memòria històrica

La Marxa de la Llibertat va començar a caminar fa 40 anys

Arcadi Oliveras: "Va ser una gran mobilització en el moment zero de la transició"

Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco

| 04/07/2016 a les 19:31h
Especial: També et pot interessar
Arxivat a: Política, Marxa de la Llibertat, història, memòria històrica, Arcadi Oliveras, franquisme
Una imatge de la Marxa de la Llibertat del 1976
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 4 de juliol de 1976, des de diversos indrets de Catalunya, un grup d’activistes per les llibertats del país es va posar a caminar sota el lema "Poble català, posa't a caminar". Els punts de partida van ser la Sénia, Oliana, l’Escala, Esterri d’Àneu, Girona i Guardamar de Segura, al País Valencià, a banda d’altres que venien de la Catalunya Nord. Reclamaven el que ja feia temps enarborava l’Assemblea de Catalunya, l’ens unitari que des del 1971 es va alçar per cridar “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. La campanya a favor de l’amnistia llançada el Nadal del 1975 per l’associació catòlica progressista Pax Christi va ser l’últim impuls d’una mobilització cívica que va posar l’objectiu en la vigília de la Diada de 1976. La Marxa de la Llibertat –que ara també reviu a Facebook- volia congregar-se el 10 de setembre al monestir de Poblet, símbol de la Catalunya sobirana. Allí van arribar uns centenars de persones, malgrat la prohibició de les autoritats franquistes. L’endemà, a Sant Boi de Llobregat, tindria lloc la Diada llegendària del 76.

Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco. també s'ha organitzat una exposició commemorativa. El 10 de setembre, a Poblet, es farà un gran acte de celebració. Hi van participar una gran quantitat d’activistes de diversos partits de l’oposició antifranquista. Però si s’hagués d’esmentar alguns noms fonamentals de la Marxa, aquests serien els d’Arcadi Oliveras, Lluís Maria Xirinacs i Àngel Colom.
 
“L’ajuda” del ministre Fraga

Arcadi Oliveras ens atén de camí a la Sénia, on participa aquest vespre en l’acte de record a la Marxa de la Llibertat que organitza l’ajuntament. Va amb un cotxe que condueix Josep Arasa, un altre impulsor d’aquesta mobilització, una d’aquelles persones que hi és sempre quan se’l necessita. Oliveras parla amb NacióDigital i recorda les dificultats del moment: “A finals de maig, el ministre de la Governació, Manuel Fraga, va prohibir la Marxa. Hi va haver una forta repressió, amb desenes de detencions, però potser això ens va ajudar”. Oliveras recorda que “vam engegar la Marxa perquè l’Assemblea de Catalunya tenia incidència en l’àrea metropolitana però molta menys fora d’allí, i Pax Christi tenia arrels en algunes comarques, i vam aprofitar la seva estructura”. Per Oliveras, “volíem fer arribar a la gent de tot el territori els principis defensats per l’Assemblea”.     
 
El pitjor context  

“La Marxa de la Llibertat va suposar una gran mobilització en el moment zero de la transició”, segons paraules d’Oliveras. Adolfo Suárez acabava de prendre possessió com a nou president del govern. Tot i procedent del Movimiento, i ser considerat un continuista, va suposar una inflexió respecte a l’etapa repressora del seu predecessor, Carlos Arias. Fraga va ser substituït per Rodolfo Martín Villa a Governació. El règim ja era conscient, vuit mesos després de la mort del dictador, que l’immobilisme no era una opció. Una Catalunya inquieta era un element que pressionava a favor d’un canvi polític. La Marxa de la Llibertat va ser una de les grans mobilitzacions cíviques d’aquell 1976.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

una anècdota divertida
Minont, 04/07/2016 a les 20:06
+9
-0
Quan em van detenir junt amb altres(érem a la columna Lluís Companys), a la caserna de la Guàrdia Civil on estàvem retinguts un va sentir a algun càrrec cap a un altre càrrec, dir "Este Angel Colom es un hombre de paja. El verdadero capo, quien está detrás de todo esto es un tal Lluis Comapanys".

N'eren de rucs!
I encara
Anònim, 04/07/2016 a les 20:19
+10
-0
som al mateix lloc de sortida. Ho dic perque jo en vaig ser col·laborador aleshores.
Si jo també hi era
Anònim, 05/07/2016 a les 17:04
+1
-0
Sóc d´un poble de LLeida d´uns 2000 habitants i la nostra missió era desorientar la policia, els grisos i la guàrdia civil. Fer veure que passarien per allí, quan passaven per un altre lloc.
El fet és que s´ho van creure i es van presentar un autocar mitjà de grisos amb casc, porres, armats, botes etc. cotxes de guardies civils i ens perseguien pel poble i altres espies d´ells com si fos cuca a amagar i al final s´adonaren que estaven fent el ruc com sempre i que la marxa passava x un altre camí. Jua, Jua, jua.

disuelvase!
lleidatà, 06/07/2016 a les 13:31
+2
-0
A Agramunt vam fer el mateix. Vàrem deixar caure en un o dos bars amb algun quintacolumnista de l'època franquista (P.P. o Cs. d'ara) la notícia que la columna de la marxa no passaria per por a la colla d'esbirros armats que campaven per la vila i anirien de Cervera a Tornabous.
Unes 200 persones vàrem rebre els representants de la marxa amb senyeres i visques al país, i s'els va llegir un escrit de benvinguda, seguint els visques i cant del segadors.
Només hi havien dos civils (molt joves, amb pinta de pràctiques) espiant des de sota l'Ajuntament, i quan estàvem enardits, un se m'acosta i em diu "disuelvase!" Em giro i li dic rient, com em puc disoldre? Digues-ho a tots!
Encara vàrem fer un tomb en manifestació i no va passar res.
Als pocs dies volien fer por i van cridar algun jove al "cuartelillo" per treure noms, però els mateixos civils ho van tapar. A Montblanc van pegar molt perquè era vora Poblet,

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros, alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Jordi de Planell
01/01/1970
Els alcaldes socialistes de Terrassa, l'Escala o Blanes no impediran que obrin els col·legis, però d'altres el rebutgen de manera contundent, com el paer Àngel Ros
L'aeroport del Prat torna a estar col·lapsat | @Forelena
01/01/1970
Diversos usuaris s'han queixat en les últimes 48 hores de llargues esperes a la T2 | La Policia Nacional espanyola reconeix que tornen a estar "saturats"
01/01/1970
La parella de l'agressor, de 29 anys, ha estat trobada sense vida a l'interior d'un vehicle
Enric Juliana | Adrià Costa
01/01/1970
El periodista creu que en els propers mesos es plantejarà una reedició de Junts pel Sí i no descarta que Puigdemont torni a ser candidat i que Rajoy negociarà quan li convingui: «La política és molt freda» | El director adjunt de "La Vanguardia" sosté que Madrid, construïda per l'Estat, és ciutat de motins mentre que Barcelona ho és de revoltes i ha viscut totes les utopies d'Occident
Els joves es concentren a la plaça del Sol de nit i beuen alcohol | Veïns de la plaça del Sol i entorns
01/01/1970
L'atracció que exerceix aquest indret per seure amb una cervesa no l'han revertida Hereu, Trias ni Colau, i els veïns denuncien la impunitat: "Fins aquí hem arribat, prou" | Un projecte europeu ha instal·lat sonòmetres en 12 habitatges que revelen que de nit hi ha més soroll en aquest indret que en un carrer transitat com la Ronda Mitre