Els portals de transparència catalans són molt poc consultats

A finals de juliol, el Síndic de Greuges va lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el primer "Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern". Després d’un any i mig de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, s’ha fet una primera valoració sobre el contingut acumulat en els centenars de portals de transparència d’ajuntaments i ens locals creats expressament per obligació de la norma.

Una de les primeres conclusions a les quals s’ha arribat és que molt pocs ciutadans estan accedint a la informació pública. Per aquest motiu, el defensor del poble recomana fer més promoció i pedagogia sobre els drets que tenen amb la Llei de Transparència. “Les baixes xifres de sol·licituds d’accés a la informació pública evidencien la necessitat de reforçar la difusió de la norma, la seva configuració legal i la forma d’exercir-la”, explicita l’informe.

Preguntat per aquest fet, el subdirector del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) –organisme que ha contribuït a la redacció de l’informe esmentat–, Miquel Estapé, considera que “el ciutadà no està sent exigent amb l’administració. És important que ho sigui per millorar la nostra cultura democràtica. I m’atreveixo a apuntar que ha passat el mateix a la resta d’Espanya, amb la llei general que va entrar en vigor el 2013”.

El Síndic recorda que també "cal fer un esforç per difondre el dret de sol·licitud d'informació pública entre la ciutadania, els mitjans de comunicació i en l’àmbit educatiu". No obstant això, quan des dels mitjans s'han fet sol·licituds s'ha esgotat el termini reglamentari de resposta (30 dies) sense que l'administració hagi donat solució. En aquesta situació, el ciutadà té la possibilitat de recórrer a la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP), augmentant el temps de demora per aconseguir les dades.

Problemes tècnics i impediments d’entrada

És cert que les administracions han fet un gran esforç per crear portals de transparència amb informació que abans no havia estat mai accessible als ciutadans, però també que en molts casos aquests webs són un laberint de dades i arxius que no sempre estan en formats reutilitzables com obliga la llei. Les diferents modalitats per sol·licitar informació també han sumat problemes tècnics que, probablement, han desanimat als ciutadans a continuar exercint el seu dret. Potser aquests són motius suficients perquè els portals siguin poc consultats.

El Síndic puntualitza en el seu estudi que: “Cal tenir en compte que les tecnologies de la informació no poden substituir les tasques d’organització i de sistematització d’arxius”. I assenyala que s'han de "resoldre els problemes de programari i de protocols de seguretat que poden impedir l’accés a la informació”.

En aquest sentit, fa només unes setmanes s'ha estrenat el servei IdCatMòbil, que facilita considerablement la sol·licitud d’informació pública. “La novetat respecte al certificat digital que s’havia implantat amb anterioritat, l'IdCAT, és que no cal descarregar res a l’ordinador i és molt senzill el procés per aconseguir l'acreditació". Aquest és un pas previ necessari i obligatori que no es pot eludir. Per aconseguir-ho, només cal el DNI, el codi de barres de la targeta sanitària i un telèfon mòbil.

Des de l’AOC es mostren satisfets per la bona acollida del nou sistema d’acreditació. “Des que el vam activar el proppassat 27 de juliol per 900 ens locals, s’estan rebent una mitjana d’un centenar de peticions d’alta cada dia”. El sistema d’identificació digital anterior, l’idCAT, havia rebut queixes per ser poc clar i donar problemes tècnics que obligaven, finalment, a aconseguir-lo presencialment a les oficines de l’AOC.