11
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
12:40h
Dimecres a les vuit del vespre es tanca el termini per presentar candidatures a la direcció executiva de la nova CDC, el Partit Demòcrata Català. Vénen, per tant, tres dies trepidants en què els conciliàbuls, les aliances i, sobretot, les especulacions seran les protagonistes. Ara sí que toca parlar de noms. Enmig de la boira i el soroll, hi ha alguns elements que el congrés ha permès entreveure.
Victòries renovadores, triomf de la direcció
Així, els de Reagrupament lluïen que s’hagués aprovat l’esmena que deixa la porta oberta a una via unilateral cap a la indepèndència. Junt amb Generació Llibertat, el corrent més emblemàtic del bloc renovador, va poder incloure el terme “independentista” a la definició ideològica del partit. Un punt important també va ser el desbloqueig de les llistes que competirán per la direcció, elegides per sistema de primàries.
Però deixant de banda el tema del nom, que va convertir-se en un “motí” dels associats no previst, el nucli dur entorn Artur Mas ha aconseguit, amb algunes concessions, controlar el congrés de fundació. Mas entoma aquesta setmana amb el vent de cara. Va convèncer els associats que aprovessin el seu format de direcció, amb un tàndem de presdient-vicepresidenta, i sobretot, va assolir que el sistema d’incompatibilitats no fos molt rígid, un dels grans termòmetres per avaluar la correlació de forces interna. Es permet compatibilitzar un lloc a la dirección amb un càrrec institucional i, per tant, Neus Munté pot ser candidata a la vicepresidencia i Jordi Turull a la coordinació general de la direcció. Objectiu aconseguit.
Ronda de consultes amb una llista molt pensada
Artur Mas mantindrà des d’avui i fins al dimecres una ronda de contactes amb representants de totes les sensibilitats del partit. La voluntat, expressada pel mateix expresident de la Generalitat, és confegir un equip que aplegui el major consens possible. Però ja fa dies, molt abans del congrés, que els sectors aliens a la dirección de Còrsega es queixaven que Mas ja tenia molt pensat el nucli dur de l’executiva, i que l’aliança ferma era amb Munté i Turull. Els renovadors s’hi hauran de conformar o presentar batalla.
“Només Mas té el 90% de suports”
És una de les frases repetides per alguns dirigents del nou partit aquests dies. Tothom té clar que ara per ara Mas és l’únic que pot aglutinar darrera seu una majoria abassegadora. Per sota d’ell, cap altre dirigent suma tants suports. Al ser oberta la llista oficial que liderarà, però, es poden evidenciar vots de protesta enfront alguns quadres del partit considerats massa representatius del passat.
El paper de Josep Rull
En aquests tres dies propers, pot passar de tot, però ahir a la nit, amb el congrés encara fumejant, alguns coneixedors de les interioritats convergents asseguraven que Mas farà els possibles per integrar el sector que lidera Josep Rull en el nucli dur directiu. Deixar fora el conseller de Territori i Sostenibilitat, amb molt ascendent en un sector de les bases, i a la seva aliada, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, seria un error i suposaria un cost.
Aquest sector socialdemòcrata és, dels que tenen forta presència institucional, el més ben vist pels sectors renovadors.
Candidatura renovadora a punt
Com ja ha anat informant NacióDigital, les converses entre els principals corrents renovadors (Generació Llibertat, Reagrupament i Llibergència) estan avançats amb els ulls posats en una candidatura renovadora. Sembla que Generació Llibertat i Reagrupament han connectat força en les darreres setmanes. Si Llibergència, que aplega els liberals del partit, s’afegiria a aquest bloc és una incògnita. El corrent liberal té un canal obert amb Mas: el sempre present David Madí.
Germà Gordó
Caldrà veure els moviments que farà Nova Convergència, el sector que apadrina l’exconseller de Justícia Germà Gordó, disposat a ser present en la direcció. El seu principal problema ara mateix és que el bloc renovador del partit el veu amb recança i l’equipara a la maquinària oficial.
Profund coneixedor de la CDC de sempre, haurà de prendre decisions en les properes hores. En la “troika” que regenta l’antic partit, presidit per l’històric Jacint Borràs, hi ha un home seu: Carles del Pozo.
La incògnita Puigdemont
Quin paper jugarà Carles Puigdemont en els moviments cap al nou organigrama? Persones properes a ell (David Bonvehí, Albert Batet) han seguit de forma minuciosa el congrés i mantenen vies obertes amb tots els sectors. Però una cosa està clara: el president de la Generalitat –que ha escenificat bona sintonia amb Mas durant tot el congrés- està del tot abocat a la seva funció institucional i té com a prioritat exclusiva que el Govern de Junts pel Sí arribi a bon port, aquesta Ítaca a la qual Artur Mas va tornar a esmentar en el seu discurs de divendres i que a vegades sembla desaparèixer en la boira.
Victòries renovadores, triomf de la direcció
Així, els de Reagrupament lluïen que s’hagués aprovat l’esmena que deixa la porta oberta a una via unilateral cap a la indepèndència. Junt amb Generació Llibertat, el corrent més emblemàtic del bloc renovador, va poder incloure el terme “independentista” a la definició ideològica del partit. Un punt important també va ser el desbloqueig de les llistes que competirán per la direcció, elegides per sistema de primàries.
Però deixant de banda el tema del nom, que va convertir-se en un “motí” dels associats no previst, el nucli dur entorn Artur Mas ha aconseguit, amb algunes concessions, controlar el congrés de fundació. Mas entoma aquesta setmana amb el vent de cara. Va convèncer els associats que aprovessin el seu format de direcció, amb un tàndem de presdient-vicepresidenta, i sobretot, va assolir que el sistema d’incompatibilitats no fos molt rígid, un dels grans termòmetres per avaluar la correlació de forces interna. Es permet compatibilitzar un lloc a la dirección amb un càrrec institucional i, per tant, Neus Munté pot ser candidata a la vicepresidencia i Jordi Turull a la coordinació general de la direcció. Objectiu aconseguit.
Ronda de consultes amb una llista molt pensada
Artur Mas mantindrà des d’avui i fins al dimecres una ronda de contactes amb representants de totes les sensibilitats del partit. La voluntat, expressada pel mateix expresident de la Generalitat, és confegir un equip que aplegui el major consens possible. Però ja fa dies, molt abans del congrés, que els sectors aliens a la dirección de Còrsega es queixaven que Mas ja tenia molt pensat el nucli dur de l’executiva, i que l’aliança ferma era amb Munté i Turull. Els renovadors s’hi hauran de conformar o presentar batalla.
“Només Mas té el 90% de suports”
És una de les frases repetides per alguns dirigents del nou partit aquests dies. Tothom té clar que ara per ara Mas és l’únic que pot aglutinar darrera seu una majoria abassegadora. Per sota d’ell, cap altre dirigent suma tants suports. Al ser oberta la llista oficial que liderarà, però, es poden evidenciar vots de protesta enfront alguns quadres del partit considerats massa representatius del passat.
El paper de Josep Rull
En aquests tres dies propers, pot passar de tot, però ahir a la nit, amb el congrés encara fumejant, alguns coneixedors de les interioritats convergents asseguraven que Mas farà els possibles per integrar el sector que lidera Josep Rull en el nucli dur directiu. Deixar fora el conseller de Territori i Sostenibilitat, amb molt ascendent en un sector de les bases, i a la seva aliada, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, seria un error i suposaria un cost.
Aquest sector socialdemòcrata és, dels que tenen forta presència institucional, el més ben vist pels sectors renovadors.
Candidatura renovadora a punt
Com ja ha anat informant NacióDigital, les converses entre els principals corrents renovadors (Generació Llibertat, Reagrupament i Llibergència) estan avançats amb els ulls posats en una candidatura renovadora. Sembla que Generació Llibertat i Reagrupament han connectat força en les darreres setmanes. Si Llibergència, que aplega els liberals del partit, s’afegiria a aquest bloc és una incògnita. El corrent liberal té un canal obert amb Mas: el sempre present David Madí.
Germà Gordó
Caldrà veure els moviments que farà Nova Convergència, el sector que apadrina l’exconseller de Justícia Germà Gordó, disposat a ser present en la direcció. El seu principal problema ara mateix és que el bloc renovador del partit el veu amb recança i l’equipara a la maquinària oficial.
Profund coneixedor de la CDC de sempre, haurà de prendre decisions en les properes hores. En la “troika” que regenta l’antic partit, presidit per l’històric Jacint Borràs, hi ha un home seu: Carles del Pozo.
La incògnita Puigdemont
Quin paper jugarà Carles Puigdemont en els moviments cap al nou organigrama? Persones properes a ell (David Bonvehí, Albert Batet) han seguit de forma minuciosa el congrés i mantenen vies obertes amb tots els sectors. Però una cosa està clara: el president de la Generalitat –que ha escenificat bona sintonia amb Mas durant tot el congrés- està del tot abocat a la seva funció institucional i té com a prioritat exclusiva que el Govern de Junts pel Sí arribi a bon port, aquesta Ítaca a la qual Artur Mas va tornar a esmentar en el seu discurs de divendres i que a vegades sembla desaparèixer en la boira.