Miguel Ángel Gimeno, un progressista que desperta consens

En la seva etapa com a president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va mostrar-se contrari a tirar endavant la querella contra la consulta del 9-N | En acabar el seu mandat va demanar la reelecció al càrrec, però el CGPJ, encapçalat pel conservador Carlos Lesmes, va optar per rellevar-lo | Tots els grups parlamentaris coincideixen en elogiar la seva trajectòria

Miguel Ángel Gimeno, a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament
Miguel Ángel Gimeno, a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament | G. Balsera (ACN)
Redacció
28 de juliol del 2016
Actualitzat a les 15:01h
L'expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, ha estat elegit aquest matí com a nou director de l'Oficina Antifrau (OAC) després de la destitució fulminant de Daniel de Alfonso, que va ser revocat pel Parlament arran de les seves polèmiques converses amb el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz.

Miguel Ángel Gimeno va néixer a Binèfar, a la comarca de la Llitera de la Franja de Ponent, el 4 d'octubre de 1950. Va estudiar Dret a les universitats de Lleida i Barcelona, i va ingressar a la carrera judicial el 1987. Sempre ha exercit a Catalunya i la seva primera destinació va ser al jutjat número 3 de l'Hospitalet de Llobregat (1987-1988).

Des del 1988 fins al 1993 va estar al jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona. El 1993 va ingressar a l'Audiència de Barcelona, on va exercir a la secció 10a fins al 2000. Posteriorment, va ser magistrat-president de la secció 6a de l'Audiència de Barcelona. Fins al 2010, Gimeno va ser portaveu de l'associació de magistrats progressistes Jutges per la Democràcia.

Contra la resolució de la querella pel 9-N contra Mas, Ortega i Rigau

L'octubre d'aquell any va ser escollit president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En la seva etapa al capdavant de l'alt tribunal la Fiscalia es va querellar contra l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau pel 9-N. Gimeno va votar en contra de la resolució de la querella. En acabar el seu mandat, a finals del 2015, va demanar la reelecció però el CGPJ, encapçalat pel conservador Carlos Lesmes, va decidir no renovar-lo i optar per Jesús María Barrientos.

Durant la seva candidatura a la reelecció, Gimeno va declarar que en un hipotètic escenari d’independència de Catalunya, "l’Estat compta amb els mitjans suficients per actuar". En aquest sentit, va qualificar de "molt crítica" la situació política al Principat.
 
L'any 2011, Gimeno va defensar que les interlocutòries que permetien escolaritzar en castellà alguns nens no s'havien d'aplicar més que en aquests casos concrets. L'expresident del TSJC va explicar que no es podia "posar a debat la política lingüística i d'ensenyament, no té cap lògica". El magistrat va mostrar el seu desig que no hi hagués cap cas "d'insubmissió" per part del Govern, que finalment no es va produir.

Cas Montcada i cas Mercuri

Per les seves mans han passat casos de corrupció rellevants com el judici a l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i l'exdirigent del PSC, Daniel Fernández, en el cas Montcada, que va derivar del cas Mercuri. En el cas s'investigaven uns fets que van tenir lloc entre abril i maig de 2010 i que es van descobrir perquè Manuel Bustos tenia el seu telèfon punxat. La investigació va arribar fins a l'alcadessa de Montcada, María Elena Pérez García, que va ser condemnada a 7 anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació.

El nomenament de Gimeno com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) s'ha aprovat aquest dijous. Amb 65 anys i 29 de carrera professional el seu nom ha estat ben acceptat entre els grups de l’oposició. Tots, sense excepció, han lloat la trajectòria del magistrat encara que el Partit Popular ha defensat que “el consens que s'ha anunciat no és real”.
Arxivat a