art

El Noucentisme, l'inici del «nou país»

Enciclopèdia Catalana publica l'extens volum "Joies del Noucentisme", dirigit i coordinat per Mercè Vidal i Jansà

"El Noucentisme creia en la cultura com a valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", explica

Enciclopèdia Catalana reuneix en un volum la vivesa de la pintura modernista

| 31/07/2016 a les 22:10h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Noucentisme, Enciclopèdia Catalana, Mercè Vidal i Jansà, pintura, Catalunya, art, joies
Imatge del grup escolar Milà i Fontanals de Barcelona | Enciclopèdia Catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de repassar la vivesa de la pintura del Modernisme, Enciclopèdia Catalana torna a presentar un volum imprescindible per entendre la històrica artística i social d'un país, Joies del Noucentisme. De factura acurada i pulcra, el llibre resulta vigent pel que té d'analogia històrica amb l'actualitat. "Els noucentistes van ser els primers que van mostrar la voluntat de fer de la cultura un valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", afirmaven, mentre Mercè Vidal, la directora del projecte, explica totes les bondats d'un moviment que va esdevenir pal de paller d'una societat emergent.
 
"La producció artística coincideix amb un moment en què hi ha una febre nacionalista, just quan es volen crear infraestructures d'estat: escoles, universitats industrials, biblioteques, etc". En aquest sentit, és cabdal la figura política de Prat de la Riba. "Ell va adonar-se que la tècnica era molt important i tenia molta visió de futur, la de construcció d'un país nou", afirma Vidal, que considera que molts dels fonaments de les estructures d'estat actuals són allà. "més que mai a la història, el Noucentisme va que cultura i política vagin de la mà".
 
Tenint en compte la vivesa del país i l'ebullició d'inquietuds i de nous horitzons, és inevitable fer paral·lelismes amb el moment que, un segle després, viu Catalunya. "Sí, és molt coincident, aleshores es vivien temps molt avançats. Per exemple, l'ensenyament de l'època es fa amb els corrents pedagògics més nous, com la creació de molts grups escolars, unes escoles pensades per fer classes dinàmiques. O la Xarxa de Biblioteques, que es crea aleshores". Però ve el franquisme i tot s'estronca, aturant un progrés que s'endevinava a tots nivells.
 
"El Noucentisme és l'inici del nou país, però va tenir molt poc temps per consolidar-se i per exercir les idees noves que volia implantar, com les de Montesori, per exemple". Un moviment artístic que anava més enllà i que advocava per una línia educativa singular, molt diferenciada a la de la resta de l'estat espanyol, apostant per l'ensenyament actiu. "Els noucentistes sostenien que la base de tot és l'educació, fer ciutadans, fer cultura. I estableixen conceptes de netedat, claredat, senzillesa, llum i ordre. Fugen de les excessives complicacions".
 

Mercè Vidal i Jansà, directora de l'extens volum «Joies del Noucentisme» Foto: Esteve Plantada


Art capdavanter que mira a Europa
 
Les ganes d'anar un pas endavant són fonamentals per entendre l'art que es fa, i la influència que té dels moviments capdavanters d'Europa en aquell moment. "Els noucentistes busquen aquells qui van més a l'avançada, i no fan el mateix que els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà". Per contra, el Noucentisme busca altres fonts i les troba en l'onada de classicisme que es viu a Europa. "Tenien la voluntat de posar-se al dia tècnicament, però al mateix temps ser genuïns".
 
Mirar la tradició, però mantenir les essències, en síntesi. "Es tracta d'intel·lectualitzar l'artista perquè arribi a l'essència mediterrània, de país". En contra del que es pugui pensar, no es tracta d'una cosa kitsch. "En escultura, per exemple, els noucentistes tractaran molt el valor estructural de les formes. La nova figura femenina tindrà com a punt de referència la dona mediterrània". O la importància de la Pintura mural, una voluntat "de fer l'art més democràtic".
 
Un dels aspectes més nous és l'art del "jardí mediterrani", que proclama que "l'útil és bell" amb una reivindicació del llatinisme. "Ho aconsegueixen a través de l'estètica de l'aigua, d'elements escultòrics que donen dimensió del paisatge. És un clar exemple de la subtilesa del nou art. En un espai, l'escultura dóna la dimensió humana de l'espai. I també fan molts estanys, perquè el soroll de l'aigua sigui una suma més en tots aquests factors". Una educació dels sentits que els porta a un frec de l'art d'avantguarda. "Podem dir que el Noucentisme és una modernitat moderada".

«Joies del Noucentisme», un llibre en edició de luxe Foto: Enciclopèdia Cat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El modernistes "copien" ??
Anònim, 01/08/2016 a les 00:08
+9
-0
i els noucentistes no copien de les formes clàsiques??
Encara que,...
Anònim, 01/08/2016 a les 00:11
+5
-0
una de les joies del pensament noucentista català, Eugeni d'Ors (la Ben Plantada) després es sumés al franquisme triomfant...
Així la Renaixença
Anònim, 01/08/2016 a les 09:49
+4
-0
no va ser un altre reinici d'aquest pais?
Ep! Noucentisme no ve de nou pais
Anònim, 01/08/2016 a les 23:43
+1
-0
sinó de nou cents (segle XX)
Modernisme
magrab, 02/08/2016 a les 10:34
+0
-0
... "els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà" - de veritat?

I és més, era necessari menysprear un altre moviment cultural per posar en valor el següent?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan Josep Queralt | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
El jurista assegura que "una riuada de participació seria les absoltes del règim del 78" | Creu que "aquesta revolució pacífica i transversal, ni "upper Diagonal" ni masses arrauxades, costa d'entendre fora"
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 11:15 La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, nega que s'estigui adoctrinant nens a les escoles o que se'ls porti a manifestacions i ha acusat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, d'"insultar la dignitat dels directors", després que els hagi enviat una carta on amenaçava els directors d'institut de responsabilitats "penals" si col·laboren amb l'1-O. També assegura que seran responsables de l'administració els qui obriran els locals de votació.
 11:10 Els alcaldes de la Garrotxa signen un manifest en defensa de la democràcia i la dignitat. Hi afirmen de forma conjunta que el referèndum convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya no s’aturarà.
 11:06 Desenes de tractors s'apleguen al Sucre de Vic per realitzar una marxa per la capital d'Osona "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
Entrades anteriors »
Mercè Molist | 1 comentari
01/01/1970
El jove de 21 anys havia ajudat a fer visible a la Xarxa la informació per anar a votar l'1-O distribuint còpies "mirall"
Festa del Porc i la Cervesa de Manlleu. | Joan Parera
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital selecciona la Festa del Porc i la Cervesa, projeccions de cinema islandès, la Fira del Bolet i del Boletaire, la Fira de Sant Miquel, i la Fira de Calella i l'Alt Maresme
L'equip d'informatius de TV3 d'aquesta última temporada | TV3
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals»
El Seguici marca l'inici d'una festa que reuneix modernitat i tradició | Adrià Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Tots els actes, concerts i activitats més destacats de les festes de Barcelona, en viu des del divendres 22 al dilluns 25 de setembre: del pregó al Piromusical, passant pel correfoc, els concerts, el seguici o la diada castellera