03
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
10:56h
Quin futur els espera al milió i mig de refugiats somalis que fugen de les guerres, principalment als camps d'Etiòpia i Kenya? Tenen alguna possibilitat de tornar a casa? Somàlia, que arrossega més de dues dècades de conflictes armats, celebra aquest any amb incertesa les seves primeres eleccions democràtiques. Mentrestant, però, un govern provisional creat per les Nacions Unides s'enfronta amb les guerrilles jihadistes que controlen la major part del país.
En aquest context, tal com admet l'historiador Ferran Iniesta, les possibilitats de retornar al país són "molt poques". "Només podrien tornar de Kenya, Etiòpia o d’altres països si formessin part d’una guerrilla, d'algun clan dels senyors de la guerra". Sortir d'un camp de refugiats és, a més, tota una odissea: un cop hi han entrat, només se'ls permet sortir si tenen un permís d'asil.
Com recorda a NacióDigital Pablo Funes, director de projectes a l'Àfrica de l'ONG Entreculturas, "els refugiats, no només els somalis, tenen una expectativa molt baixa de retornar". "Molts esperen gairebé com en una loteria que algun dels països de fora d'Àfrica accepti les seves sol·licituds d’asil. Els que tenen aquesta sort i marxen al Canadà, als Estats Units o a Sudàfrica aconsegueixen refer la seva vida, muntar petits negocis i prosperar. Però són massa pocs. La major part dels refugiats passarà tota la vida dins dels camps”, explica.
Alhora, l'ajut internacional és insuficient. Reconeix Iniesta que "les forces de pacificació han tingut una eficàcia limitada i l’ajut internacional és endèmic perquè no dóna als refugiats les eines per subsistir per ells mateixos, sinó que se centra en donar els mínims per sobreviure". Els somalis, com explica l'historiador, es troben en una situació similar a la del Sudan del Sud, en què les guerres continuades han aniquiliat les tradicions pròpies del país i les formes de l'economia local.
La gràfica animada inferior recopila els conflictes armats que ha patit Somàlia des del 1998 al 2014 a partir de les notícies publicades a la premsa internacional, com ara la BBC o la CNN. L'exhaustiu estudi està publicat en codi obert a la plataforma Carto i també recull les dades sobre el territori de Somalilàndia, al nord de Somàlia, que ara ja és un país independent, tot i que encara no ha estat reconegut per Nacions Unides.
La pau al país, per a l'historiador Ferran Iniesta, només arribarà quan sigui efectiu l’embargament de les armes, que arriben dels països veïns a través del comerç amb Occident, i del khat, la droga que alimenta el conflicte de Somàlia i que es disputen els senyors de la guerra i el govern. Tanmateix, en els darrers anys, l'escalada de violència entre el govern de transició que dirigeix el país, promogut per la Unió Africana, l'ONU i els Estats Units, i les guerrilles jihadistes ha empitjorat la situació.
També és clau per a l'historiador l’aposta pels programes d’ajut internacional que permetin al poble somali recuperar els seus hàbits culturals, que han estat arrasats per les guerres. “Com ha ocorregut al Sudan del Sud, hi ha tota una generació d’homes que, per culpa de les guerres, ja no recorda com es cultiva la terra, com es pastura un ramat o quines són les rutes del comerç pesquer”, argumenta.
Per resoldre la crisi dels refugiats, l'única possibilitat seria una gran aliança internacional. Així ho entén també la directora de l'Institut d'Investigació de la Universitat de les Nacions Unides sobre globalització, cultura i mobilitat, Parvati Nair, que assegura que "és hora que els estats, de forma conjunta, reflexionin sobre l'altre i afrontin l'enorme desafiament de la gestió dels desplaçats".
Recorda Nair que "la presa de consciència ha d’impregnar tots els extractes de la societat" i que cal un compromís ferm en la defensa dels drets humans. "Els nostres únics impediments són la corrupció i la manca d’ètica", assegura. També explica que tota solució ha d'incloure polítiques en els països d'origen.
"Qui sap com tiraran endavant tots aquests milers de refugiats. Hi ha gent que passa dècades de la seva vida sent refugiada. El que estem perdent en potència humana, en creativitat, ningú no ho sap. És aquest sistema el que ens aboca a aquesta ceguera. El capitalisme sempre ha estat un sistema brutal", reconeix la investigadora.
En aquest context, tal com admet l'historiador Ferran Iniesta, les possibilitats de retornar al país són "molt poques". "Només podrien tornar de Kenya, Etiòpia o d’altres països si formessin part d’una guerrilla, d'algun clan dels senyors de la guerra". Sortir d'un camp de refugiats és, a més, tota una odissea: un cop hi han entrat, només se'ls permet sortir si tenen un permís d'asil.
Aquesta refugiada somali va fugir a Iemen per les guerres i, finalment, ha acabat a Etiòpia. Foto: Sergi Cámara
Com recorda a NacióDigital Pablo Funes, director de projectes a l'Àfrica de l'ONG Entreculturas, "els refugiats, no només els somalis, tenen una expectativa molt baixa de retornar". "Molts esperen gairebé com en una loteria que algun dels països de fora d'Àfrica accepti les seves sol·licituds d’asil. Els que tenen aquesta sort i marxen al Canadà, als Estats Units o a Sudàfrica aconsegueixen refer la seva vida, muntar petits negocis i prosperar. Però són massa pocs. La major part dels refugiats passarà tota la vida dins dels camps”, explica.
Alhora, l'ajut internacional és insuficient. Reconeix Iniesta que "les forces de pacificació han tingut una eficàcia limitada i l’ajut internacional és endèmic perquè no dóna als refugiats les eines per subsistir per ells mateixos, sinó que se centra en donar els mínims per sobreviure". Els somalis, com explica l'historiador, es troben en una situació similar a la del Sudan del Sud, en què les guerres continuades han aniquiliat les tradicions pròpies del país i les formes de l'economia local.
Serha Yosif, refugiada del Sudan. Foto: Sergi Cámara
La gràfica animada inferior recopila els conflictes armats que ha patit Somàlia des del 1998 al 2014 a partir de les notícies publicades a la premsa internacional, com ara la BBC o la CNN. L'exhaustiu estudi està publicat en codi obert a la plataforma Carto i també recull les dades sobre el territori de Somalilàndia, al nord de Somàlia, que ara ja és un país independent, tot i que encara no ha estat reconegut per Nacions Unides.
La pau al país, per a l'historiador Ferran Iniesta, només arribarà quan sigui efectiu l’embargament de les armes, que arriben dels països veïns a través del comerç amb Occident, i del khat, la droga que alimenta el conflicte de Somàlia i que es disputen els senyors de la guerra i el govern. Tanmateix, en els darrers anys, l'escalada de violència entre el govern de transició que dirigeix el país, promogut per la Unió Africana, l'ONU i els Estats Units, i les guerrilles jihadistes ha empitjorat la situació.
L'ESCALADA DE VIOLÈNCIA A SOMÀLIA. DEL 1998 AL 2014
També és clau per a l'historiador l’aposta pels programes d’ajut internacional que permetin al poble somali recuperar els seus hàbits culturals, que han estat arrasats per les guerres. “Com ha ocorregut al Sudan del Sud, hi ha tota una generació d’homes que, per culpa de les guerres, ja no recorda com es cultiva la terra, com es pastura un ramat o quines són les rutes del comerç pesquer”, argumenta.
Per resoldre la crisi dels refugiats, l'única possibilitat seria una gran aliança internacional. Així ho entén també la directora de l'Institut d'Investigació de la Universitat de les Nacions Unides sobre globalització, cultura i mobilitat, Parvati Nair, que assegura que "és hora que els estats, de forma conjunta, reflexionin sobre l'altre i afrontin l'enorme desafiament de la gestió dels desplaçats".
La refugiada sudanesa Rabha Issa i els seus fills, Eliab Asani i Man duh Asani. Foto: Sergi Cámara
Recorda Nair que "la presa de consciència ha d’impregnar tots els extractes de la societat" i que cal un compromís ferm en la defensa dels drets humans. "Els nostres únics impediments són la corrupció i la manca d’ètica", assegura. També explica que tota solució ha d'incloure polítiques en els països d'origen.
"Qui sap com tiraran endavant tots aquests milers de refugiats. Hi ha gent que passa dècades de la seva vida sent refugiada. El que estem perdent en potència humana, en creativitat, ningú no ho sap. És aquest sistema el que ens aboca a aquesta ceguera. El capitalisme sempre ha estat un sistema brutal", reconeix la investigadora.
Llegeix el primer capítol 'Els altres refugiats (I): Una història de guerres i sequeres'
Llegeix el segon capítol 'Els altres refugiats (II): El camp de Dollo Ado'
Llegeix el tercer capítol 'Els altres refugiats (III): La vida trencada dels somalis'
Llegeix el quart capítol 'Els altres refugiats (IV): la lluita del cooperant'