Perfil

Juan Manuel Santos, la grandesa d'un maquiavèl·lic

El president colombià ha passat de ser el braç dret del militarista Uribe a imposar una política de pacificació

El govern de Colòmbia i les FARC anuncien un acord de pau després de 52 anys de conflicte

| 25/08/2016 a les 16:49h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional, Juan Manuel Santos, Colòmbia, FARC
Juan Manuel Santos, president de Colòmbia | Flickr
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/08/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos (Bogotà, 1951) ha coronat la seva aposta per la pacificació. L'acord de pau amb la guerrilla posa fi a un dels conflictes més sagnants del continent americà i confirma l'èxit d'una estratègia dissenyada amb intel·ligència pel dirigent colombià des d'abans de la seva arribada al poder, el 2010.

Economista i periodista, Santos és fill d'una de les sagues més influents de Colòmbia, en un país on el pes de les grans dinasties és determinant. El seu cognom està lligat a un dels rotatius històrics de la premsa nacional, El Tiempo, que durant molts anys va ser propietat dels Santos i on l'avui president va ser cap de redacció. Un altre vincle clau en la trajectòria del polític ha estat el Partit Liberal (PL), rival del Partit Conservador i l'organització històricament més potent del país, avui amb menys força però integrant de la coalició Unitat Nacional, que dóna suport a Santos.

La crisi política i social que es va encimbellar de Colòmbia des dels anys cinquanta va acabar fragmentant els vells partits. Santos, que va ser ministre de Comerç Exterior en un govern liberal, acabaria abandonant els rengles del partit per decantar-se per un nou projecte polític, el que liderava el president Álvaro Uribe, provinent com ell del liberalisme i que va governar durant dos mandats, entre 2002 i 2010. Tots dos van protagonitzar una escissió de dreta en el PL i van crear el Partit Social de la Unitat Nacional. Però tothom el coneixia com el partit de la U (per Uribe).

Després de dècades de guerra civil, violència, segrestos i desplaçats, l'arribada d'Uribe va ser saludada per una majoria de la població. Prometia mà dura contra la guerrilla, va estrènyer relacions amb els Estats Units, arribant a establir vuit bases militars d'ús conjunt amb l'exèrcit nord-americà. En el segon mandat d'Uribe, Santos va ser nomenat ministre de Defensa.

De falcó...

Com a responsable de les forces armades colombianes, va dirigir l'ofensiva contra la guerrilla amb mà de ferro, tot aplicant l'anomenada Política de Seguretat Democràtica (PSD), l'estratègia uribista contra les FARC i les altres organitzacions armades, com l'EPN. Va aconseguir eliminar un seguit de caps dels insurgents (el més rellevant, Raúl Reyes) i es va apuntar l'èxit, militar i propagandístic, de l'alliberament el 2008 d'Íngrid Betancourt, excandidata presidencial. Va ser la culminació de la seva gestió a Defensa.

Uribe volia convertir el seu govern en un règim i va intentar una segona reelecció el 2010. Després que el tribunal constitucional impedís la seva candidatura, el nom de Juan Manuel Santos va aparèixer com el millor situat per abanderar la causa uribista. Va ser fet candidat oficial i va imposar-se fàcilment a una esquerra afeblida en les eleccions del 2010.

...a pacificador

El convenciment que calia arribar a un acord amb la guerrilla el tenia de feia anys. Va ser Santos qui va parlar primer de crear zones de distensió al país, al marge de la guerra que arrasava Colòmbia. La seva etapa al costat d'Uribe van mostrar un Santos implacable. Era només un dels molts rostres d'un polític que sempre va saber esperar i administrar les paraules. El primer gest que va fer en arribar a la presidència va ser reconciliar-se amb els presidents de Veneçuela, Hugo Chávez, i Equador, Rafael Correa, als qui havia acusat d'ajudar a les FARC. Quan va encaixar la mà de Chávez, alguna cosa es va començar a trencar entre Santos i Uribe, que es va donar que no podria continuar governant a l'ombra del nou president.

Però el líder colombià ha mogut sempre peça sobre terreny segur. El seu gest envers Chávez no el va convertir en un membre del club llatinoamericà liderat per Caracas. Santos sempre ha sabut distingir l'essencial de l'accessori i ha conreat amb cura les relacions amb Washington. L'Administració Obama ha aplaudit la seva política de pacificació, però Santos ha esdevingut un gran advocat del Tractat de Lliure Comerç (TLC) auspiciat pels EUA.

Santos va imposar una estratègia antiterrorista diferent de la d'Uribe, que contemplava una política de desenvolupament social de les zones devastades pel conflicte. Ho va fer amb la llei de Víctimes i Restitució de Terres, que va permetre a centenars de milers de desplaçats recuperar part del que van perdre al veure's obligats a abandonar les seves cases per la guerra.

Fins i tot va tenir temps per intervenir de manera destacada en altres conflictes del continent. El seu paper va ser determinant per l'Acord de Cartagena, en què va posar fi a la crisi interna que vivia Hondures des del cop d'estat que va derrocar Mel Zelaya. Santos va aconseguir que l'exdirigent i els seus rivals fessin les paus.

El president colombià va fer una aposta molt arriscada per la pacificació. Però mai ha estat un pacifista. Mentre encarava l'acció del govern vers un diàleg obert amb les FARC, l'ofensiva militar continuava. De fet, sense les eliminacions per l'exèrcit de dirigents guerrillers com Jorge Briceño, àlies Mono Jojoy, i Alfonso Cano, en l'inici de la seva presidència, el camí de la pau hagués estat més difícil. "Elegiu: la presó o la tomba", va exclamar Santos.

A inicis del 2012, la guerrilla es mou: allibera una dotzena de membres de les forces de seguretat i anuncia la fi dels segrestos a canvi de diners. En aquell moment, les negociacions entre govern i FARC ja són un secret a veus. Es duen a terme entre l'Havana i Oslo. El 4 de setembre, el president anuncia un primer marc d'acord, tot i que la guerra continua.

Per Santos, res ha estat fàcil. Mentre l'esquerra l'acusava de no fer prou per resoldre el conflicte, esclatava una altra guerra, no pas violenta però sí molt dura, amb l'expresident Uribe, convertit en el líder de l'oposició de dreta. Quan es coneix que Santos s'ha mostrat disposat a la incorporació de membres de la guerrilla a la vida política, els uribistes acusen el president de traïdor. Alhora, la justícia comença a desvetllar nombrosos casos de corrupció que afecten destacats uribistes. Surten a la llum diversos escàndols de connivència entre l'aparell policial dels anys d'Uribe i grups paramilitars de l'extrema dreta.

Una reelecció difícil

El 2014, el dirigent colombià va afrontar una campanya de reelecció complicada. Diverses formacions d'esquerra van presentar candidat, mentre Uribe fundava el Centre Democràtic i auspiciava Óscar Iván Zuluaga com a contrincant de dreta a Santos. L'uribista va quedar en primer lloc en la primera volta del maig (29% a 25%), i el president va necessitar el suport de les forces progressistes, amb el Pol Democràtic al davant, per imposar-se en una segona volta.

A Santos li queden dos anys de mandat. Però l'acord tancat amb la guerrilla converteix aquest polític calculador i fred, bon deixeble de Maquiavel, en un estadista amb visió que pot cicatritzar un dels conflictes més horribles i estúpids que han castigat Amèrica del Sud. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Farc
Anònim, 10/12/2016 a les 16:53
+0
-0
Es una lectura molt simple del conflicte i la estrategia de Santos. Molta gent no hi esta de acord i el pais esta dividit. Tot es mal que mata.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Representants de la CUP i Junts pel Sí a la junta de portaveus | ACN
01/01/1970
La cambra catalana farà una sessió monogràfica per dur a terme el previsible aixecament de la suspensió de la independència el dia abans del ple del Senat | Els senadors de designació autonòmica estan citats demà a les sis de la tarda per explicar què faran a la cambra alta
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació del 155
 11:31 Junts pel Sí acusa l'Estat de practicar «violència institucional» i impulsa mesures penals contra el 155; informa Oriol March. Lluís Corominas, president del grup parlamentari, insisteix que el PP està actuant "com una dictadura". "Si la imposició segueix endavant, el conflicte es farà encara més gran", ha ressaltat.
 11:27 Una reproducció amb «clicks» de Playmobil de les càrregues policials de l'1-O triomfa a la fira d'Alcarràs, informa NacióLleida.
 11:10 La germana de Manuel Valls aigualeix el discurs unionista de l'ex-primer ministre francès. Sorprenent tuit de Giovanna Valls, resident a Barcelona, en contra de l'aplicació del 155.
 11:08 ÚLTIMA HORA Montilla no participarà en la comissió del 155 del Senat. La delegació socialista estarà formada per Ander Gil, Luisa Carcedo, Francisco Menacho, Begoña Nasarre, Óscar López i Tontxu Rodríguez.
 10:59 Junts pel Sí i la CUP opten per celebrar dijous el ple de resposta al 155. La cambra catalana es reuniria el dia abans del ple del Senat per dur a terme el previsible aixecament de la suspensió de la independència.
 10:48 ÚLTIMA HORA Junts pel Sí demana que el ple se celebri el dijous. També demana una comissió d'Afers Exteriors per aquest dimarts.
 10:45 Comença la junta de portaveus que ha de fixar la data del ple destinat a aixecar la suspensió de la independència.
 10:25 Albert Rivera, en declaracions a Antena3: «Les enquestes demostren que hi ha partit i que cal jugar-lo. Em nego a pensar que sempre han de governar els partits separatistes».
 10:13 El Parlament afronta la resposta a la suspensió de l'autogovern; informa Sara González. L'independentisme ultima la convocatòria del ple que ha de servir per declarar la independència. Si cal o no votar l'aixecament de la suspensió de la declaració és un dels principals debats oberts.
 09:51 Anna Simó, membre de la mesa del Parlament, considera «evident» que els grups parlamentaris facin «un pas més» per defensar les llibertats i les institucions catalanes.
 09:51 Anna Simó, en declaracions a TV3, afirma que els ciutadans de Catalunya «estem obligats a defensar allò que hem votat».
 09:19 Xavier Sabaté vol un «referèndum de la militància» del PSC per decidir si es dona suport al 155. L'exconseller de Governació assegura que els estatuts del partit diuen que hi ha decisions d'especial transcendència que s'haurien de posar a consulta interna.
 09:13 La CUP demana proclamar ja la independència contra l'aplicació del 155. Els anticapitalistes insten el Govern a no anar a "remolc" del de Mariano Rajoy davant de "la major agressió contra els dret civils, individuals i col·lectius, del poble català des de la dictadura franquista".
 08:32 VÍDEO Lo Pau de Ponts «respon» a la cançó que clama per l'empresonament de Puigdemont.
 08:02 El principal sindicat de mestres (USTEC-STEs) no reconeixerà els nous interlocutors si l'escola és intervinguda.
 07:39 PORTADES El 115 apunta ara a 300 alts càrrecs de la Generalitat, segons la premsa espanyola. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:12 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. Entre la República i la submissió. "L'independentisme no ho tindrà fàcil per fer efectiva la República, però tampoc Rajoy per controlar l'autonomia amb el 155", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia la mesa del Parlament, el PSC i els "comuns", el ministre Dastis, l'opinió de Jaume Barberà, el retorn de Tarradellas per restituir l'autogovern i Pelé.
 07:06 VÍDEO Josep Tarradellas: «Catalans, ja sóc aquí!» Avui, 23 d'octubre, es commemora el 40 aniversari del retorn del president a l'exili.
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
Entrades anteriors »
Els voluntaris assessoren famílies en situació de pobresa energètica. | Gas Natural Fenosa
01/01/1970
Treballadors de Gas Natural Fenosa col·laboren amb entitats i serveis socials per ajudar les famílies en situació de pobresa energètica | La companyia impulsa un pla de vulnerabilitat pioner en el sector energètic
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González | Adrià Costa
Ferran Casas | 5 comentaris
01/01/1970
Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
Uns manifestants que reclamen la llibertat de Sànchez i Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 450.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, planten cara a la repressió de l'Estat i exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Carles Puigdemont, Carme Forcadell i el Govern en ple han encapçalat la massiva marxa al passeig de Gràcia