Un català lidera l'equip descobridor del nou planeta habitable

Un equip d'astrònoms de l'European Southern Observatory ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, "Pròxima Centauri". "Pròxima b", així és com s'ha batejat la troballa, orbita la seva freda i roja estrella amfitriona cada onze dies, i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Es traca d'un món rocós i és l'exoplaneta més proper trobat fins al moment. Aquests i altres detalls sobre el descobriment es podran llegir a la revista Nature aquest dijous.

El català Guillem Anglada-Escudé, l'astrònom que ha liderat la investigació, ha explicat que els primers senyals d'un possible planeta es van veure el 2013, però que la detecció no era del tot convincent. "Des de llavors ens hem esforçat per obtenir més observacions amb l'ajuda de l'ESO i d'altres institucions", relata. "El senyal del planeta s'està mostrant de forma contínua i de forma uniforme, que és quan hem pogut realment confirmar que la senyal era periòdica i que ve d'un planeta", afegeix en la seva entrevista a TV3. 

Després de combinar les seves dades amb les d'observacions anteriors, s'ha obtingut un resultat "verdaderament emocionant". De vegades, "Pròxima Centauri" s'aproxima a la Terra a uns 5 quilòmetres per hora i sovint retrocedeix a la mateixa velocitat. Aquest patró regular de canvi de velocitats radials es repeteix amb un període d'11,2 dies.

Una anàlisi dels minúsculs canvis en l'efecte Doppler va ser la que va indicar la presència d'un planeta amb una massa almenys 1,3 cops major que la de la Terra, l'ara batejat com a "Pròxima b". 

Més enllà, l'astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai de Catalunya, Ignasi Ribes, ha publicat un article on analitza la possibilitat que hi hagi vida. "Els càlculs que hem fet ens indiquen que la temperatura de la superfície podria arribar a ser d'uns 20ºC i això el situa dins la zona habitable de la seva estrella, on l'aigua pot ser en forma líquida", apunta a TV3, tot afegint que ara, "la qüestió primordial és si aquesta aigua pot haver-hi estat sempre  i si la que va tenir en el moment que es va formar, l'ha pogut mantenir fins a l'actualitat, i, per tant, ser un planeta habitable".