24
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
25
de juliol
a les
12:24h
Jordi Foz i Dalmau (Barcelona, 1967) va ser nomenat secretari de Transparència i Govern Obert al gener d’enguany, amb l’arribada del president Carles Puigdemont. Fins llavors, els temes de transparència a Catalunya havien estat en mans de la comissionada, Núria Bassols, retirada del càrrec a principis d’any, arran de la detenció del seu marit, implicat en l’operació Petrum.
En produir-se el canvi, aquest comissionat es va convertir en una Secretaria adscrita al Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, on també es van incloure les estratègies de Govern Obert. Foz és advocat i, fins al moment del seu nomenament, havia estat president de la sectorial d’administracions públiques i justícia d’ERC, a més de president d’Òmnium Gràcia.
Durant l’entrevista, el Secretari de Transparència deixa clara la voluntat de govern d’evitar al màxim nous casos de corrupció, de posar mesures per prevenir-la i reflexiona sobre el model dels països anglosaxons que en matèria de govern obert i transparència són un paradigma.
- Com s’entén, des de la Secretaria, el concepte ‘Govern Obert’? És un terme molt teòric que potser no arriba a la ciutadania
- És un terme que surt al voltant de la investidura del president nord-americà, Barack Obama. Vol dir aprofitar el potencial d’Internet per fer una revolució democràtica, enllaçant les polítiques de transparència, entenent que la informació pública ha d’estar en mans dels ciutadans. L’ús col·lectiu de les dades és un mecanisme d’anticorrupció. Com menys opacitat hi hagi més difícil és que es cometi frau. És el debat de com fem una democràcia representativa perquè la ciutadania participi de manera activa i hi hagi un rendiment de comptes.
- El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va destacar fa uns dies que “la construcció d’un nou govern s’ha de fer generant confiança entre la gent i l’administració”. Després de tots els casos de corrupció que arrosseguem, creu que és possible?
- L’objectiu de la transparència és generar confiança. Però aquest procés de canvi no s’aconsegueix d’avui per demà. Si fem bé les coses, i donem instruments al ciutadà, hi haurà menys frau. Aquest és un dels objectius més importants que perseguim.
- El cas de l’Oficina Antifrau no ajuda a generar molta confiança...
- Nosaltres l’hem viscut amb molta indignació i molta preocupació, com tota la ciutadania. Primer perquè una oficina que ha de ser independent i ha de lluitar contra el frau s’ha posat al servei d’uns interessos espuris. Després perquè s’ha trencat tota la lògica de la separació de poders, de respecte cap a les institucions. Creiem que és un instrument útil per a la prevenció i la lluita contra el frau i el que cal fer és recuperar el prestigi i fer els canvis pertinents.
- En relació a la pregunta anterior, vostè va substituir la comissionada per a la Transparència, Núria Bassols, nomenada per l’expresident Artur Mas i destituïda a la primera reunió del govern del president Carles Puigdemont, perquè el seu marit, l’empresari Josep Manel Bassols, va ser detingut en el marc de l’operació Petrum.
- A mi m’agrada parlar de futur. El que tinc molt clar és que en l’onzena legislatura- que és la que estem ara- s’ha creat un Departament amb la paraula ‘transparència’. Després s’ha creat una Secretaria específica, i aquí s’han posat totes les polítiques de govern obert i les de contractació pública. Està clar que el senyal és no voler donar ni el mínim marge al frau. Sobre el que ha passat abans d’arribar jo, prefereixo no valorar-lo.
En produir-se el canvi, aquest comissionat es va convertir en una Secretaria adscrita al Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, on també es van incloure les estratègies de Govern Obert. Foz és advocat i, fins al moment del seu nomenament, havia estat president de la sectorial d’administracions públiques i justícia d’ERC, a més de president d’Òmnium Gràcia.
Durant l’entrevista, el Secretari de Transparència deixa clara la voluntat de govern d’evitar al màxim nous casos de corrupció, de posar mesures per prevenir-la i reflexiona sobre el model dels països anglosaxons que en matèria de govern obert i transparència són un paradigma.
- Com s’entén, des de la Secretaria, el concepte ‘Govern Obert’? És un terme molt teòric que potser no arriba a la ciutadania
- És un terme que surt al voltant de la investidura del president nord-americà, Barack Obama. Vol dir aprofitar el potencial d’Internet per fer una revolució democràtica, enllaçant les polítiques de transparència, entenent que la informació pública ha d’estar en mans dels ciutadans. L’ús col·lectiu de les dades és un mecanisme d’anticorrupció. Com menys opacitat hi hagi més difícil és que es cometi frau. És el debat de com fem una democràcia representativa perquè la ciutadania participi de manera activa i hi hagi un rendiment de comptes.
Jordi Foz, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa
- El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va destacar fa uns dies que “la construcció d’un nou govern s’ha de fer generant confiança entre la gent i l’administració”. Després de tots els casos de corrupció que arrosseguem, creu que és possible?
- L’objectiu de la transparència és generar confiança. Però aquest procés de canvi no s’aconsegueix d’avui per demà. Si fem bé les coses, i donem instruments al ciutadà, hi haurà menys frau. Aquest és un dels objectius més importants que perseguim.
- El cas de l’Oficina Antifrau no ajuda a generar molta confiança...
- Nosaltres l’hem viscut amb molta indignació i molta preocupació, com tota la ciutadania. Primer perquè una oficina que ha de ser independent i ha de lluitar contra el frau s’ha posat al servei d’uns interessos espuris. Després perquè s’ha trencat tota la lògica de la separació de poders, de respecte cap a les institucions. Creiem que és un instrument útil per a la prevenció i la lluita contra el frau i el que cal fer és recuperar el prestigi i fer els canvis pertinents.
- En relació a la pregunta anterior, vostè va substituir la comissionada per a la Transparència, Núria Bassols, nomenada per l’expresident Artur Mas i destituïda a la primera reunió del govern del president Carles Puigdemont, perquè el seu marit, l’empresari Josep Manel Bassols, va ser detingut en el marc de l’operació Petrum.
- A mi m’agrada parlar de futur. El que tinc molt clar és que en l’onzena legislatura- que és la que estem ara- s’ha creat un Departament amb la paraula ‘transparència’. Després s’ha creat una Secretaria específica, i aquí s’han posat totes les polítiques de govern obert i les de contractació pública. Està clar que el senyal és no voler donar ni el mínim marge al frau. Sobre el que ha passat abans d’arribar jo, prefereixo no valorar-lo.
- Per què creu que continua havent-hi corrupció?
- La corrupció ve d’antic. En part, ara la societat és més exigent. I el que s’acceptava abans, ara ho adjectivem com a corrupció. Cada vegada hi ha més informació, més transparència. Si mirem alguns dels casos de frau dels últims anys, alguns (i no pocs) han estat destapats pel dret d’accés de la informació del ciutadà. Cada vegada, el sistema judicial actua més (tot i que encara actua massa lent i no sempre). La crisi econòmica– i com la gent ha patit– ha provocat que aquesta sigui més exigent sobre com es gasten els diners públics i el malbaratament. No hi ha més casos de corrupció ara que fa deu o quinze anys.
Jordi Foz. Foto: Adrià Costa
- No?
- No. Hi ha més mesures i reacció pública. Espero que en cinc anys, encara hi hagi menys que ara.
- Es mostra optimista... però el govern mundial es troba als paradisos fiscals, tal com han demostrat els Papers de Panamà
- El cas dels Papers de Panamà té molt a veure amb la transparència, tant per les institucions públiques com privades. Aquest cas està relacionat amb l’opacitat. La transparència és molt potent perquè té a veure amb una regla d’ètica kantiana, que diu: “Fes només allò que puguis fer públic”. Sóc optimista però sé que la corrupció no s’acabarà d’un dia per l’altre. Per molt que ataquem la corrupció frontalment- que és el que hem de fer- no desapareixerà d’un dia per l’altre. És una batalla que durarà però l’hem de lluitar amb tota la contundència, no deixar-ne passar ni una.
El recorregut de la llei
- A Catalunya comptem amb la Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern, des del 2014 però encara no està del tot implementada. Quines accions falten per engegar als ajuntaments i als ens públics?
- D’entrada, destacaria que la llei catalana preveu mecanismes d’autoavaluació. És única en aquest sentit. I voldria remarcar que la majoria d’ajuntaments ja tenen portal de transparència, que fa dos anys no existien. Bona part dels continguts que obliga la llei a publicar, ja hi són. És clar que si entrem cas per cas, potser trobem mancances. Des de fa una setmana, es pot accedir a tots els acords de govern en format íntegre.
- La llei obliga a les administracions que informin els ciutadans del seu dret d’accés a les eines de transparència. Quines accions estan duent a terme en aquest sentit?
- Tenim programes en marxa que desenvoluparem aviat. A més de comptes de Twitter, perquè sabem que hi ha un determinat públic que és més fàcil que s’assabenti a través de les xarxes. També tenim un butlletí per explicar les eines de transparència a disposició de la ciutadania. I a l’últim trimestre d’aquest any, farem una campanya per donar més explicacions sobre els portals i el dret a la informació.
Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert de la Generalitat. Foto: Adrià Costa
- Els Observatoris Ciutadans Municipals fiscalitzen l’acció de les administracions per comprovar que es compleix la llei. Quina opinió té de les seves accions?
- Perquè la transparència sigui eficaç cal que la ciutadania s’empoderi. Els OCM, el món associatiu o els periodistes, que utilitzin totes les eines. Tenim pensades jornades i la possibilitat de fer algun hackathon amb aquests grups per donar a conèixer més la importància de les dades obertes. És la lògica del govern obert. La mirada externa millora molt la interna. Hem de lligar la transparència amb la participació.
- El registre de grups d’interès o de lobbies és un pas més en pro de la transparència. Només el contempla la llei catalana i no l’espanyola. Per què és tan important?
- Quan les administracions públiques prenen decisions és normal i lògic que es relacionin amb molta gent. Però aquestes influències han de ser conegudes per la ciutadania perquè puguin saber quin pes han tingut aquestes reunions en la presa de decisions.
- Quants grups tenim ara mateix al registre?
- Devem estar al voltant de 100 grups. D’aquí al final arribarem a centenars o un miler. Hem aprovat fa poc el Codi de Conducta d’alts càrrecs i directius, i una de les coses que diu és que no es poden reunir amb un grup si aquest abans no s’ha inscrit al registre. I que les reunions s’hauran de fer públiques i deixar la màxima traçabilitat.
- Als Estats Units tenen el City of Chicago Data Dictionary, paradigma de la traçabilitat. Des d’ell es pot seguir tot el rastre de les dades obertes, des del seu origen fins que arriba al ciutadà, indicant els històrics de modificacions. Aspirem a aquest nivell a Catalunya?
- La transparència de les dades obertes és la punta de l’iceberg. El que importa és el que hi ha per sota. I, per sota, s’han de construir sistemes corporatius, interoperables, de gestió documental que permetin saber quins documents hi ha, qui els ha fet, que quedi traçat, que no es puguin modificar i que la publicació sigui perfecte. Però tot això és una revolució en la manera de fer les coses en les administracions, requereix un canvi cultural i organitzatiu, a més d’aportar-hi molts recursos.
Jordi Foz. Foto: Adrià Costa
- I aquesta setmana s’ha constituït el Comitè Assessor d’Ètica Pública. Un ciutadà pot recórrer a ell si veu alguna irregularitat?
- Té dues funcions. Qualsevol ciutadà mitjançant una bústia electrònica podrà presentar una queixa en relació a comportaments que consideri contradictoris en el codi de conducta. L’altra és que qualsevol directiu o alt càrrec que tingui dubtes, abans de prendre una decisió, pugui preguntar al Comitè.
Accedir-hi de la manera més simple
- “Aquesta és la llei 'més arxivera’ de tota Europa”, em va comentar el president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, Joan Soler. Quin rol creu que han de jugar aquests professionals en aquesta revolució que s’ha de fer des de l’administració?
- Tenen un paper clau perquè són els que garanteixen que es gestionen els documents adequadament, les sèries documentals, el tema de la traçabilitat, la localització de les dades, etc. Ells tenen la formació i l’expertesa. El paper dels arxivers i dels gestors documentals per automatitzar i garantir la transparència, és bàsic. S’ha de trobar el mecanisme perquè puguin participar en totes les polítiques més importants.
- S’acaba de validar un nou model d’identitat digital per sol·licitar informació pública: l’idCATMòbil. Abans ja teníem l’IDcat, i per aconseguir-lo s’havia d’anar a una Oficina d’Atenció al Ciutadà. La gent es cansa també de tanta complicació. Quin missatge deixa?
- L’objectiu és intentar que la gent accedeixi a la informació de la manera més simple. La nostra obsessió és simplificar-lo al màxim. Ara hem aconseguit obtenir un codi amb el número de mòbil i la targeta sanitària. No cal anar a cap oficina. El missatge és que continuarem millorant.
- Per acabar, els Estats Units i el Regne Unit són el paradigma de la transparència i compten amb pocs casos de corrupció. Quants anys creu que hauran de passar per arribar a aquest nivell d'exemplaritat?
- Estem en el procés de construcció de país, i és un gran repte. Però també una oportunitat única per fer millor les coses en transparència, govern obert, lluita del frau, etc. No m’atreveixo posar una data, però treballem amb la màxima intensitat perquè no hi hagi corrupció.
Jordi Foz. Foto: Adrià Costa