25
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
26
d'agost
a les
21:15h
Les negociacions entre el PP i Ciutadans avancen enmig de tot tipus d'esculls. Aquest vespre, la direcció del partit taronja s'ha donat 48 hores de marge per arribar a un acord o donar per trencades les converses. Les reiterades negatives del PP a les diferents propostes dels d'Albert Rivera (eliminar les diputacions, el contracte únic, el sistema de primàries o els avenços per actuar contra la corrupció) han deixat Ciutadans en una posició de gran feblesa.
I si Sánchez no cedeix?
Ciutadans s'ha posat tot sol en un jardí de sortida difícil. Les eleccions no els van anar gaire bé. Obrir-se massa aviat d'una abstenció a un possible vot positiu a Rajoy va ser un moviment que ara es revela erroni. Presoners de la seva obertura, potser creient que la direcció del PSOE acabaria avenint-se a una abstenció, ara comproven que Sánchez està enrocat, convençut que només pot bunqueritzar-se en un "no" rotund com a última trinxera contra la pressió dels barons. Si el PSOE no afluixa, Ciutadans pot acabar cedint davant del PP en solitari, amb el desgast que això comporta.
Els presidents del Congrés, sotmesos al seu partit
Finalment, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha fixat l'hora de l'inici de la sessió d'investidura: serà a les quatre de la tarda del dimarts 30 d'agost. D'aquesta manera, el candidat, Mariano Rajoy, exposarà el seu discurs i la sessió es tancarà fins a l'endemà, dimecres 31, en què els grups d'oposició respondran a l'aspirant. A la tarda o al vespre es farà la primera votació. Com que no es preveu que Rajoy obtingui la confiança de la cambra, la segona votació serà el 2 de setembre (cal un marge de 48 hores entre les dues votacions).
El format és exactament el mateix que el que decidir el socialista Patxi López, aleshores president de la cambra, pel debat d'investidura frustrada de Pedro Sánchez. L'1 de març a la tarda va pronunciar el seu discurs i fins a l'endemà dia 2 no van pujar a la tribuna els diversos grups. El Partit Popular va protestar durament, titllant López d'actuar al servei dels interessos del seu partit per donar el màxim protagonisme a Sánchez en la primera sessió.
Com a presidenta del Congrés, Pastor té la potestat d'assenyalar com ha de desenvolupar-se el debat i fixar l'hora. Però tots els grups de l'oposició han criticat el canvi de parer del PP. Per Pastor, la decisió ha deixat en evidència el seu paper com a responsable de la cambra. En altres democràcies, la figura de president del Parlament gaudeix de credibilitat i no és inhabitual veure el president de la cambra actuant amb relativa independència. A Espanya, els presidents del Congrés solen subordinar-se als interessos de l'executiu. Així ha estat, amb poques excepcions, des de la transició, quan el 1979, amb motiu de la investidura d'Adolfo Suárez després de les eleccions generals d'aquell any, Landelino Lavilla, que presidia el Congrés, es va negar fins i tot que hi hagués un debat previ.
Guerra psicològica entorn el Nadal
Ha estat de les coses més surrealistes dels darrers dies. L'amenaça de celebrar terceres eleccions el dia de Nadal, el 25 de desembre, en cas que Rajoy no obtingui la investidura, pretén posar contra les cordes el PSOE de Pedro Sánchez. En efecte, el dia de la primera votació, 31 d'agost, comencen a córrer els terminis de dos mesos perquè el rei dissolgui les Corts, el 31 d'octubre, i s'engeguin els motors d'una nova campanya electoral.
Però la imaginació també treballa aquest estiu i el PSOE ja ha anunciat que presentarà amb caràcter d'urgència una proposició de llei orgànica per reformar la llei de règim electoral (LOREG) de manera que es reduís el temps de campanya electoral a una setmana. D'aquesta manera, les eleccions podrien ser el 18 de desembre. Podem ja ha dit que donarà suport a la proposta socialista, que s'hauria de votar en el ple de les Corts. Ha estat una manera ràpida de respondre a la pressió del PP. És clar que el més curiós ha estat que la possible reforma ha estat animada des de l'àmbit mediàtic. Des d'"El Español", Pedro J. Ramírez ho havia suggerit i ha aplaudit la decisió socialista de reformar els terminis.
La cimera del G-20 pel mig
Perquè no falti cap ingredient per envoltar el debat d'investidura de més incerteses, es
dóna el cas que els dies 4 i 5 de setembre hi ha la cimera del G-20. A on? A la ciutat xinesa de Hangzhou. Això vol dir que Rajoy ha d'agafar l'avió el dia 3. En el cas hipotètic que Rajoy fos finalment investit el 2 de setembre, el BOE es veuria obligat a publicar el seu nomenament de manera immediata i el nou president prendre possessió de manera precipitada tot corrent cap a Barajas. Però ningú creu que el bloqueig es resolgui abans de la cimera del G-20. Rajoy haurà de volar cap a la Xina com a president en funcions.
I si Sánchez no cedeix?
Ciutadans s'ha posat tot sol en un jardí de sortida difícil. Les eleccions no els van anar gaire bé. Obrir-se massa aviat d'una abstenció a un possible vot positiu a Rajoy va ser un moviment que ara es revela erroni. Presoners de la seva obertura, potser creient que la direcció del PSOE acabaria avenint-se a una abstenció, ara comproven que Sánchez està enrocat, convençut que només pot bunqueritzar-se en un "no" rotund com a última trinxera contra la pressió dels barons. Si el PSOE no afluixa, Ciutadans pot acabar cedint davant del PP en solitari, amb el desgast que això comporta.
Els presidents del Congrés, sotmesos al seu partit
Finalment, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha fixat l'hora de l'inici de la sessió d'investidura: serà a les quatre de la tarda del dimarts 30 d'agost. D'aquesta manera, el candidat, Mariano Rajoy, exposarà el seu discurs i la sessió es tancarà fins a l'endemà, dimecres 31, en què els grups d'oposició respondran a l'aspirant. A la tarda o al vespre es farà la primera votació. Com que no es preveu que Rajoy obtingui la confiança de la cambra, la segona votació serà el 2 de setembre (cal un marge de 48 hores entre les dues votacions).
El format és exactament el mateix que el que decidir el socialista Patxi López, aleshores president de la cambra, pel debat d'investidura frustrada de Pedro Sánchez. L'1 de març a la tarda va pronunciar el seu discurs i fins a l'endemà dia 2 no van pujar a la tribuna els diversos grups. El Partit Popular va protestar durament, titllant López d'actuar al servei dels interessos del seu partit per donar el màxim protagonisme a Sánchez en la primera sessió.
Com a presidenta del Congrés, Pastor té la potestat d'assenyalar com ha de desenvolupar-se el debat i fixar l'hora. Però tots els grups de l'oposició han criticat el canvi de parer del PP. Per Pastor, la decisió ha deixat en evidència el seu paper com a responsable de la cambra. En altres democràcies, la figura de president del Parlament gaudeix de credibilitat i no és inhabitual veure el president de la cambra actuant amb relativa independència. A Espanya, els presidents del Congrés solen subordinar-se als interessos de l'executiu. Així ha estat, amb poques excepcions, des de la transició, quan el 1979, amb motiu de la investidura d'Adolfo Suárez després de les eleccions generals d'aquell any, Landelino Lavilla, que presidia el Congrés, es va negar fins i tot que hi hagués un debat previ.
Guerra psicològica entorn el Nadal
Ha estat de les coses més surrealistes dels darrers dies. L'amenaça de celebrar terceres eleccions el dia de Nadal, el 25 de desembre, en cas que Rajoy no obtingui la investidura, pretén posar contra les cordes el PSOE de Pedro Sánchez. En efecte, el dia de la primera votació, 31 d'agost, comencen a córrer els terminis de dos mesos perquè el rei dissolgui les Corts, el 31 d'octubre, i s'engeguin els motors d'una nova campanya electoral.
Però la imaginació també treballa aquest estiu i el PSOE ja ha anunciat que presentarà amb caràcter d'urgència una proposició de llei orgànica per reformar la llei de règim electoral (LOREG) de manera que es reduís el temps de campanya electoral a una setmana. D'aquesta manera, les eleccions podrien ser el 18 de desembre. Podem ja ha dit que donarà suport a la proposta socialista, que s'hauria de votar en el ple de les Corts. Ha estat una manera ràpida de respondre a la pressió del PP. És clar que el més curiós ha estat que la possible reforma ha estat animada des de l'àmbit mediàtic. Des d'"El Español", Pedro J. Ramírez ho havia suggerit i ha aplaudit la decisió socialista de reformar els terminis.
La cimera del G-20 pel mig
Perquè no falti cap ingredient per envoltar el debat d'investidura de més incerteses, es
dóna el cas que els dies 4 i 5 de setembre hi ha la cimera del G-20. A on? A la ciutat xinesa de Hangzhou. Això vol dir que Rajoy ha d'agafar l'avió el dia 3. En el cas hipotètic que Rajoy fos finalment investit el 2 de setembre, el BOE es veuria obligat a publicar el seu nomenament de manera immediata i el nou president prendre possessió de manera precipitada tot corrent cap a Barajas. Però ningú creu que el bloqueig es resolgui abans de la cimera del G-20. Rajoy haurà de volar cap a la Xina com a president en funcions.