15
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
17
d'agost
a les
12:54h
L’Ajuntament de Barcelona reclama a la Generalitat que construeixi les residències de gent gran que va prometre. Abans de la crisi, el 2006, el consistori barceloní i el govern van acordar construir cinquanta equipaments socials, nou dels quals havien de ser residències de gent gran. Tanmateix, la Generalitat només n’ha construït quatre.
Precisament, la tinent d’alcalde, Laia Ortiz, va demanar al govern que “exerceixi les seves competències” en la inauguració de la residència pública Francesc Layret, al districte de Nou Barris, una de les quatre que la Generalitat ha edificat i que iniciarà la seva activitat al setembre. “Barcelona arrossega un dèficit d’inversió molt important per part del Govern, i és el territori català més castigat i amb una cobertura de places més baixa per a una demografia cada cop més envellida”, va afirmar Ortiz.
Laia Ortiz va recordar també que, a Barcelona, l’Ajuntament calcula que hi ha més de 6.000 persones a l’espera d’una plaça en una residència pública. Segons les dades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona que va publicar en exclusiva NacióDigital, en total hi ha a la ciutat més de 12.031 persones a l’espera d’alguna plaça, ja sigui pública, privada o concertada. Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Família van assegurar a aquest mitjà que no disposen de cap recompte a nivell català –i per comarques– sobre el nombre de persones que han sol·licitat una plaça per a una residència. En aquest sentit, Laia Ortiz, va exigir més “transparència en la gestió de les llistes d’espera”.
La manca de places públiques és una llosa que també arrosseguen altres municipis de l'àrea metropolitana, com ara Terrassa, que la setmana passada denunciava que la segona residència per a gent gran de la ciutat encara no té data de construcció. La Generalitat al·lega manca de disponibilitat pressupostària, malgrat que, segons la tinent d'alcalde Rosa Ribera, hi ha "unes llargues llistes d'espera".
De les 266 residències, només 34 són públiques
A més, tal com va explicar NacióDigital, a Barcelona hi ha una manca endèmica de residències públiques malgrat que la demanda és alta. Només una de cada vuit són públiques. En concret, de les 266 residències que hi ha a la ciutat, només 34 són totalment públiques. La resta són concertades (118) i privades (114). Tot i que la gestió de les concertades és privada, una part de les seves places són a preu públic per a l’usuari. La diferència l'assumeix la Generalitat.
A la nova residència Francesc Layret, que va inaugurar Laia Ortiz, s’hi traslladaran 63 persones que fins ara estaven instal·lades a la residència El Molí, també a Nou Barris, que deixarà aquestes places disponibles. Com mostra el mapa, Nou Barris és, de fet, un dels tres districtes amb la llista d’espera més llarga, juntament amb el de Sant Andreu i el de Sant Martí, però també, el que menys places ofereix en relació amb el nombre total de població més gran de 65 anys que podria necessitar l’ajut.
Així, a Sant Andreu, per cada deu places que s’ofereixen hi ha 31 persones a l’espera. El segueix Nou Barris, amb 21 persones per cada deu places, i Sant Martí, amb 18 persones per cada deu places. A l’altra banda de la gràfica, s’hi troben Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, on les esperes són inferiors al nombre de places ofertes.
Quatre anys a l'espera d'una plaça pública
A la vegada, el temps d’espera per a rebre plaça supera de mitjana els quatre anys per una plaça pública; i fins els dos anys, per una plaça privada o concertada. A més, el cost d’una residència pública –que pot anar dels 964 euros als 1.200 euros segons el grau de dependència– són pràcticament inassequibles només amb la pensió, que a la demarcació de Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística, és d’uns 964 euros.
Precisament, la tinent d’alcalde, Laia Ortiz, va demanar al govern que “exerceixi les seves competències” en la inauguració de la residència pública Francesc Layret, al districte de Nou Barris, una de les quatre que la Generalitat ha edificat i que iniciarà la seva activitat al setembre. “Barcelona arrossega un dèficit d’inversió molt important per part del Govern, i és el territori català més castigat i amb una cobertura de places més baixa per a una demografia cada cop més envellida”, va afirmar Ortiz.
Laia Ortiz va recordar també que, a Barcelona, l’Ajuntament calcula que hi ha més de 6.000 persones a l’espera d’una plaça en una residència pública. Segons les dades del Consorci de Serveis Socials de Barcelona que va publicar en exclusiva NacióDigital, en total hi ha a la ciutat més de 12.031 persones a l’espera d’alguna plaça, ja sigui pública, privada o concertada. Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Família van assegurar a aquest mitjà que no disposen de cap recompte a nivell català –i per comarques– sobre el nombre de persones que han sol·licitat una plaça per a una residència. En aquest sentit, Laia Ortiz, va exigir més “transparència en la gestió de les llistes d’espera”.
La manca de places públiques és una llosa que també arrosseguen altres municipis de l'àrea metropolitana, com ara Terrassa, que la setmana passada denunciava que la segona residència per a gent gran de la ciutat encara no té data de construcció. La Generalitat al·lega manca de disponibilitat pressupostària, malgrat que, segons la tinent d'alcalde Rosa Ribera, hi ha "unes llargues llistes d'espera".
QUINS DISTRICTES OFEREIXEN MÉS PLACES PÚBLIQUES?
De les 266 residències, només 34 són públiques
A més, tal com va explicar NacióDigital, a Barcelona hi ha una manca endèmica de residències públiques malgrat que la demanda és alta. Només una de cada vuit són públiques. En concret, de les 266 residències que hi ha a la ciutat, només 34 són totalment públiques. La resta són concertades (118) i privades (114). Tot i que la gestió de les concertades és privada, una part de les seves places són a preu públic per a l’usuari. La diferència l'assumeix la Generalitat.
A la nova residència Francesc Layret, que va inaugurar Laia Ortiz, s’hi traslladaran 63 persones que fins ara estaven instal·lades a la residència El Molí, també a Nou Barris, que deixarà aquestes places disponibles. Com mostra el mapa, Nou Barris és, de fet, un dels tres districtes amb la llista d’espera més llarga, juntament amb el de Sant Andreu i el de Sant Martí, però també, el que menys places ofereix en relació amb el nombre total de població més gran de 65 anys que podria necessitar l’ajut.
Així, a Sant Andreu, per cada deu places que s’ofereixen hi ha 31 persones a l’espera. El segueix Nou Barris, amb 21 persones per cada deu places, i Sant Martí, amb 18 persones per cada deu places. A l’altra banda de la gràfica, s’hi troben Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, on les esperes són inferiors al nombre de places ofertes.
Quatre anys a l'espera d'una plaça pública
A la vegada, el temps d’espera per a rebre plaça supera de mitjana els quatre anys per una plaça pública; i fins els dos anys, per una plaça privada o concertada. A més, el cost d’una residència pública –que pot anar dels 964 euros als 1.200 euros segons el grau de dependència– són pràcticament inassequibles només amb la pensió, que a la demarcació de Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística, és d’uns 964 euros.
Consulta la base de dades de residències per a gent gran a Barcelona amb llistes d'espera