18
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
17:46h
Comanegra és una editorial que no té por d'escapar pels marges del convencionalisme. Han publicat joies com Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa de Jaume C. Pons Alorda, el dietari de rodatge –un writing of– d'Història de la meva mort, d'Albert Serra; o En mi barrio no había chivatos, d'Arturo San Agustín, un resum-passeig literari per un dels paisatges més autèntics de Barcelona; o també han endegat, amb valentia, la iniciativa Dramaticles, una col·lecció de textos teatrals amb obres contemporànies i obres clàssiques, en una edició pulcra i ben pensada, inaugurada amb les peces d'Estel Solé, Luigi Pirandello i Llàtzer Garcia.
El catàleg de l'editorial és, tal com es pot apreciar, fet de peces d'una robustesa i singularitat envejable. La darrera delicadesa que se suma a totes aquestes aportacions assenyalades és Palimpsest. Dietari poètic, 2006. Els versos retrobats de Jordi Sarsanedas, una peça única que no mereix passar desapercebuda, per valenta i per l'alt valor humà i literari que amaga a l'interior. El llibre, que és un triple salt mortal en una editorial acostumada a fer salts al buit, reprodueix un bloc de calendari de taula per al 2006 amb l'afegitó manuscrit del propi l'autor, que hi va escriure uns versos per cada dia.
El darrer projecte de Sarsanedas
Coberta de «Palimpsest», de Jordi Sarsanedas Foto: Comanegra
Aquest va ser el darrer projecte creatiu de Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924-2006): escriure un poema en cadascuna de les pàgines de l’agenda que commemorava el centenari de l’Ateneu Barcelonès a l'interior del majestuós Palau Savassona –on encara té la seva seu, al carrer de la Canuda–. L'autor i intel·lectual va estar sempre estretament vinculat al centre i a la seva història, arribant a ser-ne el president entre els anys 1997 i 2003.
El volum inclou poemes inacabats i en cru, però, alhora, d'una humanitat bellíssima i que carrega cada paraula d'una emoció molt intensa. Una mostra singular de versos que, a banda dels mèrits literaris, vénen reforçats per la rellevància historiogràfica que hi ha en ells mateixos, ja que esdevenen els darrers d'un dels representats més il·lustres de la història recent de les lletres catalanes. El bloc, però, no és complet: acaba el dia 23 de maig, de manera abrupta, quan el poeta ja no té esma d'escriure res. Sarsanedas acaba morint el novembre d'aquell mateix any.
Palimpsest, malgrat mostrar les peces d'un procés no culminat, és un llibre que esdevé la millor mostra d’una vida poètica en la seva particularitat: la reescriptura del propi palimpsest. Aquest 2016, deu anys després de la seva mort, Comanegra commemora la veu personal de l'autor amb la publicació d'un llibre presentat en societat el darrer 21 de març, el Dia Mundial de la Poesia. Ara, amb el temps i el llegat ben viu, els darrers versos que va escriure Sarsanedas –dia 22 de maig– sonen profètics, el llaç a tota una vida d'escriptura:
El silenci, que el comptes per silenci
al plec del pit, estès en abandó
com si fos fam de senzillesa, deixadesa,
aquesta bona peça, desusada
bonament, amb les mans obertes.