07
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
21:12h
El centre d'internament d'Eetrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha estat revestit els últims anys d'opacitat, especialment pel que fa a les condicions dels interns i el respecte als drets humans. Fins i tot s'havia convertit en una incògnita quan reobriria el centre, després de les obres que s'hi han fet des del novembre a requeriment dels jutges de control de la instal·lació, que havien demanat la instal·lació de lavabos a les cel·les.
Els CIE no van disposar de reglament fins el 2014
La plataforma Tancarem el CIE va considerar les obres com "una gran oportunitat" per aconseguir-ne la clausura definitiva. Els CIE són centres no penitenciaris on s'interna abans de ser expulsats els estrangers que han estat detinguts per no tenir papers. Una persona hi pot ser enviada encara que només hagi comès una falta administrativa. A més, fins al març del 2014 aquests centres no disposaven de cap reglament.
Durant els últims anys al centre barceloní han mort tres interns, dos d'ells per suïcidi. L'any 2010 un marroquí de 22 anys es va suïcidar. Dos anys més tard, el 2012, el guineà Idrissa Diallo va morir de matinada sense que hi hagués cap metge per atendre'l. El 2013, l'armeni Aramis Manukyan es va penjar amb els cordons de les sabates.
Barrera de policies per no parlar amb els interns
Tancarem el CIE, SOS Racisme i Migra Studium s'han queixat en reiterades ocasions de la manca de transparència del CIE. El 30 d'abril del 2012, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va visitar-lo en plena polèmica per l'opacitat, i després que s'impedís la visita del síndic de Greuges, Rafael Ribó. Aquell dia els interns van ser agrupats al pati i aïllats per una barrera de policies perquè no poguessin parlar amb els periodistes, els quals ja van constatar la manca de lavabos a les cel·les.
El govern espanyol ha desafiat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha reobert el CIE malgrat l'ordre de cessament que ha dictat l'Ajuntament. N'havien demanat el tancament el Parlament, al juliol del 2015, amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, i el vot en contra del PP i C's. Al novembre va rebutjar la reobertura l'Ajuntament i aquest maig, la Diputació de Barcelona. També n'havien recomanat el tancament definitiu el síndic de Greuges i la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.
Al juny, un portaveu de la Policia Nacional espanyola havia explicat que el centre podria tornar a acollir interns a partir del 15 de juny, però la reobertura es va ajornar a després de les eleccions espanyoles del 26-J. El Ministeri de l'Interior va atribuir l'ajornament al fet que quedaven "serrells tècnics" per resoldre, sense entrar a concretar-los. Està per veure si hi va tenir algun paper el conflicte institucional que s'ha destapat aquesta setmana.
La polèmica política també ha acompanyat el CIE
"Es reobrirà quan s'acabin les obres, amb tota normalitat", es va limitar a dir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en plena campanya electoral del 26-J. Aleshores va aprofitar per carregar contra el conseller de Justícia, Carles Mundó, per haver-li demanat per carta que no reobrís el centre, atenent la petició del Parlament. Fernández Díaz es va mostrar molest pel fet que tant la carta del conseller com la seva de resposta es fessin públiques a través de la premsa.
A més de la polèmica política que l'envolta, el CIE no ha deixat mai d'estar en el punt de mira de col·lectius en defensa dels drets humans, i els últims mesos han convocat diverses mobilitzacions. Abans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir "perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya".
Els CIE no van disposar de reglament fins el 2014
La plataforma Tancarem el CIE va considerar les obres com "una gran oportunitat" per aconseguir-ne la clausura definitiva. Els CIE són centres no penitenciaris on s'interna abans de ser expulsats els estrangers que han estat detinguts per no tenir papers. Una persona hi pot ser enviada encara que només hagi comès una falta administrativa. A més, fins al març del 2014 aquests centres no disposaven de cap reglament.
Durant els últims anys al centre barceloní han mort tres interns, dos d'ells per suïcidi. L'any 2010 un marroquí de 22 anys es va suïcidar. Dos anys més tard, el 2012, el guineà Idrissa Diallo va morir de matinada sense que hi hagués cap metge per atendre'l. El 2013, l'armeni Aramis Manukyan es va penjar amb els cordons de les sabates.
Barrera de policies per no parlar amb els interns
Tancarem el CIE, SOS Racisme i Migra Studium s'han queixat en reiterades ocasions de la manca de transparència del CIE. El 30 d'abril del 2012, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va visitar-lo en plena polèmica per l'opacitat, i després que s'impedís la visita del síndic de Greuges, Rafael Ribó. Aquell dia els interns van ser agrupats al pati i aïllats per una barrera de policies perquè no poguessin parlar amb els periodistes, els quals ja van constatar la manca de lavabos a les cel·les.
El govern espanyol ha desafiat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha reobert el CIE malgrat l'ordre de cessament que ha dictat l'Ajuntament. N'havien demanat el tancament el Parlament, al juliol del 2015, amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, i el vot en contra del PP i C's. Al novembre va rebutjar la reobertura l'Ajuntament i aquest maig, la Diputació de Barcelona. També n'havien recomanat el tancament definitiu el síndic de Greuges i la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà.
Al juny, un portaveu de la Policia Nacional espanyola havia explicat que el centre podria tornar a acollir interns a partir del 15 de juny, però la reobertura es va ajornar a després de les eleccions espanyoles del 26-J. El Ministeri de l'Interior va atribuir l'ajornament al fet que quedaven "serrells tècnics" per resoldre, sense entrar a concretar-los. Està per veure si hi va tenir algun paper el conflicte institucional que s'ha destapat aquesta setmana.
La polèmica política també ha acompanyat el CIE
"Es reobrirà quan s'acabin les obres, amb tota normalitat", es va limitar a dir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en plena campanya electoral del 26-J. Aleshores va aprofitar per carregar contra el conseller de Justícia, Carles Mundó, per haver-li demanat per carta que no reobrís el centre, atenent la petició del Parlament. Fernández Díaz es va mostrar molest pel fet que tant la carta del conseller com la seva de resposta es fessin públiques a través de la premsa.
A més de la polèmica política que l'envolta, el CIE no ha deixat mai d'estar en el punt de mira de col·lectius en defensa dels drets humans, i els últims mesos han convocat diverses mobilitzacions. Abans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir "perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya".