els governs catalans han fet poc per difondre la feina que fem. Al segle XX, vam mantenir la llengua quan a Catalunya no es podia parlar. El Casal de Rosario enviava medicaments i roba als catalans de la postguerra. I des d'aquí vam mantenir la flama de la independència quan la dictadura no ho permetia".
Situant-nos en el segle XXI, Capdevila recorda una reivindicació de tots els promotors de Catalunya a l'exterior: "Sempre que un membre del govern, un científic, un artista o una persona rellevant de la cultura viatgi a l'Argentina, que es posi en contacte amb el casal més pròxim al lloc que visita. Per a nosaltres, serà un motiu més per organitzar una activitat, congregar als catalans de la zona i continuar amb la nostra tasca".
Cada dos anys es retroben els impulsors dels casals catalans argentins per debatre sobre la situació a Catalunya i l'evolució dels centres. Enguany, la cita serà a finals de setembre a Mar de Plata, una ciutat a uns 400 km de Buenos Aires. El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, viatjarà fins allà i serà l'ambaixador que tots esperen per saber més sobre el procés i per alimentar les esperances d'una independència somiada per moltes generacions de catalans a l'Argentina.