19
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
15:00h
El president de la immobiliària Colonial, Juan José Brugera, serà el nou president del Cercle d’Economia el novembre vinent. L’actual president, Antón Costas, conclou el seu mandat de tres anys i va proposar ahir, en la reunió de la junta directiva, aquest nom com a nou responsable de l’entitat.
El Cercle d’Economia és una institució que té la seva litúrgia. Entitat influent de la societat civil, aplega un ventall ampli de sensibilitats empresarials i professionals, però mai ha viscut unes eleccions internes disputades. Cada president sortint, d’acord amb els principals membres de la direcció i els expresidents, proposa el nom que reuneix més consens i que és elegit –més aviat ratificat–pels socis.
Un perfil que trenca la tradició
La proposta de Brugera ha seguit el procediment habitual de buscar el màxim consens, però presenta canvis que trenquen d’alguna manera amb la tradició. Fins ara, el més comú era que un dels vicepresidents fos la persona “ungida”. En aquest cas, no serà així, ja que el president de Colonial pertany al comitè executiu del Cercle, però no n’és president.
Marc Puig, del Grup Puig de perfumeries, havia estat el nom que més havia corregut els darrers mesos. Però sembla que s’ha resistit amb ungles i dents a fer-se amb la presidència, una posició que posa sota els focus mediàtics perquè l’entitat presenta de forma periòdica uns comunicats en què es posiciona, sempre de manera ponderada, sobre l’actualitat. Puig vol continuar estant al marge del primer pla. Una situació similar estaria al darrere de les reticències de Josep Oliu, de Banc Sabadell.
"No" a la independència, "sí" a una consulta
Un altre vicepresident és Artur Carulla (Agrolimen), exponent dels sectors més explícitament catalanistes del Cercle. Davant del procés sobiranista, el Cercle sempre ha buscat una posició “centrista” entre els sectors més propers al sobiranisme, minoritaris en el nucli dur de l’entitat, i els més conservadors i hostils. En les seves notes d’opinió, s’ha manifestat en contra d’una ruptura amb Espanya, però apostant a favor d’una consulta acordada amb l’Estat en què es pogués expressar l’opció independentista.
Algun expresident havia mantingut una actitud molt hostil al procés, com és el cas de Josep Piqué. El president sortint, Antón Costas, ha pilotat el Cercle cercant equilibris interns i intentant no allunyar l’entitat del bloc central de la societat catalana. Fonts del Cercle asseguren que la posició del lobby sempre ha estat reformista des dels seus inicis, en ple franquisme, quan apostava per l’obertura a Europa i pensava ja en un futur de llibertats.
Brugera, “un home molt del Cercle”
Una persona que el coneix molt defineix Juan José Brugera com “un home molt del cercle: liberal, defensor d’un capitalisme modern i amb consciència social”. Brugera, enginyer industrial, ha pilotat una gran immobiliària com Colonial però segons fonts de l’entitat, ho ha fet amb una cultura empresarial basada en la vocació industrial, no especulativa. Bon lector, culturalment inquiet, posseeix una de les millors condicions d’icones ortodoxes que té dipositades a l’abadia de Montserrat.
El Cercle d’Economia és una institució que té la seva litúrgia. Entitat influent de la societat civil, aplega un ventall ampli de sensibilitats empresarials i professionals, però mai ha viscut unes eleccions internes disputades. Cada president sortint, d’acord amb els principals membres de la direcció i els expresidents, proposa el nom que reuneix més consens i que és elegit –més aviat ratificat–pels socis.
Un perfil que trenca la tradició
La proposta de Brugera ha seguit el procediment habitual de buscar el màxim consens, però presenta canvis que trenquen d’alguna manera amb la tradició. Fins ara, el més comú era que un dels vicepresidents fos la persona “ungida”. En aquest cas, no serà així, ja que el president de Colonial pertany al comitè executiu del Cercle, però no n’és president.
Marc Puig, del Grup Puig de perfumeries, havia estat el nom que més havia corregut els darrers mesos. Però sembla que s’ha resistit amb ungles i dents a fer-se amb la presidència, una posició que posa sota els focus mediàtics perquè l’entitat presenta de forma periòdica uns comunicats en què es posiciona, sempre de manera ponderada, sobre l’actualitat. Puig vol continuar estant al marge del primer pla. Una situació similar estaria al darrere de les reticències de Josep Oliu, de Banc Sabadell.
"No" a la independència, "sí" a una consulta
Un altre vicepresident és Artur Carulla (Agrolimen), exponent dels sectors més explícitament catalanistes del Cercle. Davant del procés sobiranista, el Cercle sempre ha buscat una posició “centrista” entre els sectors més propers al sobiranisme, minoritaris en el nucli dur de l’entitat, i els més conservadors i hostils. En les seves notes d’opinió, s’ha manifestat en contra d’una ruptura amb Espanya, però apostant a favor d’una consulta acordada amb l’Estat en què es pogués expressar l’opció independentista.
Algun expresident havia mantingut una actitud molt hostil al procés, com és el cas de Josep Piqué. El president sortint, Antón Costas, ha pilotat el Cercle cercant equilibris interns i intentant no allunyar l’entitat del bloc central de la societat catalana. Fonts del Cercle asseguren que la posició del lobby sempre ha estat reformista des dels seus inicis, en ple franquisme, quan apostava per l’obertura a Europa i pensava ja en un futur de llibertats.
Brugera, “un home molt del Cercle”
Una persona que el coneix molt defineix Juan José Brugera com “un home molt del cercle: liberal, defensor d’un capitalisme modern i amb consciència social”. Brugera, enginyer industrial, ha pilotat una gran immobiliària com Colonial però segons fonts de l’entitat, ho ha fet amb una cultura empresarial basada en la vocació industrial, no especulativa. Bon lector, culturalment inquiet, posseeix una de les millors condicions d’icones ortodoxes que té dipositades a l’abadia de Montserrat.
Juan José Brugera, al centre, moderant un debat al Cercle d'Economia Foto: ACN