19
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
20
de juliol
a les
19:02h
Mariano Rajoy té un problema. En té uns quants, de fet. Però un d'ells es diu Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior. Què fer amb un polític que està socarrimat després de l'escàndol de les gravacions amb el cap de l'Oficina Antifrau? Aquesta és una de les paperetes que haurà de resoldre, i ben aviat, el líder del Partit Popular. La necessitat d'arribar a acords per governar fa del ministre un destorb i Rajoy no tindrà manies. El seu nom circula com a possible ambaixador davant la Santa Seu. Això sol ja ha fet que sectors del catolicisme progressista s'hagin començat a mobilitzar per impedir-ho.
Església Plural, una de les organitzacions més representatives del catolicisme català progressista, ha llançat una campanya en què demanen a la gent que s'adreci al Vaticà per demanar que es denegui el plàcet (l'acceptació de nou ambaixador). Església plural afirma que: "Com a membres de l'Església catòlica ens resultaria molt decebedor que s'admetés al cos diplomàtic present al Vaticà, una persona que practica unes actituds polítiques indignes i democràticament dubtoses, i que ha impulsat greus episodis de vulneració dels drets humans, de major repressió contra les persones immigrades i contra el dret fonamental a la llibertat d'expressió i de manifestació.
Un ministre a la recerca de destinació
Jorge Fernández és en aquests moments un polític en espera d'una nova destinació. El seu nom ha estat motiu d'especulació en les converses entre el PP i Ciutadans per acordar una nova Mesa del Congrés dels Diputats. Fernández era una possibilitat. Si no hagués esclatat l'escàndol de les gravacions, potser hauria tingut via lliure. Enviar el veterà ministre a la presidència de la cambra era una coronació brillant per la seva carrera, i sembla que al ministre li agradava. Però en aquests moments, era improbable que cap altre grup de l'hemicicle estigués disposat a empassar-se'l. Per un home come ll, que fa de la seva confessió catòlica una part de la seva imatge pública, la Santa Seu pot ser una destinació acaronada.
Però Roma ha de donar el seu vistiplau a tota designació. La donarà? Des d'Església plural han assenyalat també la gestió del ministre del drama de la immigració a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquest és un tema sensible i el Papa Francesc ha tingut diverses intervencions molt crítiques envers la política europea sobre immigració.
Precedents polèmics
L'ambaixada espanyola a la Santa Seu és un càrrec important dins de la carrera diplomàtica. En el passat ha estat envoltada de polèmica. Els anys vuitanta, durant el govern socialista i sent ministre d'Exteriors Francisco Fernández Ordóñez, va ser designat Gonzalo Puente Ojea, un diplomàtic brillant que va ser qüestionat per sectors eclesiàstics conservadors pel seu ateisme declarat. Va poder estar a Roma només dos anys, sent finalment cessat, sembla que per pressions de l'Església.
En altres casos, l'ambaixada ha estat una destinació per desfer-se de possibles adversaris. Així es va interpretar l'enviament de Francisco Vázquez, militant socialista i catòlic practicant, designat per José Luis Rodríguez Zapatero. A Vázquez el lloc l'atreia i tenir-lo a Roma va alliberar Zapatero d'una veu àcida amb ell dins del PSOE.
Església Plural, una de les organitzacions més representatives del catolicisme català progressista, ha llançat una campanya en què demanen a la gent que s'adreci al Vaticà per demanar que es denegui el plàcet (l'acceptació de nou ambaixador). Església plural afirma que: "Com a membres de l'Església catòlica ens resultaria molt decebedor que s'admetés al cos diplomàtic present al Vaticà, una persona que practica unes actituds polítiques indignes i democràticament dubtoses, i que ha impulsat greus episodis de vulneració dels drets humans, de major repressió contra les persones immigrades i contra el dret fonamental a la llibertat d'expressió i de manifestació.
Un ministre a la recerca de destinació
Jorge Fernández és en aquests moments un polític en espera d'una nova destinació. El seu nom ha estat motiu d'especulació en les converses entre el PP i Ciutadans per acordar una nova Mesa del Congrés dels Diputats. Fernández era una possibilitat. Si no hagués esclatat l'escàndol de les gravacions, potser hauria tingut via lliure. Enviar el veterà ministre a la presidència de la cambra era una coronació brillant per la seva carrera, i sembla que al ministre li agradava. Però en aquests moments, era improbable que cap altre grup de l'hemicicle estigués disposat a empassar-se'l. Per un home come ll, que fa de la seva confessió catòlica una part de la seva imatge pública, la Santa Seu pot ser una destinació acaronada.
Però Roma ha de donar el seu vistiplau a tota designació. La donarà? Des d'Església plural han assenyalat també la gestió del ministre del drama de la immigració a les tanques de Ceuta i Melilla. Aquest és un tema sensible i el Papa Francesc ha tingut diverses intervencions molt crítiques envers la política europea sobre immigració.
Precedents polèmics
L'ambaixada espanyola a la Santa Seu és un càrrec important dins de la carrera diplomàtica. En el passat ha estat envoltada de polèmica. Els anys vuitanta, durant el govern socialista i sent ministre d'Exteriors Francisco Fernández Ordóñez, va ser designat Gonzalo Puente Ojea, un diplomàtic brillant que va ser qüestionat per sectors eclesiàstics conservadors pel seu ateisme declarat. Va poder estar a Roma només dos anys, sent finalment cessat, sembla que per pressions de l'Església.
En altres casos, l'ambaixada ha estat una destinació per desfer-se de possibles adversaris. Així es va interpretar l'enviament de Francisco Vázquez, militant socialista i catòlic practicant, designat per José Luis Rodríguez Zapatero. A Vázquez el lloc l'atreia i tenir-lo a Roma va alliberar Zapatero d'una veu àcida amb ell dins del PSOE.