Habitatge i emancipació, horitzons que s'allunyen cada cop més dels joves

L'accés a l'habitatge és un problema amb moltes cares. Una d'elles és la dificultat que tenen els joves catalans per emancipar-se. Arran de la crisi econòmica, la taxa d'emancipació de les persones d'entre 16 i 29 anys ha caigut del 32,9% el 2007, al 24,5% del 2015, segons l'Enquesta de Població Activa citada en un informe de l'Observatori Català de la Joventut.

La Laura (24 anys) és una excepció dins del seu entorn. "Porto vivint fora de casa els meus pares des d'aquest juny però la majoria dels meus amics i companys de feina no han pogut emancipar-se". Com recollia l'última Enquesta a la Joventut de Catalunya del 2012, el percentatge de joves de 16 a 34 anys que viuen a la llar dels progenitors a Catalunya era del 54%, aproximadament 10 punts percentuals per sobre de la mitjana de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), formada pels estats desenvolupats del món. 

"Si la meva idea era anar a viure sola he hagut d'acabar compartint pis amb una companya de feina perquè el lloguer de Barcelona és massa car", segueix explicant la Laura. "Estem en un pis petit, amb només dues habitacions però és a prop de la feina i és el que podem pagar", afegeix. 

Preus elevats

Fer front al preu de l'habitatge és un dels principals obstacles per a l'emancipació. Com va detallar un estudi d'Avalot, la sectorial juvenil del sindicat UGT, publicat aquest juliol, els joves catalans d'entre 30 i 35 anys destinen un 59,3% del seu sou al lloguer, mentre que la xifra s'eleva fins al 80,3% en el cas de les persones d'entre 16 i 29 anys. Tot plegat, dades que queden molt lluny del 30% que la Unió Europea recomana destinar a pagar l'habitatge. 

Afra Blanco, autora de l'informe, assegura que aquesta situació implica un "sobreendeutament" dels joves i efectes perversos per a les microeconomies que els envolten. "No poden sortir, no poden fer la seva vida", lamenta. "El preu de l'habitatge determina la resta de despeses i, per exemple, està fent créixer el temps que tarden moltes parelles a tenir fills", destaca. Per Blanco, hi ha risc que estiguem davant d'una "generació perduda" en la que "s'ha invertit molt en formació però no tindrà retorn perquè marxa del país".

Atur juvenil, l'altra cara de la moneda

L'altra vessant de la dificultat d'emancipació dels joves és l'atur i la precarietat laboral. És el que emfatitza la Directora General de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta. "No m'agrada resignar-me a parlar de 'generació perduda' però és normal que molts joves se sentin estafats: han complert la seva part del tracte formant-se i no han rebut les oportunitats laborals", afirma. 

"Vull creure poden ser la 'generació república', perquè de la mà de constitució d'un nou estat vindran noves oportunitats", afegeix, tot subratllant que mentrestant el Govern ha posat en marxa mesures de suport a l'habitatge per a joves per valor de 29,5 milions d'euros.

Buscant models alternatius

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha anat més enllà i ha encarregat una guia a Celobert sobre models alternatius al lloguer i la compra perquè els joves també puguin pagar-se un sostre. Entre ells hi ha propostes com la "masoveria urbana", el "dret de superfície" o la "copropietat" (explicades a continuació).

"Els joves cada vegada estan més privats de desenvolupar la seva vida perquè no tenen feina estable i per això vam començar a estudiar vies d'emancipació alternatives", explica Irene Ortiz, secretaria d'habitatge de l'organisme, que també posa l'accent en la necessitat
"d'una altra manera d'entendre l'habitatge que s'allunyi de l'ús especulatiu".

"Les polítiques públiques d'habitatge són insuficients. Es basen en la reformulació de les antigues i no plantegen alternatives que donin resposta a les noves necessitats sorgides els últims anys", apunta Ortiz, per reblar: "Cal buscar noves respostes per a noves necessitats".
 

Models alternatius de tinença d'habitatge del CNJC

Masoveria urbana: "És aquell en virtut del qual els/les propietari/es i els/les usuaris/es d’un habitatge en cedeixen l’ús, per un temps determinat, a canvi que els usuaris assumeixin unes obres de rehabilitació i manteniment acordades". Cessió d'ús: "S’estableix mitjançant un contracte pel qual se cedeix l’ús d’un habitatge per un temps indefinit, llevat de pacte en contra, a canvi del pagament d’un preu equiparable a un lloguer tou. És un model a cavall entre el lloguer i la compra, ja que ofereix la seguretat d’ús de la compra (té una durada molt llarga o indefinida), però a partir d’una quota periòdica amb un cost equiparable al lloguer. Normalment es desenvolupa a partir de cooperatives de cessió d’ús".  Dret de superfície: "És el dret a realitzar una construcció o disposar-ne d’una ja existent en propietat aliena, durant un període de temps convingut. El/la superficiar/a és propietari de les construccions i la propietat del sòl la manté una altra persona, com pot ser l’Administració. Aquest model ofereix la seguretat d’ús de la compra, ja que ofereix una durada del contracte molt llarga, però a partir del pagament d’una hipoteca inferior a la derivada d’una compra". Copropietat: "A partir de la copropietat es pot accedir a un edifici o un habitatge. No obstant això, el model s’adapta millor a l’obtenció d’un habitatge, principalment la propietat temporal, ja que està pensat per poder encaixar els requeriments personals de la propietat original i la nova. En tots dos casos la propietat pot ser pública o privada, encara que perquè l’administració l’apliqui seria necessari fer alguns ajustos normatius". Compartir espais o cohousing: habitatges oberts "amb espais familiars mínims i on la vida es desenvolupa de forma comunitària en espais comuns" o habitatges independents "que disposen de tots els serveis per al seu ús autònom, però que a més comparteixen una sèrie d’espais per a l’ús comunitari". Autoconstrucció: "Participació de l’usuari/usuària durant la fase d’execució (o rehabilitació) del seu habitatge. Malgrat que la construcció és una activitat especialitzada, hi ha formes d’organitzar una obra que permeten la participació dels usuaris i les usuàries dels habitatges si les tècniques constructives escollides no són massa complexes". Finançament: en aquest cas es proposen diferents mecanismes per assumir el cost de l'habitatge com la "realització de feines personals vinculades a l'autoconstrucció", la "reducció dels costos de la intervenció" valorant "les comoditats necessàries i les prescindibles per reduir la inversió inicial", buscar "finançament col·lectiu o micromecenatge", o recórrer a la banca ètica per "finançar projectes col·lectius d’habitatge".